No tindré prou qualificatius per catalogar aquesta ruta. Es tracta d’un recorregut llarg, exigent, tècnic i no apte per a persones poc acostumades a moure’s per terrenys escabrosos, trams poc senyalitzats i altres amb vies equipades molt exigents físicament i mentalment i amb algun tram evitable de cresta. Tot el conjunt fa que catalogui el grau de dificultat de la proposta com a molt difícil.
El recorregut es pot dividir en sis parts:
La primera, ja exigent d’entrada, és superar la paret del Pessó (molt aconsellable consultar la descripció que fa Rocjumper).
La segona, és un recorregut sense camí definit però fàcil fins arribar al collet Jornat passant primerament pel fals cap de la Geganta (Openstreetmap).
La tercera, és la que permet pujar a una cota sense nom (nas?), al Cap de la Geganta, on cal fer una grimpada una mica exigent i després d’un llarg recorregut amb un parell de trams de cresta fàcil (evitable el segon per un flanqueig entre boixos, ben arrapats a la paret de la roca) ascendir al cim objectiu del dia: el tossal de l’Àliga (Geganta Adormida).
La quarta, consisteix en un llarguíssim tram, ja senyalitzat amb cartells i pintura groga, que ens porta còmodament a Peracalç, la masia de Peracalç, el coll de Montsor, la Canalissa, les ruïnes de la masia Queralt, el llau de Queralt i el barranc de Sant Pere, indret on s’acaba temporalment la tranquil·litat.
La cinquena, consisteix a superar un tram del barranc i per això s’han instal·lat cordes per baixar al seu llit, un altre tram per flanquejar-lo i un darrer, amb cordes i grapes per tornar a baixar a la trobada de l’aigua. Ja de manera més fàcil, ens desviem lleugerament del sender per visitar les ruïnes de l’ermita troglodítica de Sant Pere de les Maleses.
La sisena part, i última, consisteix a tornar al camí senyalitzat per passar per la cova de la Serpent i acabar trobant el camí conegut per tornar al cotxe.