Tuc deth Pòrt de Vielha

Val d’Aran, l’essència dels Pirineus
Aquest és l’eslògan promocional d’aquest espai excepcional del país, amagat entre altes muntanyes que superen els 2.000 metres, que té una extensa oferta hotelera i una gastronomia de molta qualitat que ja per si mateixes justifiquen una visita, però és que, a més a més, gaudeix d’una riquesa cultural excel·lent, encapçalada pel seu singular idioma, l’occità aranès.
Aquesta vall d’orientació atlàntica presumeix també de disposar d’una de les més extenses ofertes turístiques del país ja que ofereix activitats esportives que abasten totes les varietats imaginables, ajudats per la seva gran riquesa i varietat paisatgística; però no tan sols es limiten a aquest vessant, tot i que és la cirereta del pastís. A més a més d’aquestes especialitats, els aranesos poden presumir també d’una gran oferta cultural, i destaca en aquest apartat el seu extens patrimoni romànic, amb diverses esglésies visitables tot l’any i una gran quantitat de museus de gran interès cultural i artístic.
Si ens centrem en l’aspecte esportiu, que és al que es dedica aquest blog, hi ha un altre eslògan promocional: «Una Vall sense limits».
Aquest eslògan resumeix perfectament allò que és la vall. El 30% del territori aranès es troba per sobre dels 2.000 metres, així que per als amants del muntanyisme en totes les seves modalitats, des del senderisme fins a l’alpinisme, troben en aquesta terra el seu paradís i d’això s’han adonat les empreses de turisme actiu o d’aventura ja que hi ha tanta oferta que potser ratlla la saturació. Dubto molt que cap de les modalitats esportives imaginables no tingui cobertura empresarial. Potser un dia en faré un estudi.
També, pel que al repte dels 100 cims es refereix, els clubs de muntanya de la vall s’han espavilat ja que aquesta comarca és la segona més representada en aquesta proposta, tan sols superada per la del Pallars Sobirà, amb 26 cims. És el que té disposar d’una orografia privilegiada.
Hi figuren 19 cims que abasten des dels 2.173 metres del Montcorbison fins als 3.010 del tuc de Molières. Els federats d’aquestes comarques que es trobin embolicats amb aquest repte ho tenen fàcil per completar-lo ja que sumant els cims dels dos Pallars, l’Alta Ribagorça i els de la Val d’Aran ja en tenen 64, tots ells a «tocar» de casa.
Aquesta vegada m’he desplaçat fins a aquesta terra per fer el cim del tuc deth Pòrt de Vielha, segona vegada que intento pujar-hi. Aquest cop hi ha hagut sort i amb l’excel·lent companyia de la meva filla, la seva parella i la meva neta d’11 mesos vam fer cim i vam poder gaudir d’excel·lents vistes arreu ja que, per acabar-ho d’adobar, vam tenir un dia esplendorós i net.
Per fer aquest cim hi ha diverses opcions. Les més comunes consisteixen a fer el recorregut sortint de qualsevol de les boques del túnel de Vielha i fer un recorregut lineal d’anada i tornada. Altres ho fan des de la mateixa població de Vielha. Els que disposen de dos vehicles fan la variant de recórrer tot el trajecte entre totes dues boques, la nord i la sud o a l’inrevés. Finalment, una altra opció, molt i molt popular, consisteix en la que aquí es relatarà. Després de molta lectura no he trobat cap altra alternativa. A mi m’hauria agradat provar de fer un recorregut circular des de la banda de Vielha, bé baixant per la vall del riu Nere, bé pel tuc de Sarrahèra però el cas és que no vaig trobar informació al respecte, i anant com anàvem amb una criatura petita no era qüestió d’anar improvisant. Si mai finalitzo aquest repte que m’he imposat, fer els 308 cims de la llista, i torno a la vall, miraré de fer quelcom semblant amb un guia del país.