Pugem amb taxi fins al lloc de començament d’aquesta caminada.

La nostra primera destinació és el refugi vell de Colomèrs, i ens hi adrecem per un camí senyalitzat. Quan som a la presa de l’estanh Major de Colomèrs, enllacem amb el GR 11.18, que és també part d’un tram de la ruta Carros de Foc. Amb aquesta senyalització, deixem primer el desviament que s’adreça al refugi nou de Colomèrs, recorrem totalment la coma deth Pòrt de Caldes i, finalment, atenyem el port de Caldes.
Abandonem el GR per iniciar l’ascens a la recerca del cim del Tuc deth Cap deth Pòrt de Caldes. Anem seguint el rastre de fites escadusseres que ens porten, en forta pujada, fins al més alt d’aquesta muntanya, on ens rep una esplèndida plana que ens permetrà refer-nos de l’esforç mentre contemplem la següent destinació i un paisatge impressionant.
Baixem del cim per la carena nord-oest, alternant pedra i zones herbades, fins a arribar a la base del Tuc de Ribereta. La pujada la fem també per la carena, primer per la roca i, més amunt, per l’herba, el més arrapats possible a la pedra. Així arribem al petit espai on hi ha una fita que assenyala el punt més alt. De nou, l’espectacle visual és indescriptible.
Toca baixar i, per això, tornem de nou al collet anterior. Una altra vegada a la base del cim, decidim mirar de seguir el rastre d’una fita que sembla marcar un camí que es dirigeix a una gran roca amb un pal clavat. Una vegada al seu costat, veiem més fites, així que ens decidim a seguir-les.
Sense camí clar, però en descens evident per una coma on se succeeixen trams d’herba esquitxats amb roques, baixem fins a uns petits estanys, on trobem una traça de sender. Les fites ens porten pel que se suposa que sigui el millor lloc per baixar a l’estany de Ribereta de Naut. Hi ha fites per diferents llocs, així que és important mirar de triar les correctes, cosa que nosaltres no vam saber fer.
Les fites que vam seguir ens van separar d’un evident sender que, molts metres per sota nostre, baixa a l’estany de Ribereta de Baish. Les nostres fites també ens hi van acabar portant, però després de superar un parell de vessants atarterats i pendents herbats prou incòmodes de fer. Si seguiu les mateixes fites que nosaltres, el més aconsellable és mirar de baixar a la recerca de l’estany el més aviat possible. Sigui com sigui, al final s’agafa el camí (més aviat rastre en diversos punts) que ens duu a la pleta des Juens abans d’enllaçar amb el GR 11, per on pugem al pòrt de Colomèrs, o Era Passada de Ribereta, segons l’ICGC.
Deixem el sender que s’adreça al Tuc de Salana i continuem pel GR fins a trobar un desviament que ens ajuda a baixar a la pista de banhs de Tredòs, a pònt deth Ressèc. Un cop allà, arribarem al lloc on podrem agafar de nou el taxi i baixar al punt on tenim el cotxe aparcat.

Cartografia: editorial Alpina
Mapa: Val d’Aran
Altra cartografia: Vissir 3 ICGC
Full ETRS89 1/25.000: 65-17