Aitana, Alacant

Dades GPS Valoració segons M.I.D.E.
Icona DescripcióValorIcona DescripcióValor
Horari sense aturades2 hores 25 minutsDificultat medi natural1
Severitat del medi natural

1. El medi no és exent de riscos
2. Hi ha més d'un factor de risc
3. Hi ha uns quants factors de risc
4. Hi ha bastants factors de risc
5. Hi ha molts factors de risc

Desnivell positiu 592 metresDificultat orientació2
Orientació en l’itinerari

1. Camins i encreuaments ben senyalitzats
2. Hi ha traça clara de camí i senyalització
3. Exigeix la identificació d'accidents geogràfics i punts cardinals
4. Exigeix tècniques d'orientació i caminar fora de traça
5. El camí és tallat per obstacles que s'han de voltar

Desnivell negatiu592 metresDificultat desplaçament3
Dificultat en el desplaçament

1. Marxa per superfície llisa
2. Marxa per camins de ferradura
3. Marxa per senders esglaonats o terrenys irregulars
4. És necessari l'us de les mans per a mantenir l'equilibri
5. Hi ha passos d'escalada

Distància 9 km 420 metresEsforç necessari2
Quantitat d'esforç necessari

1. Fins a una hora de marxa efectiva
2. D'una a tres hores de marxa efectiva
3. De tres a sis hores de marxa efectiva
4. De sis a deu hores de marxa efectiva
5. Més de deu hores de marxa efectiva

Tipus de recorregutCircularVisualitzar document56
Alçàries segons topografia oficial I.G.N.
El punt més alt es troba a 1.546 metresEl punt més baix es troba a 1.135 metres
CartografiaMapa topogràfic IGN col·lecció MTN 25 quadrícula nombre 847-II

No és que Aitana sigui un cim que cridi l’atenció, tot i la seva dificultat d’ascens i la seva estètica, això és degut a l’existència, encara avui en dia, d’un destacament militar que ocupa la part cimera amb les seves antenes i radar i barra el pas al vèrtex geodèsic, tret de determinats moments o esdeveniments, a la societat civil, sobretot al nostre col·lectiu. Aquesta limitació ha fet que finalment es prengui com a cim «lliure» de la serra l’anomenat Aitana oriental, sensiblement més baix que el cim «segrestat».
Sí que és, però, molt agradable passejar pel vessant septentrional, molt més amable i còmode que el del sud, molt més abrupte. El recorregut de tornada des de la font de Forata, si el féssim per la pista, que és també el PR-CV 20 i PR-CV 21, ens permetria visitar uns quants pous de glaç (n’hi ha uns quants assenyalats al mapa Marina Baixa de l’editorial Piolet), explotació que sembla que fou molt important en temps pretèrits, hi ha catalogades fins a 17 construccions d’aquest tipus al vessant nord. En aquest recorregut proposat encara en veurem un bon exemplar. També aquest vessant ofereix a qui vulgui anar-hi, passar pel pas de la Rabosa i molt a prop d’aquest, els avencs de Partagat, una molt afamada formació geològica. No es dona el cas en aquesta proposta. Ni es trepitja el pas, ni els avencs.
Encara que la corda de la muntanya no cridi l’atenció, sí que ho fan les vistes que s’obtenen des de la carena cimera, si és que aconseguim deslliurar-nos de la tanca i les antenes i edificis militars. Alacant és una província dominada per grans masses muntanyenques. Des del cim «alternatiu» són fàcilment visibles les agrestes serres alacantines, i sobresurt sobre totes elles el puig Campana, segona elevació de la província.
L’itinerari triat per fer l’ascens pretén fugir de les propostes comunes que fan altres guies, com poden ser les de Rafael Cebrián, José Martínez o Miguel Pastor. La ressenya d’aquest últim pren també la font de l’Arbre com a punt d’inici, però fa la pujada pel sector est de la serra, pel pas de la Rabosa.

Ressenya del recorregut

Un cop hem preparat tots els pertrets necessaris per a la nostra caminada, ens situarem en el punt en el qual acaba la pista asfaltada per on hem accedit a la zona d’esbarjo i comença la pista de terra que baixa al port de Tudons. Trobarem en aquest punt, almenys hi era al setembre de 2013, data de realització d’aquest recorregut, un cartell amb indicacions de possibles recorreguts, entre ells el del PR-CV 20, que és on ens trobem. Tenim a la dreta la pista de terra, a l’esquerra dues pistes, una marcada com a particular i una altra amb un senyal de camí sense sortida, i a l’esquena l’àrea d’esbarjo. Veiem també un antic camí que s’endinsa en una zona arbrada que es troba davant de la nostra posició, en direcció als farallons de la serra d’Aitana. Aquesta antiga senda és una drecera que permet evitar les llaçades que fa el PR per anar guanyant altura. Quan ens trobem per tercera vegada amb la pista ens hi incorporarem i la farem servir, ascendint en direcció a la muntanya, durant uns 225 metres. En aquest punt la pista gira en sentit sud-est, uns 90 graus. No la seguirem ja que ens incorporarem a una estreta senda, senyalitzada amb una fita de pedres i un senyal de pintura vermella, que s’introdueix de nou en zona arbrada. Aquesta senda, precària però de fàcil seguiment, puja fins al coll de l’Arbre i a la carena de la serra. En el coll enllacem amb la senda que recorre la serra, des de la moleta d’Aitana fins al port de Tagarina, passant pel cim d’Aitana. Seguint aquest camí en sentit est passem en primer lloc pel coll Ventisquer. Més endavant, en la cota 1.426, trobem un punt que permet enllaçar la carena amb el PR-CV 20, i viceversa. Finalment arribem a l’altura de la primera de les antenes i la carretera militar. Els militars no permeten caminar-hi. Sí que permeten fer-lo vorejant la instal·lació. Així doncs, el passeig segueix per la zona lliure que hi ha entre la tanca, a la nostra dreta, i el caire de la muntanya, a l’esquerra. És de fàcil trànsit. Hi ha espai suficient per completar el recorregut, així que endavant. Se supera una primera zona d’escales passant sobre les baranes que la protegeixen i s’arriba, sortejant un parell de passos una mica més complicats, per allò de la pedra solta, a la zona on hi ha el vèrtex geodèsic, al qual no es pot accedir ja que es troba “segrestat” a l’interior de la zona restringida. Com a referència podem dir que el pilar de formigó és al costat de la gran esfera del radar. Amb imaginació podem dir que gairebé el toquem amb les mans, però estem a uns cinc metres de distància i a uns dos metres de desnivell. No podem acostar-nos-hi més. Seguim caminant en la mateixa direcció en la qual hem arribat i seguint la línia de cresta arribem al cim que algú ha batejat com a Aitana oriental, amb una altura de 1.547 metres. Gaudides les vistes, o del temps de descans, arriba el moment de baixar. Per a això hi ha diverses possibilitats. Una d’elles és allargar la caminada i tornar pel pas “oficial” d’accés a aquesta muntanya. El pas de la Rabosa. Una altra opció és tornar sobre els nostres passos ja que des de la posició en la qual ens trobem, a l’altura de l’esfera del radar, s’observa una traça de camí que baixa al PR. Finalment, i també tornant sobre els nostres passos, hi ha la possibilitat de tornada per on nosaltres ho vam fer. Entre la fita del cim oriental i l’esfera del radar hi ha un pas, senyalitzat amb marques antigues de PR (blanques i grogues), que permet el descens, per una tartera en primera instància i per camí entre bosc en segon lloc, molt trillat, que descendeix ràpid i amb interessant desnivell, a la font de la Forata i, uns metres més al nord, al clot de la Forata i a la pista que és, de nou, el PR-CV 20. No continuarem la tornada per aquest PR ja que anirem per una vella pista, marcada amb la creu de no PR, que perd altura en sentit nord-oest en direcció a un dipòsit d’aigua per a incendis. Segons el mapa de l’editorial Piolet de la zona, i constatat des del cim, aquesta pista no condueix a cap lloc, així que la deixem per resseguir l’antic llit de desguàs de pluges i desembocar a una pista en perfectes condicions, que circula en sentit nord en descens. La seguim en aquest sentit i quan se surt de la zona arbrada, es gira en sentit oest. Continuarem per aquesta pista, sense abandonar-la, fins a enllaçar de nou amb la pista asfaltada per la qual hem accedit a la zona d’esbarjo de la font de l’Arbre. Des del cim, com ja he dit, hi ha la possibilitat de fer la tornada de forma diferent i “més oficial”. L’explico, per si és d’interès per a algú. Des del cim oriental i “civil” es pot seguir la sendera en sentit sud-est per passar pels avencs de Partagat i posteriorment baixar de la carena passant pel pas de la Rabosa per acabar a la font de la Forata. Des de la font i el clot de la Forata es pot seguir el PR-CV 20 en sentit oest i, visitant diferents geleres, tornar a la font de l’Arbre.
Pots triar imprimir o capturar un document PDF

Localització del lloc d'inici

Coordenades (lat/long; graus decimals; WGS 84) del lloc a on vaig aparcar i iniciar la caminada:

38.662170N 0.290235W

Mapa amb el recorregut

En aquest enllaç hi ha la traça, per si te la vols descarregar.

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.