Com que plantegem el recorregut en sentit horari fem per l’asfalt de la carretera, en sentit nord-est, els aproximadament 300 metres que ens separen del lloc a on el marge de la muntanya s’obre i ens mostra un parell de senders. El més evident i que es veu a primera vista, que puja en sentit sud-est, no és el que agafem. Sí que en prenem altre de més amagat i estret, que puja també, però en sentit sud-oest.
A mesura que anem pujant el sender es va aclarint. Puja amb força pendent i cal prendre-s’ho amb calma. Són uns 800 o 900 metres que es fan durs, així que paciència. Aquest sender enllaça amb una pista que agafem per tal de continuar en pujada. Anem guanyant metres, de distància i desnivell, per la carena de la serra de l’Oriol i així passem per diferents cotes sense nom i finalment arribem al turó de l’Oriol, que passem gairebé de manera desapercebuda i sense aturar-nos-hi ja que tenim el turó del Pou d’en Sala allà mateix.
El més normal és pujar de forma directa al cim però nosaltres, abans d’això, ens desviem vessant avall a la recerca del pou. Només en queden quatre pedres que permeten imaginar-nos que hi som. En comptes de tornar per allà per on hem vingut, vessant amunt es veu terreny trepitjat, així que ens enfilem directe al cim pel mig de l’arbrat.
A dalt ens hi estem una bona estona. El dia és favorable i les vistes de 360º ens permeten gaudir del moment. Fem un mos, un munt de fotografies i continuem amb la caminada. Ho fem pel sender que agafa pendent de baixada en sentit sud-oest. Flanquegem el turó de les Dalles i el de l’Alzina Rodona i acabem el descens quan trobem una pista, a tocar de la font Savellà, a on ens dirigim. És eixuta i gairebé abandonada a la seva sort.
Tornem a la pista i anem en lleugera pujada, primer en sentit oest i més amunt en sentit sud, per tal de superar el serrat Mitjà i iniciar un suau descens. Deixem una pista a l’esquerra, en baixada més forta, i després una altra a la dreta fins que trobem, més avall, un altre desviament. Ara deixem el tram que continua recte, en sentit sud, i agafem la pista que baixa en sentit nord-oest.
Sempre en baixada, alternant llargues ziga-zagues, creuem primer les lleres eixutes dels torrents de Font Savellà i el de les Hortes de Sobrevia i poc més avall abandonem la pista per anar a veure el gorg Negre i el torrent de Font Pomereta. Un agradable passeig ens porta a la serra de la Rodonella i més avall a la pista d’accés al Mas Sobrevia.
D’aquí, la pista ens acosta a la carretera BV-5303, a l’altura del pont de Sobrevia. No sortim a l’asfalt ja que un sender ens permet continuar, en sentit nord-est, a la recerca de la mateixa carretera, just al lloc a on neix la pista d’accés al molí Espatllat. Creuen l’asfalt, encara que si es vol s’hi pot anar, i sense fer cas del cartell de la pista, ens dirigim en sentit nord-est, a la recerca del molí.
No hi arribem ja que al segon revolt de la pista hi ha un corriol que ens permet baixar a la presa que ens permet passar a l’altra riba de la riera de Font Savellà i al sender pel qual acabem al lloc a on tenim el cotxe aparcat, aquesta vegada sense tocar l’asfalt.