Nosaltres hem aparcat a l’aparcament municipal que hi ha abans de creuar el pont que permet entrar al parc de Sant Salvador. Comencem a caminar en direcció a aquest pont, el creuem i entrem al parc. Ens reben uns arbres espectaculars. En estar nus de fulles, és desembre, l’alçària encara destaca més. Anem en sentit nord-oest remuntant les aigües de la riera de Santa Coloma. Passem per la font Picant, deixem per l’esquerra el trencall pel qual tornarem i, riera amunt, enllacem amb l’asfalt que ve, o va, a la carretera GI-551, a prop del quilòmetre 19. Continuem encara riera amunt i més endavant el camí ens fa girar en sentit oest i comença a guanyar desnivell per superar Ca l’Oller, Ca n’Oliveres i Can Guineu, moment en que l’asfalt esdevé pista forestal. Més endavant, quan hem deixat a la dreta Can Miquel, el camí gira al sud-est. Deixem per la dreta un desviament que sembla que porta a la font de Penjacans. Nosaltres continuem en ascens per pista en bon estat i ja comencem a veure la silueta del cim, despuntant al davant nostre. Avancem en sentit sud-oest, amb el turó a la nostra esquerra, i arribem a un marcat nus de pistes. Recte, en sentit sud-est, també ens pujaria al cim, però ara no ens interessa perquè el que volem és baixar al sot de Penjacans i fer un recorregut per alguns dels seus gorgs. És així que girem a la dreta, en sentit nord-oest, i traiem el nas al balcó de Penjacans, com diu un rètol a un roc. La continuació del balcó avall demana una mica de concentració, però es baixa bé. Al fons del sot comencem a trobar gorgs. El primer no diu gran cosa, és maco i hi baixa una mica d’aigua. Continuem aigües amunt i no triguem gaire a trobar el segon gorg. Aquest també baixa una mica pobre d’aigua, però per pujar-hi obliga a fer servir una corda allà col·locada a aquest efecte, cosa que converteix en aventurera l’empresa. Un moment molt entretingut i divertit. A partir d’ara cal continuar per dintre de la llera del rierol. Ens trobem enclotats entre altes parets i frondosa vegetació. Atents a on i com posem els peus evitem relliscades i arribem al salt del Diable. Espectacular. Llàstima que baixa poca aigua. Tot i així, el racó és una meravella de la natura. Després de fer un munt de fotos estudiem com sortir d’allà. Per l’esquerra del salt sembla que es podria continuar. Al terra poder s’intueix un rastre, que algú ha seguit o ha intentat fer-ho. Es veu molt i molt pendent. Com que no ho tenim clar i el terra és moll i en certa manera l’aventura es veu perillosa ho deixem estar. Desfem camí fins que trobem una sortida. Remuntem pendent en sentit sud-oest fins que sortim a una pista. Girem a l’esquerra, en sentit sud-est, fins que trobem l’últim gorg que visitem, el gorg de Dalt. Continuem amb el recorregut, ara en sentit nord-est i després d’una llarga ziga-zaga de la pista ens plantem al turó de Farners i el castell de Farners. Una llarga visita a l’interior per recuperar forces i contemplar el cim objectiu del recorregut. El turó del Vent. Pujar-hi no és complicat. Un curt tram de corda facilita superar una primera part de roca llisa. Un cop passada la corda, el camí, fàcil i sense complicacions, porta al cim. La baixada, pel mateix camí, encara que els més aventurers poden trobar alternatives més o menys compromeses. Del castell surt un clar camí, en sentit sud-est, que baixa a l’ermita de la Mare de Déu de Farners. Una ràpida visita al lloc i continuem en el mateix sentit de la marxa. Molts metres més avall trenquem a la dreta per continuar per un corriol. Segons el mapa es creuen tres baixants d’aigua, imperceptibles al terreny. El camí gira ara en sentit nord-est i segueix aigües avall un torrent innominat i ens trobem de cop amb un saltant de complicat descens degut a la humitat de la roca. Un parell de cordes ajuden en l’empresa. Una mica molls però sencers i sense contratemps destacables. Davant tenim el pas de l’Os, o és tot el conjunt. Hem de creuar un alt i estret pas amb grans rocs. Tot un luxe per als ulls. Humit, verd, ombrívol i feréstec. Per estar-s’hi. És un tram curt, una pena, així que ràpid s’acaba el que és bo. Al cap de poc es baixa a la bassa d’en Camps i a continuació s’enllaça amb camí conegut. Trobem de nou la riera de Santa Coloma, que ara seguim en descens, la font Picant, el parc de Sant Salvador i l’aparcament.