Tossal de la Moradilla

Comencem a caminar desfent camí en sentit nord per anar a trobar la pista que gira a l’esquerra i segueix paral·lela a la carretera L-11. Tindrem sempre molt clar el nostre objectiu així que no ens caldran waypoints ni cap mena de senyalització. Quan portem uns quants centenars de metres caminats, trobem a l’esquerra una pista que es dirigeix clarament al turó. Passarem al costat, la deixarem a la nostra esquerra, d’una gran bassa d’aigua pel rec dels camps fruiters de la zona i al cap de poc trobem un altre encreuament. Hem de girar en direcció a l’oest i seguir per la nostra dreta en direcció a una construcció que veiem en aquella direcció.
Just quan hem superat l’edifici, trobem a l’esquerra una altra pista que inicia una suau pujada. Ens incorporem i agafem ara orientació sud-est i comencem a anar en sentit contrari al que portàvem. Poc temps després trobem a la dreta un corriol precari que puja pel marge de la pista fins a una terrassa planera. Pugem a aquesta terrassa i anem el més recte possible a la torre fins que trobem un sender travesser. Ens incorporem a aquest i el seguim per la nostra dreta el millor que puguem. Aquest sender és molt precari, però se segueix prou bé.
Anirem planejant primer, entre arbusts aromàtics, i de mica en mica, girant i pujant en direcció al coll que veiem al costat de la punta rocosa. Una vegada al coll ens dirigim, pel costat que ens agradi més, a donar la volta al grup de rocs, visitant i mirant tot allò que trobem al nostre pas. Quan hem gaudit de les troballes tornem al coll i enfilem definitivament el camí del cim i vèrtex geodèsic del tossal de la Moradilla. Compte amb la sitja propera al vèrtex.
Gaudit del cim i de les vistes continuem la marxa, ara en sentit est, per iniciar el descens per un sender amb un pendent considerable que pot fer perillar la verticalitat del caminant. Fet el descens acabem sortint a pista. Ara toca seguir-la, per fer més llarg el recorregut i aprofitar una mica més el dia, en sentit sud-est, deixant a la nostra esquerra les restes d’una edificació. Just hem passat de llarg l’edifici, deixem també de banda una pista que se’n va per l’esquerra i continuem caminant per la pista principal.
Al següent trencall que trobem haurem de deixar la pista i girar a l’esquerra per dirigir-nos en sentit est, a un camp en el qual sembla que s’acaba el camí. No és del tot cert perquè si voregem aquest camp per la nostra dreta, arrapats al marge divisori de camps, acabarem trobant un pas que ens permetrà baixar a una altra pista que, ara ja sense ensurts, en portarà a trobar la sortida dels camps de conreus.
Aquesta nova pista mor plàcidament quan troba una altra, transversal, que l’agafarem i continuarem per la nostra esquerra i ens portarà definitivament a trobar de nou el cotxe i així donar per acabada la passejada d’avui.