El tossal Gros

Sortida diferent, de dos dies, a les normalment fetes fins ara, durant la qual vaig aprofitar per fer cinc cims molt propers els uns dels altres, inclosos a la llista dels 100 cims, un d’ells, a més a més, sostre comarcal de l’Alt Camp. Els cims en qüestió varen ser el Tossal Gros, la Cogulla, el Picorandan, la Punta de les Airasses un dia, i la Punta de la Barrina l’endemà, després d’haver fet nit al refugi de la Mussara, obert tot l’any (informació a la data de realització d’aquests recorreguts), molt ben situat, molt correcte i net, i el millor de tot, molt econòmic (Nati, 629750484). Tinc clar que aquesta no sembla la millor manera de fer muntanya, ja que t’atipes de pujar cims i potser no es gaudirà de la natura però ho vaig fer així, ja que venint de les comarques gironines, després de fer una bona colla de quilòmetres i deixar uns quants cèntims a l’autopista, penso que s’ha d’aprofitar el temps.
Un altre aspecte que pot semblar estrany és el fet d’haver pujat els cims de forma individual, quan el més natural és enllaçar cims tan propers. També jo m’ho vaig plantejar així amb diverses opcions, però finalment em vaig decidir per fer-los separats i així donar als interessats altres opcions i punts de vista.
Bé, explicat tot això toca centrar-se en aquest cim del Tossal Gros.
Cim limítrof de les comarques de la Conca de Barberà i l’Alt Camp, amb una fisonomia molt particular que el fa visible des de diferents indrets. La seva forma de barret de bruixot i el fet de trobar-se al mig de les planes de Valls i de Montblanc el fan fàcilment localitzable. Es tracta d’una muntanya de fàcil accés. Tant és així que podrem accedir en cotxe fins al coll de la Coloma, tant des del costat de llevant com des del de ponent. Aquest cim és a l’extrem sud-oest de la serra d’en Jordà i és un excel·lent mirador des del qual podem copsar un ampli horitzó.
No explicaré el recorregut, ja que això ho faig a l’apartat de la ressenya, però sí que faré cinc cèntims del que ens trobarem pel camí.
Primer de tot cal dir que no tindrem cap dificultat per seguir aquest itinerari, ja que el trobarem perfectament senyalitzat, sobretot amb pals indicadors de diferents tipus, majorment del consell comarcal. La major part del recorregut es fa per pistes amples en perfecte estat i la resta, per camins i corriols molt fressats.
De vegetació arbrada no en trobarem gaire, tret del tram final del recorregut, així que si fa sol, el sentirem de valent. Tampoc trobarem aigua en tot el recorregut, així que cal proveir-se’n.
No crec que sigui normal i que li hagi passat a gaire gent, o sí. El cas és que jo vaig tenir la sort (beneficis d’anar sol a la muntanya) de contemplar, durant una bona estona, una marta o una fagina (era lluny i la veia d’esquena, i no vaig poder distingir-la bé).