Dades GPS | Valoració segons M.I.D.E. | |||||
Icona | Descripció | Valor | Icona | Descripció | Valor | |
![]() | Horari sense aturades | 3 hores 48 minuts | ![]() | Severitat del medi natural | 2 |
![]()
Severitat del medi natural
1. El medi no és exent de riscos 2. Hi ha més d'un factor de risc 3. Hi ha uns quants factors de risc 4. Hi ha bastants factors de risc 5. Hi ha molts factors de risc |
![]() | Desnivell positiu | 729 metres | ![]() | Orientació en l'itinerari | 3 |
![]()
Orientació en l’itinerari
1. Camins i encreuaments ben senyalitzats 2. Hi ha traça clara de camí i senyalització 3. Exigeix la identificació d'accidents geogràfics i punts cardinals 4. Exigeix tècniques d'orientació i caminar fora de traça 5. El camí és tallat per obstacles que s'han de voltar |
![]() | Desnivell negatiu | 729 metres | ![]() | Dificultat en el desplaçament | 3 |
![]()
Dificultat en el desplaçament
1. Marxa per superfície llisa 2. Marxa per camins de ferradura 3. Marxa per senders esglaonats o terrenys irregulars 4. És necessari l'us de les mans per mantenir l'equilibri 5. Hi ha passos d'escalada |
![]() | Distància | 15 km 730 metres | ![]() | Quantitat d'esforç necessari | 3 |
![]()
Quantitat d'esforç necessari
1. Fins a una hora de marxa efectiva 2. D'una a tres hores de marxa efectiva 3. De tres a sis hores de marxa efectiva 4. De sis a deu hores de marxa efectiva 5. Més de deu hores de marxa efectiva |
![]() | Tipus de recorregut | Circular | ![]() | Visualitzar document | 82 | |
Alçàries segons cartografia topogràfica de l'ICGC | ||||||
![]() | El punt més alt es troba a 1.668 metres | ![]() | El punt més baix es troba a 1.085 metres | |||
Cartografia | Mapa topogràfic ICGC fulls 65-24 i 66-24 e/1:25.000 |
Localització del lloc d'inici
Localització del lloc d'inici
Coordenades (lat/long; graus decimals; WGS 84) del lloc a on vaig aparcar :
42.039575ºN, 1.001914ºE
El Montsec de Rúbies, Montsec de Meià abans de la guerra incivil (per què no es recupera l’antiga denominació?) és una muntanya que llueix imponent des del vessant meridional, però no de la part septentrional, amb forts pendents que fan el contrapunt a les parets calcàries de l’altre costat. A diferència d’altres muntanyes, que les he fet per estar incloses en el repte, aquesta la tenia ficada al cap perquè sempre que conduïa per terres lleidatanes per fer muntanyes més pirinenques, durant molta estona la tenia a la vista, no molt llunyana, i es quedava per a una altra ocasió, la qual no arribava mai.
I ara que malauradament la meteorologia encara no em permet anar tan alt i els meus companys de fatigues s’estan dedicant a altres menesters, he trobat el moment.
Aquesta vegada no he trobat la manera de fer un recorregut original. Donat el meu total desconeixement de la zona, l’escassa cartografia existent i veient que els mapes de l’ICGC no oferien moltes alternatives vaig optar per fer un recorregut pel vessant nord d’aquesta part del Montsec, ja que és la part menys complicada de la muntanya. Pel que he llegit a altres ressenyes, sembla que els camins que faciliten l’ascens per les canals del sud, a més de forts i pendents, es troben una mica aperduats. Després, sobre el terreny i des de dalt, la cosa es veu diferent i els camins semblen de molt bon fer.
Bé, sigui com sigui vaig optar per seguir una proposta que fa Toni Planas, a més a més de molta altra gent de clubs, entitats, associacions i ajuntaments de la zona. Vaja, que és allò que tothom que decideix pujar per aquesta banda fa. Suposo que la morfologia del sud de la muntanya no permet més itineraris, però a la banda del nord? De veritat que no hi ha corriols? Animo a la gent del territori que miri d’informar.
Bé, anem per feina. Tal com ja he dit, vaig fer la proposta que he comentat però la vaig estirar per tal d’anar també al tossal de la Torreta, que és el sostre comarcal de la Noguera. No vaig fer el trajecte fins a la cova de Gel i potser ara tinc un cert regust amarg, però el cas és que a casa les coses es veuen de forma diferent.
Aquesta muntanya, com a curiositat i al·licient, si us interessa, està farcida de trinxeres que l’exercit “legitimo” va construir en aquell moment de la història.
També he llegit que hi ha diferents vestigis neolítics.
A causa de la morfologia càrstica de la muntanya, hi ha un bon grapat de forats i coves.
Un últim apunt. També vaig triar l’opció nord perquè havia vist que pel sud es feia molta pista. Bé, pel nord també, ja que, tret de dos talls, el GR1 és una pista apta pel trànsit de tot terrenys i gosaria dir que, anant amb compte i a poc a poc, també amb vehicle, si aquest no és nou i té una certa alçada lliure respecte del terra. M’oblidava d’una altra cosa, el descens es fa sense camí seguint allò que podríem dir una traça pedregosa que acaba enllaçant amb una veta de pedra que mor a una zona de vegetació més espessa. Cap problema. L’any 2013 encara és fàcil de fer perquè sempre es troba un pas. Més avall s’explica amb més detall. També és bo saber que el descens es pot fer d’altra manera, que també explicaré.
Ressenya del recorregut
Fàcil, molt fàcil, al començament i també el trànsit per la carena, una mica més “a l’aventura” el descens.
Si hem aparcat a l’Hostal Roig, s’ha de recular uns metres fins a enllaçar amb la pista que neix al costat de la carretera i que, senyalitzada amb un pal indicador mena a la portella Blanca seguint el GR1. Aquest és tot el secret fins a quasi a dalt del tot. El més fàcil és seguir sempre els diversos cartells que trobareu pel camí. Al poc de començar hi ha un que per la dreta deixa la pista i fa pujar per un corriol que passa al costat de les primeres trinxeres de les moltes que es veuen al llarg del recorregut, si sou capaços de distingir-les entre la vegetació (jo no vaig veure gaires).
Aquest corriol acaba per trobar-se de nou amb la pista. Molt més amunt hi ha un altre desviament que fa estalviar-nos uns centenars de metres de pista, però que finalment torna a enllaçar. I ja, sense remissió, si no es baixa a la cova de Gel, tindrem pista fins al vèrtex geodèsic del tossal de la Torreta.
Per accedir-hi no cal arribar fins a la portella Blanca. Al poc de deixar el desviament a Sant Salvador del Bosc deixarem la pista que és el GR1 per continuar per una altra que per l’esquerra, en sentit sud-est primer i sud-oest després, ens puja suaument a la carena, ja amb el cim a la vista. Suposo que existeix la possibilitat de fer drecera pel mig de la vegetació i així estalviar-nos la llaçada de la pista, però jo no ho vaig intentar. Jo, cosa estranya, pel camí.
Fet el sostre comarcal de la Noguera i amb el cap ple de noms de muntanyes que s’abasten des d’ell (espero que tingueu un bon dia) cal desfer el camí i seguir tota la carena, també fàcil, passant pel cim del tossal de Mirapallars, lo Grau i puig del Camí Ramader. I aquí hi ha un punt i a part.
Si es vol fer el recorregut tal com es va fer en aquesta traça, des del puig s’ha de continuar fent carena fins a arribar a pales del Bosc. Si intenteu seguir endavant, en direcció a la roca Alta, us trobareu amb un tall a la muntanya que us ho impedeix. Cal baixar seguint el nostre instint allà per on millor ho vegeu. Us en sortireu si aneu seguint la traça, si no, penso que també perquè el terreny, a data 2013, és franc. Finalment s’enllaça amb una pista que, sense abandonar-la, ens porta a destí.
Opció B o alternativa.
Ara parlo d’oïdes i mirant el mapa.
Des del puig del Camí Ramader hi ha la possibilitat, i camí per a allò (?), d’anar al pas de les Eugues i des d’allà prendre la pista que baixa per la canal de la Coma Gran. Per fer això:
Des del puig del Camí Ramader cal desfer uns pocs metres i anar a l’esquerra, pel corriol que, senyalitzat amb una fita, comença una suau baixada en sentit sud-est per passar per sota del cim. El corriol, del qual desconec la seva qualitat, alterna trams de suau descens amb d’altres més forts i zigzaguejants. Segons el mapa hi ha un encreuament de corriols després d’una sèrie de corbes que fan perdre uns 100 metres de desnivell, fins a arribar a la terrassa d’un altre cingle. Cal continuar pel corriol que ressegueix aquesta terrassa en sentit nord-est i així arribar el pas de les Eugues.
He llegit en alguna web que el camí és perdedor. Ho desconec però des de dalt de la carena, si més no el començament i una gran part del camí, es veu net i clar. Ja al pas de les Eugues no sé si hi ha camí net per enllaçar amb la pista del barranc de la Coma Gran. Segons una web que vaig llegir quan preparava la meva excursió, no hi ha camí clar, però es tracta d’un trajecte de poca distància i segons l’escriptor d’aquella web, un ciclista, es feia bé. També es pot allargar una mica més l’excursió estirant la passejada fins a la roca Alta.
Mapa amb la traça i el perfil del recorregut
FITXA TÈCNICA
Mapa utilitzat Mapa topogràfic ICGC. Fulls 65-24 i 66-24 e/1:25.000 |
|
CONCEPTE | DADA |
Distància | 15 km 730 metres |
Desnivell | 729 metres |
Altitut | Màxima 1.668 metres Mínima 1.085 metres |
Temps (1) | 3 hores 48 minuts |
Senyalització | Cap |
Punt d'inici | Hostal Roig |
(1) sense aturades
Valoració MIDE | |||
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
2 | 3 | 3 | 3 |
Altres informacions d'interès
Visor d'imatges
Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic
Vols fer un comentari?
Informació sobre protecció de dades:
- Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
- Finalitat: respondre al teu comentari.
- Legitimació: el teu consentiment.
- Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
- Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
- Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
- Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
- Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.