Tuc de la Cometa

Aquest cim és un de tants que no faries mai si no fos perquè figura a una llista, en aquest cas al repte de la FEEC. És un cim que es troba a l’ombra de l’anomenat «senyor del Pallars», altrament conegut oficialment amb el nom del Montsent de Pallars, i que dóna la circumstància que també és a la llista del repte. Aquesta diferent catalogació d’interès fa que el Montsent figuri amb moltes més validacions, amb diferència, que el tuc de la Cometa. I és una pena, ja que ambdós cims es troben molt a prop l’un de l’altre i amb una mateixa caminada és possible assolir-los tots dos. Problema de planificació?
També he de dir, en descàrrec de tots nosaltres, que no atrau gaire la idea de desaprofitar esplèndids recorreguts circulars per fer dos cims alhora. A mi em va passar el mateix i vaig haver d’anar dues vegades a la zona. La caminada del Montsent ja va ser explicada al seu moment i té la seva crònica. Ara toca centrar-se en el tuc de la Cometa.
Aquest cim, com ja he dit, no deixa de ser una cota secundària que es desprèn del vessant sud del Montsent de Pallars i tampoc és que sigui el punt més alt d’aquest cordal, ja que ho és l’anomenat cap de la Muntanya de Saurí (Alpina) o lo Tossal (ICC), però és el destí que la FEEC ha triat per al seu repte, potser perquè, en teoria, al cim hi ha un vèrtex geodèsic. Jo, l’agost del 2016, no el vaig veure. Sí que és cert que des del punt culminat, s’albira un gran horitzó. El dia que jo vaig anar-hi vaig poder gaudir d’unes excel·lents vistes que van permetre’m veure fins i tot Montserrat, amb el Pedraforca gairebé en mig de la visual, una mica amagat al darrere de la serra del Cadí. Espectacular. Per descomptat que moltes altres muntanyes s’abasten, però no sóc dels que els agrada enumerar-les.
Per fer el cim existeixen multitud de possibilitats amb diferents nivells de dificultat. Jo vaig triar una circular que m’ocupés una matinal, ja que tenia companyia esperant-me a Sort. Ho vaig plantejar amb una baixa dificultat i distància mitjana, ja que a la tarda, després de dinar, tenia pensat fer també el cim de lo Calbo, aprofitant la facilitat d’aproximació que ofereix una pista de muntanya que puja fins al mateix cim.
Una pista de terra, apta per a turismes, si es fa a poc a poc, permet pujar des de Llessui fins a les antigues instal·lacions de les abandonades pistes d’esquí d’aquesta població, pertanyent al municipi de Sort. També, si es vol fer més curta la caminada i de forma lineal, es pot pujar fins a prop de la collada del Triador i fer un anar i tornar seguint tot l’ample cordal.