Comencem a caminar en sentit nord-est per la mateixa pista on hem aparcat. No triguem gaire a trobar una cadena i un senyal de prohibida la circulació de vehicles, excepte autoritzats, hi ha també un cartell de perill per bous braus. Caminem sempre per la pista (camí de les Foies), encara que es pot fer una curta drecera, i arribem a una esplèndida plana on veiem un segon cartell de perill per bous braus. Veiem també les ruïnes del corral de Maraco i una mica més a l’est, el corral de Catxapí. Ens dirigim a les ruïnes del primer i arribem a una bassa. Continuem per la dreta, en sentit nord, voltant la bassa, que deixem a la nostra esquerra, i iniciem un sostingut descens pel clot de la Foia i arribem a les ruïnes del Maset de Sanpero.
En aquest punt anem primer a visitar el refugi de Terranyes, lliure, obert i en perfecte estat, encara que no hi ha lliteres. Hi ha llar de foc i taula a la planta baixa i dormitori a la planta de dalt. Hi ha una aixeta però sense aigua el dia de la nostra presència. Després d’un curt descans continuem camí, i ho fem acompanyats per un rastre de fites que ens porten a enllaçar amb el camí que vam abandonar per anar al refugi.
Aquest camí, més endavant, es bifurca. En un primer moment vam anar en sentit nord-oest, però més endavant vam veure que el camí es feia perdedor, encara que al mapa de l’ICGC es veia clarament pintat. Vam recular a l’encreuament anterior i vam anar en direcció al Mas de Buc i més endavant, per dins d’un esplèndid pinar, vam trobar el final del camí que havíem trobat perdedor. De tornada el seguirem.
Continuem en sentit sud-oest, passem per la corralissa de Buc i descobrim el llom rocós de la Miranda de Terranyes. Trobem immenses vistes arreu. Són impactants cap al barranc de la Paridora i més amables cap a la muntanya de Santa Bàrbara, les Roques de Benet i molts altres cims coneguts. També veiem diferents poblacions catalanes i aragoneses.
De tornada anem a l’encreuament del camí per on hem de baixar a veure la font de Buc, eixuta. Remuntem un curt tram de pendent i girem a la dreta, per un amagat sender que puja a l’altiplà on vam recular ja fa temps, i així tornem a ser a camí ja conegut, per on tornem, ara sense passar pel refugi, a l’encreuament del Maset de Sanpero.
Continuem pel mateix camí per on hem vingut fins al pla de Centelles, on ens desviem en sentit nord-est per anar de nou a prop de la bassa i el corral de Maraco. No hi arribem perquè ens desviem, de nou, en sentit est per anar a la canal d’Ulleres i posteriorment pujar a la Tosseta Rasa.
Continuem, ara en descens, en direcció a la canal de Catxapí per mirar de baixar al coll de Carabasses, però al final reculem uns metres per baixar, sense camí i a la babalà, en cerca del GR7. Es baixa suficientment bé, però ara dic que no paga la pena, si no és que no tens res millor a fer.
Després de la forta baixada fins al GR cal iniciar una forta remuntada. Els senyals de pintura ens porten de nou al camí de les Foies i al lloc on tenim el cotxe aparcat. Pots evitar tornar pel GR si del cim de la Tosseta Rasa desfàs camí fins al corral de Catxapí.