El recorregut proposat fa la pujada per l’itinerari que segueix la majoria de propostes que es troben a internet i que puja al cim passant pel coll dels Tombadors. Fins a aquest coll s’hi pot anar seguint una pista molt ampla i apta per a vehicles o seguint un sender, no gaire clar al començament, que evita recórrer la pista. Al coll tombarem a l’esquerra per agafar pista fins a dalt. Durant el recorregut no trobarem gaire senyalització, així que s’haurà d’anar vigilant. Per baixar del cim continuarem encara per l’itinerari més utilitzat fins a arribar al Pinar Pla.
Aquí és a on es proposa recaragolar una mica la cosa. El normal seria continuar el descens agafant el GR7 però aquí es planteja la baixada anant a trobar el Mas del Paraire i baixar al PR V-75-2 que uneix el pantà d’Ulldecona amb Fredes. Aquest és un itinerari molt més feréstec i aventurer i, com diu un amic, cal tenir experiència a seguir vells camins. Com que aquest no és una de les meves qualitats, a partir del Mas del Paraire vaig tenir problemes per trobar el camí bo, però finalment me’n vaig sortir, així que si es ressegueix la traça no hauríeu de tenir problemes. Si pel que sigui no voleu complicar-vos la vida, el millor és tornar pel GR.
Referències aproximades dels punts de pas.
aturades incloses
| Punt de pas | Longitud E | Latitud N | Temps parcial | Temps acum. | Alçària m | Distància acum. m |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Fredes | 0.1702950 | 40.7057720 | 00:00:00 | 00:00:00 | 1.094 | 0 |
| Cantaperdius | 0.1703580 | 40.7117401 | 00:23:46 | 00:23:46 | 1.220 | 945 |
| Coll dels Tombadors | 0.1668730 | 40.7163809 | 00:14:27 | 00:38:13 | 1.259 | 1.602 |
| Tossal dels Tres Reis | 0.1705451 | 40.7328430 | 00:37:14 | 01:15:27 | 1.350 | 4.168 |
| Mas del Ric de Fredes | 0.1796280 | 40.7270940 | 00:23:01 | 01:38:28 | 1.178 | 5.525 |
| Pinar Pla | 0.1846500 | 40.7251280 | 00:08:29 | 01:46:57 | 1.177 | 6.043 |
| Mas del Paraire | 0.1952559 | 40.7156790 | 00:59:12 | 02:46:09 | 1.098 | 8.977 |
| Salt de Robert | 0.1884061 | 40.7092540 | 01:09:49 | 03:55:58 | 748 | 10.909 |
| Fredes | 0.1702950 | 40.7057720 | 00:58:41 | 04:54:39 | 1.094 | 13.810 |
Fitxa tècnica
Dades obtingudes de l’anàlisi Ibpindex d’una traça gravada amb un GPS Garmin MAP 60 CSX
- Toponímia: la del mapa de Piolet
- Punt d’inici: Fredes
- Itinerari senyalitzat: parcial
- Tipus d’activitat: senderisme
- Fonts d’aigua: no
- Dificultat física: alta
- Altura màxima: 1.350 metres
- Pendent mitjà de pujada: 11,73%
- Cartografia: Editorial Piolet
- Com arribar-hi: veure a Google Maps
- Tipus de terreny: pistes i sense camí
- Tipus de recorregut: circular
- Temps aturat: 1 hora 9 minuts
- Dificultat d’orientació: moderada
- Altura mínima: 742 metres
- Pendent mitjà de descens: 12,98%
- Mapa: els Ports sud V2
- Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle normal per carretera asfaltada
- Itinerari fet en sentit: horari
- Temps caminant: 3 hores 34 minuts
- Obstacles: trams sense camí
- Ascens positiu: 719 metres
- ibpindex: 78 consultar document
Ressenya del recorregut
Així ho vaig viure jo el dia 2 de juliol de 2010, data de realització del recorregut.
He aparcat a l’entroncament del GR7 amb el PR V-16. Començo a caminar pel segon, seguint els senyals, en sentit nord-oest, com si anés a la recerca d’un transformador elèctric que es veu a la llunyania. Més o menys uns 200 metres més endavant, deixo la pista i m’enfilo per un camí que ressegueix un tanca de pedra seca, que vaig deixant a la meva dreta.
El sender fa pujada en sentit nord-est fins que trobo una bifurcació a on deixo la traça que segueix recte i giro a l’esquerra. El sender va girant a poc a poc en sentit nord-oest i em porta a un altre camí a la dreta, ja passat el tossal de Cataperdius. El camí continua en pujada amb la mateixa orientació i havent deixat primer un desviament on agafo el trencall de l’esquerra, més endavant un altre que segueixo per la dreta i un altre al qual deixo la branca que se’n va per la dreta, arribo al coll de Tombadors i la pista que era la que he deixat per agafar el sender que m’ha portat fins a aquest coll. En definitiva, que vaig fer drecera.
Travesso aquesta pista per tal de seguir, a l’altre costat, una traça que em porta a un altre entroncament. En aquesta ocasió continuo per la dreta, de pla, i deixo el trencall que per l’esquerra fa pujada. D’aquesta manera, per camí que pren orientació majorment nord-est i seguint sempre allò que podríem dir que és la pista principal, vaig guanyant desnivell fins que arribo a allò que el mapa dibuixa com a frontera entre Castelló i Terol.
No l’arribo a passar ja que canvio el sentit de la marxa al girar a la dreta, en sentit nord-est per seguir la imaginària línia fronterera i així arribar al cim del tossal dels Tres Reis, tal com l’anomena la FEEC en la llista del repte, o tossal del Rei, segons la nomenclatura oficial i el mapa de l’editorial Piolet.
Un cartell de ferro amb banderes metàl·liques prova d’assenyalar la partió dels tres territoris, que en aquest punt es donen la mà: l’Aragó, el País Valencià i Catalunya. És normal jugar a posar peus i mans de tal manera que siguem als tres racons. De vistes no, en puc parlar. El dia no em va permetre gaudir-ne.
Per continuar amb la proposta i iniciar el descens del cim vaig anar per un sender que pren orientació est. Al mapa dels Ports, de Piolet, aquest sender fa girs a dreta i esquerra, cosa que sobre el terreny no és així. El camí es troba amb un tallafoc, així que el descens és gairebé lineal. Surto a un camp que creuo en sentit sud-oest i surto a una pista, per on continuo per la dreta. Més endavant es deixa a l’esquerra de la pista el Mas del Ric de Fredes i finalment connecto de nou amb la carretera que puja de Fredes.
Continuo per aquesta infraestructura uns quants centenars de metres, en sentit sud-est, fins que arribo a trobar el GR-7. Per la dreta hi ha una cadena. Si s’agafa en sentit sud, per la dreta, es pot tornar còmodament a Fredes. Continuo recte uns pocs metres fins que trobo, per la dreta, una pista de ciment. Deixo la comoditat del GR7 i continuo per la pista de ciment, en sentit sud-est. La pista va fent girs suaus a esquerra i dreta i arribo a una cadena. La creuo i més endavant torno a trobar una pista que m’ofereix la possibilitat de connectar amb el GR per tornar a Fredes.
L’obvio i continuo en sentit nord-est per acabar enllaçant amb el PR que m’ha de portar al Mas del Paraire. A partir d’aquest punt cal anar a l’aguait perquè el camí és força perdedor (juliol de 2010), de fet vaig perdre els senyals de pintura i vaig tenir problemes per continuar el recorregut. Com vaig poder, alternant el que semblaven traces, baixant sense camí clar, fent servir una torrentera i creuant una riera, vaig aconseguir connectar amb el PR V-75.2, la continuació del qual no vaig ser capaç de trobar al Mas del Paraire.
Ja amb la tranquil·litat dels senyals, els vaig seguir per la dreta i així vaig arribar a una cascada i a un pal indicador. Continuo en direcció a Fredes seguint els senyals de pintura, que finalment em fan enllaçar amb el GR. Seguint les seves marques blanques i vermelles arribo finalment a l’aparcament.
