Alt del Griu

Començarem a caminar per senda en sentit sud-oest i remuntarem un petit marge que ens deixa ja a tocar dels pins. Al cap d’uns metres ja trobem el primer pal indicador que ens diu que anem en direcció al refugi d’Ensagents i de la collada dels Pessons. Fins al refugi diu que tenim 2 hores de caminada. Tot i que el camí és senyalitzat, els típics punts grocs d’Andorra triguen a aparèixer.
Caminarem en forta pujada pel mig d’un bonic bosc de pi negre i quan el camí s’aplana trobem un camp amb una tanca de pedra seca. No tenim cap altra solució que seguir la paret. No tenim més camí. Abans haurem deixat enrere un panell gran de fusta en el qual se’ns informa que transitem pel bosc del Campeà. Més endavant trobarem un altre desviament i seguirem les indicacions que menen al refugi.
Abans d’arribar-hi haurem de superar un pendent entre rocs, amb el camí molt perdedor però amb fites que ens ajuden a superar el pas. Just quan deixem les pedres i tornem a trepitjar terra i herba apareix el refugi.
Hi ha una font amb molt bona aigua.
Continuem pel camí i ens atansem a un pal indicador que veiem uns metres més enllà. Anem en la mateixa direcció que portem, en direcció a la collada dels Pessons. Sense adonar-nos-en deixem aquest camí i ens desviem a l’esquerra per iniciar l’ascens als estanys. No tenim ja senyalització, així que cal seguir les fites.
Anem superant estanys fins que arribem al superior i més gran. Suposo que si el dia és net ja es veurà el cim objectiu del dia.
Quan som a l’alçada de la llengua de terra que entra dins de l’estany haurem de girar a l’esquerra per prendre orientació nord-oest, ja encarats a la collada d’Entinyola. Una vista enrere ens regala una agradable visió dels estanys. Des de la collada hi ha qui puja al cim seguint l’aresta però algú ha deixat fites que ajuden a pujar-hi més còmodament. L’aresta sembla maca, però amb les condicions que jo la vaig trobar és millor seguir les fites. Al final, com que no acabava de fer net vaig girar a la dreta per acabar al cim, a tots dos, que estan a tocar.
Si hi aneu, espero que tingueu millor dia que jo. Gaudit el cim tornarem a la brava, muntanya avall. Ja he explicat als comentaris que segons Alpina tenim un camí que baixa. Tan sols hi ha un petit detall, el fort pendent. Cap problema sense neu o sec. Amb el primer element grampons i piolet són obligats. Moll, les relliscades són garantides. El terreny és net, tan sols ens demanarà anar esquivant les pedres del terreny. Baixarem sempre en sentit nord-oest buscant els millors passos. Així arribarem a la vegetació i a un llom herbat. Continuem igual, ara ja per traça que s’intueix prou bé, fins que es perd. Cal progressar en sentit nord-est fins que ens surt al davant una paret rocosa. Aquí cal girar a l’esquerra i anar baixant en sentit sud-oest i més endavant en sentit nord-oest.
Aquí ja hauríem d’anar sobre sender, que ens baixarà, de forma prou clara, a una mena de coll a l’oest de la paret de la via ferrada. Ara el camí es fa més evident i ens baixa a la pista, a l’altura de les fonts dels Orris, que ens tornarà de nou al punt des d’on hem començat a caminar.