Almanzor, Àvila

Dades GPS Valoració segons M.I.D.E.
Icona DescripcióValorIcona DescripcióValor
Horari sense aturades7 hores 15 minutsDificultat medi natural4
Severitat del medi natural

1. El medi no és exent de riscos
2. Hi ha més d'un factor de risc
3. Hi ha uns quants factors de risc
4. Hi ha bastants factors de risc
5. Hi ha molts factors de risc

Desnivell positiu 1.443 metresDificultat orientació3
Orientació en l’itinerari

1. Camins i encreuaments ben senyalitzats
2. Hi ha traça clara de camí i senyalització
3. Exigeix la identificació d'accidents geogràfics i punts cardinals
4. Exigeix tècniques d'orientació i caminar fora de traça
5. El camí és tallat per obstacles que s'han de voltar

Desnivell negatiu1.443 metresDificultat desplaçament5
Dificultat en el desplaçament

1. Marxa per superfície llisa
2. Marxa per camins de ferradura
3. Marxa per senders esglaonats o terrenys irregulars
4. És necessari l'us de les mans per a mantenir l'equilibri
5. Hi ha passos d'escalada

Distància 19 km 340 metresEsforç necessari4
Quantitat d'esforç necessari

1. Fins a una hora de marxa efectiva
2. D'una a tres hores de marxa efectiva
3. De tres a sis hores de marxa efectiva
4. De sis a deu hores de marxa efectiva
5. Més de deu hores de marxa efectiva

Tipus de recorregutLinealVisualitzar document146
Alçàries segons topografia oficial I.G.N.
El punt més alt es troba a 2.591 metresEl punt més baix es troba a 1.770 metres
CartografiaMapa topogràfic IGN col·lecció MTN 25 quadrícules nombres 577-II i 577-IV

El pic d’Almanzor, a vegades anomenat també plaça del Moro Almanzor, és el cim més alt de la serra de Gredos i de tot el sistema central, amb 2.591 metres d’altura i és considerat com un cim ultraprominent, en superar una prominència de 1.500 metres, concretament 1.690.
El nom prové del líder militar i religiós Almanzor, al qual la llegenda atribueix la primera ascensió al cim, feta a lloms del seu cavall.
Aquest cim pertany al circ de Gredos i el seu entorn és l’hàbitat de la salamandra comuna Salamandra salamandra almanzoris, que agafa el seu nom del pic i és endèmica de la serra.
Aproximar-se a aquests paratges és com tornar a temps remots. No cal pujar al cim per gaudir de paisatges d’una bellesa indòmita. Fer el camí que puja de l’aparcament de la plataforma fins al mirador del circ i gaudir de l’espectacle visual amb la companyia de cabres hispàniques i seguir el camí fins la Laguna Grande i el refugi Elola ja és tot una aventura.
L’ascensió a la cima és només recomanable a muntanyencs amb una certa experiència. La via normal d’ascens és la que s’explica en l’apartat de la ressenya d’aquest mateix web, però n’hi ha d’altres, no tan recomanables.
Fer el cim a l’estiu facilita molt l’èxit de l’empresa, però a l’hivern la cosa es fa més complicada, al demanar l’ús de material específic d’alta muntanya, com són els grampons i el piolet, així com anar encordats.
La tornada es pot plantejar per altres itineraris, el més habitual és el que baixa fent la travessa fins a la Galana i baixar per las Cinco Lagunas, o bé no arribar a la Galana i flanquejar per la canal de la Reina o de los Geógrafos. En aquest cas, tornem pel mateix camí, perquè el cansament acumulat així ho va aconsellar. Que ningú pensi, però, que això facilita la tornada. El fort pendent que s’ha de desfer per baixar de nou al refugi fa la baixada molt feixuga i fins i tot perillosa i s’ha d’escometre amb molt de seny. Prova d’això és que en aquesta muntanya s’han produït molts accidents, alguns dels quals, mortals.
Aquesta serà una curta ressenya, ja que no m’estendré gaire explicant el recorregut. És tan clar, està tan ben senyalitzat i és tan fressat, fins al refugi d’Elola, que no cal molta literatura per explicar com arribar-hi. Del refugi a la portilla del Crampón i el cim, moltes fites.

Ressenya del recorregut

Sortim de l’aparcament de la Plataforma de Gredos (3 euros per dia i vehicle que hi accedeix, de juny a setembre i caps de setmana i festius la resta de l’any (agost 2018)). Un clar sender (PR AV-17), més aviat una pista, perfectament bastida amb pedres que fins i tot pot semblar una calçada romana, puja a un primer trencant, amb un pal de senyalització, que ens indica la direcció que hem de prendre per seguir a la recerca del refugi Elola. Comencem a fer una drecera que ens puja a trobar de nou el camí abans abandonant, just al punt al qual trobem un altre pal de senyalització. Deixem ara a la dreta el trencall que mena al refugi Reguero Llano i seguim cap a la Laguna Grande i el refugio Elola. Sense problemes i ja per terreny més planer arribem a la palanca de ciment que permet superar les aigües de la garganta de las Pozas, al prat del mateix nom. En aquest punt, un cartell de fusta ens diu que encara resten dues hores per arribar al refugi. D’aquest punt iniciem una sostinguda pujada que ens porta a la Fuente de los Cavadores. Un merescut descans i seguim el recorregut, com sempre pel PR que hem pres des del començament. Al cap de poc el sender canvia de fisonomia, desapareix la pedra i el camí esdevé de terra, molt més natural i estret. Així arribem a una gran esplanada planera que és el punt més alt assolit fins al moment. Ja tenim al davant els cims del circ de Gredos, espectacular. Un munt de fotos. D’aquí comencem a davallar. Passem primer per Los Barrerones, amb un plafó informatiu, seguim perdent alçada pel camí flanquejat per matolls i vaques fins que trobem la font de los Barrerones. Ja fa temps que tenim a la vista el refugi i acabem per baixar fins a gairebé ficar els peus a les aigües de la Laguna Grande. Recorrem la totalitat de la seva riba sud-est. A l’hivern sembla que el nivell de les aigües puja i pot arribar a destorbar el pas pel camí. En un tram del mateix hi ha una alternativa de pas equipada amb cable i claus per tal d’estalviar dificultats. Al fons de la llacuna girem a l’oest i una nova passera ens facilita l’accés al refugi. Si fins aquí ho hem passat prou bé, sense gran esforç, a partir d’aquest moment arribarem a esbrinar fins a on som capaços de patir. Déu n’hi do el que ens espera. Per descomptat que aquesta és una magnitud subjectiva, tot dependrà de les capacitats i nivell que tingui el lector o lectora, però en el meu cas, el patiment va ser extrem. No vaig recular de miracle. Però seguim amb la ressenya. Som al refugi. A partir d’aquest desapareix el camí. Ens trobem ja de ple en terreny d’alta muntanya, ple de grans blocs de granit. Una infinitat de fites, escampades per tot arreu, donen fe que es pot pujar per on vulguem, i també de la inutilitat de tanta fita. Es pot pujar per darrere del refugi, per terreny més o menys herbat, o es pot pujar més al sud-est, pel sector de la Charca Esmeralda. Per tots dos costats es puja al veritable circ glacial de Gredos, a la Hoya Antón. Aquí comença la definitiva pujada al cim, pujant per una canal, ampla al començament, plena de pedres, que segons anem avançant es va fent més estreta i s’encaixona entre les parets que cauen del cim. Després de la dura pujada s’arriba a la portella del Crampón i s’obre a davant nostre un paisatge espectacular de cims i valls. Destacant, per la seva proximitat i espectacularitat, el pic i el cuerno de Almanzor. El nostre destí ho tenim una mica escorat al nord i encara uns metres per sobre de la portella així que giren en aquell sentit, perdent inicialment una mica d’altitud per planejar al cap de poc, fins que la traça gira cap a la dreta i puja força vertical, ja encarats al cim. Quan som a poc més de 5 metres d’altura del cim, hi ha el pas més tècnic del dia, que sembla sí o sí que s’ha de grimpar. No és difícil de pujar, una altra cosa és desfer-lo, però tot arribarà. Quan hem superat el pas i som a la lleixa de sobre, ja som sota el vèrtex geodèsic del cim. Ho tenim sobre del nostre cap, però no es veu. Cal fer un mitja volta per la nostra dreta i sortir al vessant nord. Ara sí que tenim a tocar el cim. Depenent de la gent que hi hagi ho tindrem difícil per pujar-hi. El cim és estret i molt reduït. Això sí, les vistes, si el dia ho permet, són superbes. No conec aquella part de la geografia nacional, però les vistes són extenses i de 360°. Tot un luxe. Toca tornar. Hi ha qui ho fa estirant la proposta fins a la Galana, un altre cim emblemàtic de la contrada. Jo ja en tenia prou així que vaig optar per deixar el grup i tornar pel mateix camí que hi havia anat.
Pots triar imprimir o capturar un document PDF

Localització del lloc d'inici

Coordenades (lat/long; graus decimals; WGS 84) del lloc a on vaig aparcar i iniciar la caminada:

40.276473N, 5.231523W

Mapa amb el recorregut

En aquest enllaç hi ha la traça, per si te la vols descarregar.

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.