Turó del Samon

Havent carregat tots els estris començarem a caminar per la pista més estreta, que segueix en sentit nord-oest en direcció al sot dels Cirerers. Quan creuem el sot, la pista gira en sentit sud-oest i continua planejant per creuar el morro Negre. La pista canvia de vessant i pren orientació oest. Més endavant trobem que la pista segueix la llera del riu Major però el nostre itinerari deixa la pista i travessa el riu per seguir en sentit sud-est, ara per una antiga pista de la qual només resta visible un corriol de bon fer i prou clar per a no tenir problemes en seguir-lo, tot i la vegetació que quasi el tapa en la seva totalitat. El camí continua planejant o guanyant alçada molt a poc a poc, en direcció a la roca de la Seglana.
Passat aquest indret hem de parar atenció ja que el sender que hauríem de seguir està perdut totalment entre esbarzers i vegetació. En comptes de seguir el camí del mapa seguirem recte per anar a buscar el sot de la pica dels Ocels. Quan ja hi som, el camí torna a perdre’s. La gent, a còpia de buscar un enllaç amb el camí, ha anat fent una traça que és la que hem de buscar. Es tracta de seguir uns metres el sot, en direcció ascendent, en sentit nord-oest i fort pendent. Si parem atenció trobarem fàcilment la traça ja que el terreny està força mogut gràcies a les trepitjades i relliscades dels caminants. Després la traça gira en sentit sud-oest, ja sobre camí clar i fressat. El seguirem sense problemes en tendència sud-est, deixarem un desviament a la dreta que es dirigeix a la carena, a l’alçada del coll del roure Gros, i seguirem en direcció a la font de les Palomeres.
Aquí de nou el camí sembla que s’acaba però el cert és que hi queda tapat de nou per la vegetació i la gent que passa pel lloc ha fet una desviació, molt precària encara, però que ja permet voltar el tap. Es tracta de fer un petit desviament cap a l’esquerra, perdent una mica d’alçada per guanyar-la de cop, uns pocs metres més endavant i així tornar al camí correcte. Més endavant gira en sentit sud-est i de cop trobem senyals de pintura groga en forma de cercles, que més endavant es tornen ratlles. Així que seguim els senyals, que ens porten a una fageda. Aquí els senyals es perden, o jo no els vaig saber seguir. El cas és que voltant mirant de trobar més senyals vaig topar-me amb el pou de glaç d’en Besa. Parat en ell vaig trobar el sender que, pendent amunt, em va portar a l’exterior de la fageda i va deixar-me en un sender més fressat. Seguint-lo per la dreta, en sentit sud-oest s’acaba a la carena i al traçat del PR C-139.
Els  objectius del dia, el turó del Samont i el Sui, queden a l’esquerra i la dreta de la nostra posició així que per anar al primer s’ha de seguir en sentit sud-est, fins al coll del Pi Novell i est fins al turó. Al cim fem allò que vulguem i quan hàgim gaudit, hem de tornar a desfer les passes per anar fent carena, ara en sentit contrari, per passar pel cim del Sui. Seguim pel PR i passem pel turó del Socarrat i els plans de Vallfornès. En aquest punt hi ha un senyal de vedat de caça des del qual intueixo (al mapa de l’ICGC surt dibuixat) un corriol que permet escurçar camí per anar al puig Drau però jo vaig preferir seguir pel PR fent el camí “oficial”.
A l’altura de sitja del Llop s’enllaça amb la pista que és el Meridià Verd. Girem a la dreta i ens dirigim a la barraca d’en Ramon. No hi anem ja que la passem de llarg deixant-la a l’esquerra. Així continuem, en sentit nord, i deixem a l’esquerra el PR, que es desvia de la pista i es converteix en sender. Nosaltres continuem per la pista en direcció a la confluència de camins que trobem al pla de la Terma. Per l’esquerra ens aniríem a Collformic, per la dreta ens aniríem al cotxe. Només queda la pista en pujada que és la que ens portarà a l’últim cim del dia. El puig Drau i la seva antena.
Visitat el lloc s’ha de tornar al coll d’en Xixa… o no. Es pot fer drecera per baixar directament a la pista. Com es vulgui. Sobre el terreny només vaig ser capaç de trobar un pas, ja quasi al coll, però suposo que gent més avesada trobarà altres passos. Ja a la pista la seguirem en descens. És una pista ampla i assolellada així que pot resultar molt monòtona.
A l’alçada del collet de la Ventosa haig d’explicar que al mapa d’Alpina surt un camí que, després de passar per l’Amorriador, termina enllaçant amb la pista, molt més avall. Al mapa de l’ICGC no surt aquest camí. Jo, sobre el terreny, no el vaig trobar. La veritat és que no el vaig buscar, ja que anava una mica despistat pensant en altres coses. El cert és que l’enllaç inferior amb la pista existeix. Si algú vol anar a espiar…
Sigui com sigui, al revolt del pla del Bosc ja estava fart de pista així que veient que l’alzinar era net per sota vaig decidir fer drecera i còmodament vaig escurçar camí per arribar al cotxe havent fet menys pista de la pensada.