Del lloc proposat per aparcar, l’oficial, el parcatge de Locampo (segons el cartell informatiu del Parc), o pleta de Restanca (segons el mapa de l’Editorial Alpina) o prats de Locampo (segons l’ICGC), cal anar a passar a gual el riu de Ruda i mirar de seguir, el més fidelment possible, el traçat del recorregut número 3, tal com es veu al cartell informatiu que hi ha a l’aparcament. Al començament no hi ha fites ni senyalització.
Una vegada a l’altre costat de les aigües del riu cal continuar en tendència sud-oest, cercant els millors passos mirant d’evitar les molleres que solquen el prat i algunes zones del bosc. Una vegada que es surt a cel obert apareix un prat. Encara s’ha d’anar en la mateixa orientació, en clara direcció a una canal que es veu al davant. Si aneu en bona direcció, no trigareu gaire a trobar les primeres fites.
Aquestes fites us portaran a endinsar-vos a la vegetació. Ja no hi haurà problema en seguir la traça, evident, estreta i fressada, que us farà remuntar, de vegades amb fort pendent, tot el bosc de Locampo. Ja fora de la vegetació, seguir el rastre de fites, que hi són, serà una mica més complicat, però el terreny, i l’orientació, us portaran a la cabana de Sendrosa, segons el mapa de l’Editorial Alpina, ja que per a l’ICGC aquesta cabana es troba en un altre lloc, molt allunyat d’aquest.
El mapa d’Alpina dibuixa una sèrie d’itineraris que serveixen però en aquest cas es continua en ascens en clara orientació oest i més amunt sud per tocar les aigües de l’estanh de Sendrosa de Baish i, com sempre fins ara, acompanyats de fites, arribar a una mena de coll previ a l’estanh de Sendrosa de Naut.
Aquí cal un punt i a part.
El track que portava, i que jo vaig seguir, volta l’estanh per llevant. Ja em va costar fer-ho i ara a casa ho confirmo. És millor fer-ho pel costat de ponent. És més curt. Fins i tot, ara potser ni baixaria a l’estanh i faria un flanqueig ascendent cap a l’evident coll on cal pujar. Bé, el cas és que ja sou al coll. Espectaculars vistes cap al circ de Colomèrs, els seus llacs inferiors i el refugi. Ara ja, sense gaires complicacions i per l’herbei i un tram de rocam, sou al cim del tuc de Pishader.
Enlluerna la vista del tuc Gran de Sendrosa, el tuc de Ratera, tots els cims que tanquen el circ de Colomèrs, el Montardo… impressionant, i la baixada cap al coll, de les que fan empassar saliva. És força dreta, però es baixa. Sense pressa, primer aprofitant les petites terrasses del terreny, després per aquesta banda de la carena i després per l’altra, el pendent minva i de forma més plaent arribeu al coll, i segur que trobareu altres caminaires que fan la travessa de Carros de Foc. Moment per a la recuperació.
Del coll surt, clar, un corriol que en direcció sud-oest remunta pendent a la recerca del cim. El sender és clar i quan es fa cresta, és fitat. Cap al mig de la pujada, el sender es fa més dispers i caldrà, més per comoditat que per altra cosa, fer servir les mans. Cal pujar més amunt d’un cridaner roc en forma de banya que destaca en la carena. Passada aquesta pedra s’acaben els rocs i domina l’herbei. Ja fareu cim sense problemes.
Potser la forma més normal d’encarar la baixada del cim és tornant de nou al còth deth tuc dera Sendrosa però, en aquest cas, les bones condicions meteorològiques em vam animar a fer una baixada a la babalà per la carena nord-est de la muntanya, aprofitant l’existència d’unes fites. Això ja no és preceptiu però si tu vols fer el mateix, sàpigues que el descens és franc, encara que caldrà que busquis els millors passos per tal de baixar a trobar el camí de Carros de Foc.
Una vegada al camí, el pots seguir fins al refugi de Saboredo i d’allà a l’aparcament anar pel traçat del GR-211.4. En aquest cas, i ja que s’ha fet la baixada del cim d’aquella manera, torno a continuar sense camí en deixar el sender de Carros i tombo muntanya avall, en sentit sud-est, en clara orientació al barratge de Saboredo.
Per fer això cal adreçar-se pel vessant de la muntanya, alternant herbei i pedres, cap al llom carenat que hi ha en sentit sud-est. A mesura que t’acostes al llom es comença a intuir un corriol, que acaba de forma abrupta al caire del rocam, així que cal trobar la forma de superar el caient tombant a la nostra dreta. Hi ha un aperduat rastre de senderó. Un vegada en terreny franc el camí és més clar, no gaire, i ja tenim a l’abast el terreny per on passar les aigües de l’arriu de Saboredo i enllaçar amb el sender GR-211.4, que és el que puja del parcatge de Locampo al refugi de Saboredo.
Així doncs, ja no resta res més que seguir aquesta pista fins a l’aparcament. També es pot aprofitar per fer dreceres, senyalitzades amb fites, i així estalviar pista.