Tuc d’Arres
el cim del tuc d'Arres vist des de l'Era Trona

Normalment quan anem a fer un cim de la Val d’Aran (almenys així sol passar-me), si no és el cas que anem a un refugi a dormir, sinó que ho fem a qualsevol població de la Val per pernoctar còmodament a un establiment hoteler, si no hem fet de camí un altre cim, arribem al destí amb temps suficient per aprofitar per fer un volt per la comarca per fer passar el temps a l’espera que arribi el dia següent.
Doncs bé, ara, si disposes del vehicle adequat o vas sense companyia, o la pista d’aproximació és oberta, en comptes de fer el cim de camí al destí, pots fer-lo a la mateixa Val d’Aran. Actualment figura al repte el cim del tuc d’Arres. Mai m’hauria imaginat a aquesta part del país un cim que fos tan fàcil. Fins avui, pensava que ho era el pic del Portarró, que només demana paciència i esforç, però ara, aquesta categoria l’assigno al tuc d’Arres.
Pel que he pogut trobar a Internet s’acostuma a fer servir, a l’hora de començar l’ascens, una pista forestal que hi ha pocs metres abans del quilòmetre 8, a la carretera N-141. Aquesta pista es troba en molt bon estat (setembre de 2022) i permet, si és oberta, recórrer els quasi 7 quilòmetres que hi ha fins al còth de Baretja. Suposo que a l’Ajuntament de Bossòst n’informaran.
Si vas amb 4×4, SUV, o vehicle tipus Citroën Berlingo o Renault Kangoo, sense problemes fins a on es pugui o vulguis. Si vas amb turisme, és baixet o portes dos o tres companys més, dubto molt que pugis més amunt de l’aparcament de la cabana deth Cap deth Bosc i potser tocarà a terra, si no vas molt amb compte, sobretot de baixada.
Jo diré que anava tot sol amb un turisme Citroën C4 Picasso, que no s’aixeca ni mig pam de terra, i vaig arribar fins al segon aparcament, fins al lloc que el mapa de l’Editorial Alpina anomena picò de Bassa. Haig de dir que la pujada, prou bé, però a la baixada, en un parell de descuits meus, el para-xocs davanter va tocar lleument a terra en passar un parell de trencaaigües. Per acabar amb aquest apartat, tu ja deus conèixer el teu vehicle i saps fins a on pots arribar.
Sé que el nostre col·lectiu no acostuma a fer muntanya d’aquesta manera, però vull pensar que qui així ho fa és perquè fa el recorregut quan va de pas a fer ascensos més importants, o les seves capacitats no li permeten fer-lo d’una altra manera, o aprofita per fer recorreguts més llargs. En aquest cas, els que pugen fins al coll amb cotxe ho fan per allargar la caminada fins a un altre cim del repte, l’Era Entecada. Jo vaig fer-lo aprofitant un viatge de tornada cap a casa.

Referències aproximades dels punts de pas.

aturades incloses

Punt de pasLongitut ELatitut NTemps parcialTemps acumulatAlçària metresDistància parcial metresDistància acum. metres
Cabana deth Cap deth Bòsc0.651233042.757822000:00:0000:00:001.60100
Picó de Bassa0.651582042.755825100:13:3600:13:361.671471471
Còth de Baretja0.648652042.753774000:09:3800:23:141.749370841
Refugi lliure0.649087042.752220000:03:4300:26:571.7541801.021
Tuc d’Aubàs0.660933042.751872000:45:3101:12:282.0721.2272.248
Era Trona0.665290942.750130100:08:2501:20:532.0835232.771
Tuc d’Arres0.663326042.743737000:26:3601:47:292.1611.1423.913
Aixopluc0.651472042.746477100:37:2602:24:551.7961.1895.102
Riusseau de Barguères0.650271142.747698000:03:5502:28:501.7461925.294
Còth de Baretja0.648634142.753750000:10:5102:39:411.7497516.045
Cabana deth Cap deth Bòsc0.651233042.757822000:19:1702:58:581.6011.3567.401

Fitxa tècnica

Dades obtingudes de l’anàlisi d’una traça gravada amb un GPS TwoNav Anima + i els pendents amb el web IBPindex.

  • Toponímia:  la del mapa d’Alpina
  • Punt d’inici:  cabana deth Cap deth Bòsc
  • Itinerari senyalitzat: la pujada
  • Tipus d’activitat: muntanyisme
  • Fonts d’aigua: no
  • Dificultat física:  baixa    
  • Altura màxima:  2.161 metres
  • Pendent mitjà de pujada:  18,29%
  • Cartografia: Editorial Alpina
  • Com arribar-hi: veure a Google Maps
  • Tipus de terreny: pistes i senders
  • Tipus de recorregut: circular
  • Temps aturat: 35 minuts
  • Dificultat d’orientació: baixa
  • Altura mínima:  1.598 metres
  • Pendent mitjà de descens: 18,60%
  • Mapa: Val d’Aran
  • Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle normal per pista de terra, millor vehicle alt
  • Itinerari fet en sentit: horari
  • Temps caminant: 2 hores 24 minuts
  • Obstacles: trams sense camí
  • Ascens positiu:  624 metres
  • ibpindex:   88 consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 7 de setembre de 2022, data de realització del recorregut.

He deixat el cotxe a l’aparcament de la cabana deth Cap deth Bosc. Es pot fer tot pista fins al còth de Baretja, però també hi ha un PR, infraestructura més adequada tenint en compte com hem pujat fins a l’aparcament. Aquest PR, amb pintura molt vella, retalla les ziga-zagues de la pista i puja fins al mateix còth de Baretja, una plana encisadora a on ja comencem a gaudir d’extenses vistes cap a les muntanyes de la frontera franco-aragonesa-catalana.
Al coll hi ha un parell de cabanes. La més llunyana és un refugi lliure i al darrere, una mica més amunt, en sentit sud-est, s’intueix un rastre, potser de bestiar però molt clar, que és el que es fa servir per anar a la recerca del tuc d’Aubàs. Per aquest sender no es triga gaire a trobar pals de fusta amb el capçal pintat de groc. Aquests pals ajuden a seguir el camí fins al primer cim del dia, encara que jo em desvio en cridar-me l’atenció una fita fronterera. És la número 355 i marca una mena d’avant cim. Aquest el tinc uns pocs metres més cap al sud-est i llueix la fita número 354.
De dalt estant les vistes són superbes. Tot i el dia ennuvolat, l’horitzó és molt ample. Tinc a tocar Era Trona, a on no pensava anar, però és tant a prop que no es pot deixar estar, es pot dir que quasi es fa de camí cap al cim objectiu, així que vaig cap allà.
Primer em desvio una mica més al nord-est del punt més alt per contemplar el vessant de solell de la muntanya i imaginar-me possibles alternatives al recorregut que m’he plantejat i la veritat és que penso que n’hi han, però com que vaig tot sol i no tinc gaire temps, deixo volar els pensaments i m’encamino al cim, que tinc de camí, així que no trigo a arribar-m’hi. Un parell de fotos i continuo.
Passo per un ample coll marcat amb la fita número 352, a on deixo per l’esquerra un sender que davalla decididament a la recerca de la cabana d’Arres, i d’allà, si més no, a Era Bordeta, i encaro ja definitivament la pujada al tuc d’Arres. Es pot fer servir qualsevol de les traces que se’ns ofereixen, però s’ha de tenir en compte que hem d’anar sempre en pujada. Hi ha traces que flanquegen i no passen pel cim. Potser el millor és anar sempre a prop del caire llevantí de la muntanya i així es passa, sí o sí, pel cim.
A dalt hi ha la fita número 351 i, ara amb el cel més obert, encara millors vistes. Sorprèn veure l’Aneto tan a prop i molts altres cims que no m’atreveixo a citar. De nou el cap balla pensant com es pot fer per tornar al lloc de partença. Inclús es veu molt factible recórrer tota la carena i anar fins a l’Era Entecada però novament es queda en això, en pensaments.
Quan ja he gaudit prou del moment i fart de la companyia dels cavalls que pasturen al meu costat, començo el descens, sense cap tipus de senyalització, pel vessant oest de la muntanya. Procuro seguir, d’alguna manera, la línia de punts que l’Editorial Alpina dibuixa al seu mapa de la Val d’Aran. Jo no vaig trobar cap traça, però es fàcil baixar, fent drecera, pel vessant, empinat però lliure de vegetació. Només hi ha dos arbres, petits i baixos, amb bona separació entre tots dos. Més avall del segon, encarats totalment en direcció a la bassa que es veu al fons de la fondalada, molt a prop del lloc a on el pendent es fa molt més fort, s’acaba per trobar un rastre molt i molt clar. Ara sí que el camí és el bo.
Ja no hi ha cap més història. Un llarg descens em porta a trobar un primer possible desviament a la dreta, que no faig servir ja que el que vull és mirar de seguir el camí del mapa. Sembla que tothom es desvia, perquè a partir d’aquest punt el rastre que hi havia desapareix. Continuo en descens en sentit nord-oest, per la mateixa carena, en clara direcció al Riusseau de Barguères (Ed. Alpina). Es creua a gual aquest rierol, eixut, i ja es troba un altre cop una traça, una o qualsevol altra, per la qual acabem de nou al còth de Baretja.
Ja al coll, tornar a la cabana deth Cap deth Bosc es pot fer pel mateix camí i és el recomanat. Jo, en canvi, ho faig per la pista per mirar de comprovar-ne la qualitat. Una vegada al picó de Bassa agafo el PR per acabar de fer el recorregut fins a l’aparcament.

Pots triar imprimir o capturar un document PDF

Mapa amb la traça i el perfil del recorregut

Altres informacions d'interès

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.