Turó del Mal Pas
el cim del turó del Mal Pas vist des de la carena de l'Era dels Enrics

El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac és un territori que disposa d’un extens catàleg de llocs d’interès, no només naturals i paisatgístics, ja que hi ha poblacions d’una bellesa excepcional amb un patrimoni monumental certament important, i això és un detall que al nostre món excursionista solem tenir en compte a l’hora de preparar una excursió.
L’escarpat relleu del parc és un reclam molt llaminer per al món senderista i excursionista. Es miri cap a on es miri despunten turons que sobresurten altius de les fondalades i estètiques agulles amb noms evocadors de les seves formes, tot això solcat per sinuosos i profunds barrancs i torrenteres. Tampoc falten coves i balmes que amenitzin els recorreguts, són incomptables.
Un altre tret distintiu del parc, força desconegut encara però que dia rere dia va guanyant importància i visitants, són els pins Cargolats. En aquesta proposta no hi anem, però la zona no està gaire allunyada del camí, així que si els temps t’ho permet, et recomano que o bé modifiquis un xic el recorregut per passar-hi, o facis un curt anar i tornar.
En aquesta ocasió hem visitat el sector a ponent del parc i no vam fer cap més cim del repte de la FEEC, encara que aquesta zona n’està ple. Jo ja els havia esborrat a la primera època, però penso que si no els tens fets, el turó de la Pola i el Castellsapera són dos candidats a estudiar. Pensar en el Montcau o en la Mola ja ho trobo més complicat, però si t’hi veus capaç… També, amb un curt desplaçament en cotxe pots pensar en el castell de Bocs, que això sí que m’ho havia plantejat, però al final no va poder ser.
Si no vols fer més cims que el turó del Mal Pas i vols fer turisme, no hauries de deixar de visitar Mura o Talamanca.
I per acabar amb aquest apartat, un comentari, molt important, que ampliaré a la ressenya del recorregut.
Pel camí, pujo amb un company al turó del Pujol pel seu vessant de ponent. No t’ho aconsello, si més no per aquest costat. De pujar es puja, però la baralla amb la vegetació és constant fins a dalt de tot. La batalla la vam guanyar, però no val la pena. La baixada del cim va anar millor, hi ha una aperduada traça però s’ha d’anar també a la caça del millor pas, encara que al mapa de l’Alpina es dibuixi un camí. Si et fiques, després no te’n recordis, de mi.

Referències aproximades dels punts de pas.

aturades incloses

Punt de pasLongitud ELatitud NTemps parcialTemps acumulatAlçària metresDistància parcialDistància total
Aparcament1.977168141.653163100:00:0000:00:0072700
Coll de Boix1.972469041.661941900:37:3500:37:358721.4511.451
L’Era dels Enrics1.966377041.667623000:25:5801:03:337771.1742.625
Collet del Mal Pas1.956838941.671614000:21:0301:24:366861.1093.734
Turó del Mal Pas1.952900041.669261000:40:5702:05:336771.1724.906
Font d’en Gorina1.955148041.669021000:57:3803:03:116641.3356.241
Hospital de Sang1.958096141.661393101:09:0404:12:157362.1718.412
Sesta Grossa1.961054041.659246000:27:2104:39:367666169.028
Aparcament1.977168141.653163100:55:4905:35:257272.15211.180

Fitxa tècnica

Dades obtingudes de l’anàlisi d’una traça gravada amb un GPS TwoNav Anima + i els pendents amb el web IBPindex.

  • Toponímia:  La del mapa d’Alpina
  • Punt d’inici:  Alzina del Sal·lari
  • Itinerari senyalitzat: parcial
  • Tipus d’activitat: muntanyisme
  • Fonts d’aigua: sense garanties
  • Dificultat física:  moderada
  • Altura màxima:  884 metres
  • Pendent mitjà de pujada:  12,85%
  • Cartografia: Editorial Alpina
  • Com arribar-hi: veure a Google Maps
  • Tipus de terreny: pistes i senders
  • Tipus de recorregut: circular
  • Temps aturat: 1 hora 21 minuts
  • Dificultat d’orientació: baixa
  • Altura mínima: 578 metres
  • Pendent mitjà de descens:  12,41%
  • Mapa: Sant Llorenç del Munt i l’Obac
  • Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle normal per carretera asfaltada
  • Itinerari fet en sentit: antihorari
  • Temps caminant: 4 hores 14 minuts
  • Obstacles: ascens al turó del Pujol
  • Ascens positiu:  755 metres
  • ibpindex:  68 consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 31 de enero de 2023, data de realització del recorregut.

Sortim de l’aparcament de l’Alzina del Sal·lari i comencem a caminar pel sender, o pista precària, que neix al darrere del cartell informatiu. Anem en sentit nord-oest i ja trobem un primer aixopluc o balma. Sense cap rigor científic, la pàgina web Espeleoworld l’anomena cova dels Graons de Mura.
Més amunt sortim a un nus de camins, o pistes. Continuem per la dreta, en baixada, per anar a trobar el sot de la Taula. A mesura que avancem deixem un parell de desviaments, per la dreta, el mapa de l’ICGC diu que es dirigeixen al torrent de la Coma d’en Vila i el mapa de l’Editorial Alpina, a la font dels Traginers, finalment arribem a la cova dels Traginers, topònim que cap cartografia indica.
Després de vist el lloc, el camí ens porta al coll de Boix, important nus de camins. Aquí travessem el GR 5 i deixem un altre desviament que ens permetria anar a veure l’alzina Bonica, arbre monumental, i continuem en sentit nord-oest, en lleugera baixada, després el camí tomba en sentit nord i comença a flanquejar per sota dels Abanadors (Ed. Alpina) fins que sortim a la carena de l’Era dels Enrics. Aquí, en sentit nord, continua el sender que va a la recerca dels pins Cargolats, però nosaltres tomben a l’esquerra, en descens i sentit sud-oest, per acabar al collet del Mal Pas.
En aquest punt anem a fer un cop d’ull a la balma que hi ha sota el cim del turó del Mal Pas. Es tracta, segons el web abans esmentat, de la cova Fumada de Puigdoure. Per arribar-hi ens deixem portar per l’orientació. Anem en lleuger flanqueig ascendent i mirem d’anar fent ziga-zagues en direcció al costat nord-est de la balma. Al final trobem una zona senyalitzada amb punts de pintura groga. Després de la visita, de tornada ja trobem zona de pas més fàcil, per la qual, gairebé de planer per una mena de caminet, sense perdre gens d’alçària i molt a prop de la paret, arribem al final de la mola i trobem fites de pedra, que ens assenyalen el millor pas per tornar al collet del Mal Pas.
La continuació a la recerca del cim es por fer tant pel costat de xaloc com pel de mestral. Nosaltres hi anem per aquest últim. No hi ha un camí clar i el vessant petri, conglomerat, en determinats punts sembla insegur, però s’hi passa bé, sobre el terreny, com sempre acostuma a passar, és pitjor la sensació que la realitat. Al final trobem una altra cova, o balma. D’aquesta no n’he trobat cap informació. De nou una ràpida ullada i a continuar.
El caminet, difús, ens fa entrar al bosc. Després la traça es fa més evident, gira a gregal i comencem a baixar, acompanyats de punts de pintura taronja. Més endavant torna a guanyar els metres perduts i quan comencem a preguntar-nos a on ha quedat el cim i sortim de la vegetació, a la nostra esquerra veiem un minse rastre de corriol que gira en sentit nord-est. Agafem aquest caminet i comencem a trobar fites de pedra, que ens pugen al curt tram de grimpada que ens separa del cim. Si la roca és eixuta no hi ha problema, i si és molla, només ens caldrà calma i assegurar la trepitjada.
Superat el pas, el cim ja el tenim fet. Un camí, fàcil, ens hi porta. Un munt de pedres l’assenyala. Les vistes, molt maques, encara que cap a l’est no en tenim d’extenses per les carenes, més altes que el punt a on som. La resta, però, són suficients per fer treure fum als mòbils.
Per baixar hem de desfer camí i tornar al sender que hem deixat per pujar-hi. Ara el seguim en sentit sud i de seguida fa un revolt de 180º per encarar-se cap al nord i novament un altre revolt, a on deixem per l’esquerra el camí que torna al collet del Mal Pas. Una mica més endavant deixem el camí principal i arribem a la cova del turó del Mal Pas de Puigdoure, ja documentada pel Centre Excursionista de Terrassa l’any 1958. Al seu costat hi ha l’agulla del Mal Pas (ICGC), una estètica agulleta, molt fotogènica.
De nou al camí baixem a la pista que uneix Mata-rodona amb el coll d’Estenalles. La seguim en sentit nord-est. Creuem el torrent del Mal Pas, passem per la bassa del Roure Llarg i més endavant deixem la pista en agafar un sender que ens fa pujar, decidit, a un collet entre el Castellot (Alpina) i el turó del Pujol.
I aquí és a on faig un punt i a part per explicar el següent:
El camí normal, assenyat, i tranquil, encara que a la cartografia de l’ICGC no es dibuixa, continua clar, tal com el pinta el mapa de l’Editorial Alpina, en sentit nord-est. Un company i jo, per no sé quina neurona que se’ns activa, decidim provar sort i pujar al turó del Pujol. Cal dir que no t’aconsello que ho facis, si més no per aquest costat. Nosaltres al cim hi pugem, també és cert que sense problemes extrems ni perills o riscos; només amb disputes amb la vegetació, però el cas és que, tossuts com som, fem cim. No paga la pena, el que es veu, poc, ja ho hem vist abans.
Per baixar ensumem una mena de vell rastre a terra, que anem seguint a veure què. D’«ui ui ui» en «ui ui ui» anem avançant. Un tram de bosc d’alzines ens deixa anar més ràpid i còmodament, però l’alegria dura poc a casa del pobre i la vegetació per una banda, i el vessant per l’altre, ens aconsellen pujar a la zona de carena, i va ser la bona decisió. Al mapa d’Alpina es dibuixa camí, però sobre el terreny no el vam saber veure. Sigui com sigui, amb camí o sense, la baixada per aquesta banda és possible.
Ja som a camí bo, als peus del Sentinella.
Ara el camí continua en sentit sud-est. Al cap de poc deixem un sender per l’esquerra i encara més endavant un altre a la dreta per continuar amb un flanqueig de pla que ens fa passar per sota de la font de la Viola (Alpina). Quan el camí troba la llera eixuta d’un torrent, gira a la dreta i comença a guanyar pendent i arribem a la balma obrada de l’Hospital de Sang. Continuem per la Cort Fosca, passem per sota del turó de la Cort Fosca i sortim a una pista, a on hi ha un senyal de pintura amb una H blava.
Ens incorporem a la pista i la seguim en ascens, en sentit nord-est, però al cap de poc arribem a un lloc a on veiem dos senders, a la nostra dreta. Deixem la pista per agafar el segon, amb esglaons de fusta, que puja a la recerca del GR 5, al qual ens incorporem quan el trobem. Travessem la Sesta Grossa i quan el GR es desvia en sentit sud-oest el deixem per agafar un sender que, en sentit sud-est, fa baixada i volta la Placa Sibarit (Alpina). Més avall trobem una pista transversal, però continuem recte per fer drecera ja que més endavant ens incorporem a la mateixa pista. Més avall encara trobem l’encreuament per on ja hem passat a l’inici de la caminada, així que ja no ens resta més que desfer els nostres passos fins a tornar de nou a l’aparcament.

Pots triar imprimir o capturar un document PDF

Mapa amb la traça i el perfil del recorregut

Altres informacions d'interès

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.