Tossal de les Torretes

Fàcil, molt fàcil, al començament i també el trànsit per la carena, una mica més “a l’aventura” el descens.
Si hem aparcat a l’Hostal Roig, s’ha de recular uns metres fins a enllaçar amb la pista que neix al costat de la carretera i que, senyalitzada amb un pal indicador mena a la portella Blanca seguint el GR1. Aquest és tot el secret fins a quasi a dalt del tot. El més fàcil és seguir sempre els diversos cartells que trobareu pel camí. Al poc de començar hi ha un que per la dreta deixa la pista i fa pujar per un corriol que passa al costat de les primeres trinxeres de les moltes que es veuen al llarg del recorregut, si sou capaços de distingir-les entre la vegetació (jo no vaig veure gaires).
Aquest corriol acaba per trobar-se de nou amb la pista. Molt més amunt hi ha un altre desviament que fa estalviar-nos uns centenars de metres de pista, però que finalment torna a enllaçar. I ja, sense remissió, si no es baixa a la cova de Gel, tindrem pista fins al vèrtex geodèsic del tossal de la Torreta.
Per accedir-hi no cal arribar fins a la portella Blanca. Al poc de deixar el desviament a Sant Salvador del Bosc deixarem la pista que és el GR1 per continuar per una altra que per l’esquerra, en sentit sud-est primer i sud-oest després, ens puja suaument a la carena, ja amb el cim a la vista. Suposo que existeix la possibilitat de fer drecera pel mig de la vegetació i així estalviar-nos la llaçada de la pista, però jo no ho vaig intentar. Jo, cosa estranya, pel camí.
Fet el sostre comarcal de la Noguera i amb el cap ple de noms de muntanyes que s’abasten des d’ell (espero que tingueu un bon dia) cal desfer el camí i seguir tota la carena, també fàcil, passant pel cim del tossal de Mirapallars, lo Grau i puig del Camí Ramader. I aquí hi ha un punt i a part.
Si es vol fer el recorregut tal com es va fer en aquesta traça, des del puig s’ha de continuar fent carena fins a arribar a pales del Bosc. Si intenteu seguir endavant, en direcció a la roca Alta, us trobareu amb un tall a la muntanya que us ho impedeix. Cal baixar seguint el nostre instint allà per on millor ho vegeu. Us en sortireu si aneu seguint la traça, si no, penso que també perquè el terreny, a data 2013, és franc. Finalment s’enllaça amb una pista que, sense abandonar-la, ens porta a destí.
Opció B o alternativa.
Ara parlo d’oïdes i mirant el mapa.
Des del puig del Camí Ramader hi ha la possibilitat, i camí per a allò (?), d’anar al pas de les Eugues i des d’allà prendre la pista que baixa per la canal de la Coma Gran. Per fer això:
Des del puig del Camí Ramader cal desfer uns pocs metres i anar a l’esquerra, pel corriol que, senyalitzat amb una fita, comença una suau baixada en sentit sud-est per passar per sota del cim. El corriol, del qual desconec la seva qualitat, alterna trams de suau descens amb d’altres més forts i zigzaguejants. Segons el mapa hi ha un encreuament de corriols després d’una sèrie de corbes que fan perdre uns 100 metres de desnivell, fins a arribar a la terrassa d’un altre cingle. Cal continuar pel corriol que ressegueix aquesta terrassa en sentit nord-est i així arribar el pas de les Eugues.
He llegit en alguna web que el camí és perdedor. Ho desconec però des de dalt de la carena, si més no el començament i una gran part del camí, es veu net i clar. Ja al pas de les Eugues no sé si hi ha camí net per enllaçar amb la pista del barranc de la Coma Gran. Segons una web que vaig llegir quan preparava la meva excursió, no hi ha camí clar, però es tracta d’un trajecte de poca distància i segons l’escriptor d’aquella web, un ciclista, es feia bé. També es pot allargar una mica més l’excursió estirant la passejada fins a la roca Alta.