Torreta del Cadí

Torno a deixar constància que aquest text és copiat de Palau Robert.

L’itinerari parteix d’Ansovell, pertanyent al municipi de Cava, a l’Alt Urgell. S’hi accedeix des de la carretera N-260, en el tram entre la Seu d’Urgell i Martinet, prenent a la dreta la desviació LV-4052 que duu a Arsèguel i continua fins a Ansovell (10,8 km).

Ansovell, 1.340 m. Se surt del poble pel costat de l’església, carrer amunt. Als 100 m es pren el camí vell del santuari de Boscalt, seguint un tram del sender GR 150 i deixant a l’esquerra la pista forestal que també hi duu. Al coll del Boscalt (1.475 m), 400 m abans de la Mare de Déu de Boscalt, es pot veure davant, a la dreta, els entorns de la ruta. Al coll es canvia de vessant i de conca, de la d’Ansovell i el riu de Cadí a la de Vilanova de Benat, la veïna a l’oest, i més concretament al torrent de la Bena.

0 h 25 min. Mare de Déu de Boscalt, 1.449 m, 1,35 km. Es passa pel costat del santuari, situat en una àmplia esplanada de prats amb una perspectiva impressionant del Cadí nord-occidental. A la font, uns metres més endavant, al mateix collet, és possible proveir-se d’aigua. Es deixa el GR-150, que va a la Molina de Lletó i Vilanova de Benat. Es continua recte cap al sud per la pista forestal que venia d’Ansovell i que es dirigeix cap al bosc. Al següent collet, 300 m més enllà del santuari, es passa pels Cortalets, unes originals formacions rocoses de gres al costat d’una bassa d’aigua per als incendis.

0 h 30 min. En un tercer collet, 150 m després dels Cortalets (1.460 m), ja a l’obac dels boscos del Cadí, cal parar atenció perquè la pista forestal gira cap a l’oest i cal deixar-la per prendre el senderó (fita de pedra) que surt a mà esquerra i s’enfila fortament cap al sud-oest els primers metres i, després d’un revolt, cap al sud-est seguint el vessant est de la carena enmig d’un bosc espès de pi roig, roure i algun faig escadusser. Des d’aquí i fins al següent coll de les Basses es retorna a la conca d’Ansovell i el riu de Cadí.
Si se seguís l’anterior pista forestal, que duu a prop del coll de Mont-ros, es podria remuntar des d’aquest al torrent de la Molina i d’allí enllaçar amb la resta de la ruta, però anant bastant més enclotats. Al cap d’uns 8 min, es passa a prop de la font de les Marrades, però queda fora del camí i és de localització difícil.

0 h 50 min. Coll de les Basses, 1.568 m, 2,46 km. Curiós collet arenós. El camí que cal seguir, molt emboscat, però amb fites al mig que cal tenir cura de no trepitjar, se’n va a la dreta, al sud-oest, cap al tossal i collet de la Mata. D’aquesta manera s’entra de nou a la vall del riu de Vilanova de Benat, més concretament al torrent de l’Orri. Cal no seguir recte amunt, cap al sud, pel sender fitat que s’enfila al tossal de la Comella i duu al Clot de l’Orri (1.873 m) i després al prat de Gónec (1.855 m).
Pocs metres després del coll anterior (a 70 m) es troba la font del Jugador (1.568 m), al costat del camí. Cal continuar flanquejant cap al sud-oest resseguint la fondalada del torrent de l’Orri i deixar un vell camí de bosc que puja a mà esquerra (indicis). Ja a prop del tossal de la Mata, el camí va girant del sud-oest cap a l’oest.

1 h 15 min. Collet i tossal de la Mata, 1.703 m, 3,28 km. És el punt clau de la ruta. Si anéssim recte al sud, pujant pel serrat d’un bosc bastant net, es pujaria al roc dels Esquers (2.060 m), al peu de la Torre del Cadí, amb una vista impressionant però sense progressió posterior a causa de la vertical paret nord de la Torre del Cadí. Cal voltar-la per sota seguint pel mateix camí pel qual s’ha pujat al tossal que, un pèl aixecat respecte d’aquest, segueix cap a l’oest primer fent baixada fins a un barranquet poc perceptible (cota 1.695 m, a 300 m del tossal) i després pujant.
Es travessen dos petits barrancs, tots dos amb tartera, a les cotes 1.720 i 1.730 m respectivament, es tornen a trobar fites i s’arriba al serrat que dóna entrada al barranc de la Molina, també amb tartera i amb el marge dret molt pendent sota el roc dels Esquers. Cal travessar el barranc, sense perdre alçada, a la cota 1.760 m, 800 m a l’oest del tossal de la Mata (a uns 20 min, 1 h 35 min en total). El barranc de la Molina agafa el nom de la Molina de Lletó, al bell mig de la vall. És afluent del riu de Vilanova de Benat.
Només resten uns altres 200 m de flanqueig fins al següent barranc, afluent del de la Molina, just al punt que separa els municipis de Cava-Ansovell-Querforadat i d’Alàs-Cerc (que inclou, també, l’antic municipi de Vilanova de Benat). Com que no hi ha mollons al barranc, servirà de referència inequívoca veure que el barranc, a la cota 1.760 m, en què el talla el camí, es divideix en dos barrancs notables. El primer, el de l’esquerra, s’enfila cap al sud-est amb dos graons de roca molt verticals. El segon, que forma una llarga i estreta tartera, s’enfila molts metres amunt.
Cal travessar-los just pel seu punt d’unió, on s’estreten els dos erosionats marges i el bosc permet passar fàcilment a l’altra banda (10 min més des del torrent de la Molina; fins aquí 1 h 45 min en total). Aquí cal pujar paral·lels al segon barranc, cap al sud-oest, mantenint aquesta direcció tot i que el barranc va girant progressivament al sud. El bosc és molt pendent, però els arbres faciliten la pujada d’aquests 80 m de desnivell. Arribats a la cota 1.840 m el bosc s’aclareix perquè encara no s’ha pogut colonitzar una gran tartera que fins aquí baixa des de dalt del Cadí, en la canal del Forat de la Tronca. Cap avall forma el següent torrent, també afluent del de la Molina.

Tots els plànols actuals (a escala 1:50.000) són molt poc curosos a l’hora de representar aquests barrancs, no gens menyspreables. Es recomana doncs, per no desviar-se del camí, sovint perdedor pels grans pendents que hi ha, consultar aquesta successió de barrancs i cotes de pas per saber si cal pujar o baixar.
Un cop arribats aquí, cal pujar la tartera els primers 80 m de desnivell, fins a la cota 1.920 m, més còmodament pel costat, dins del bosc. Es tarden uns altres 30 min (2 h 15 min fins aquí).
En aquesta cota es veu un caminet que travessa la tartera pujant suaument. S’hauria pogut pujar per l’altra banda de la tartera, però en qualsevol cas es necessita la referència del caminet que la travessa. Aquest caminet solca la falda de la serra del Cadí mantenint-se a prop de la cota 1.950 m aproximadament, des de prat d’Aguiló fins al Pradell (a Adraén) passant per prat de Cadí (cal veure la ruta Del Querforadat al Vulturó o puig de la Canal Baridana) també de l’Alt Urgell, i D’Estana a prat de Cadí pel coll de Pallers, de la Cerdanya). Cap a l’est, per sobre d’on es ve, és difícil seguir, però cap a la mina d’or, on es dirigeix aquesta ruta, és prou visible.
Abans de travessar la tartera, cal passar primer per sota d’un roc i després per sobre d’uns altres dos, fins a un serrat poc marcat que desplaça el trajecte a la següent clotada. Es travessa la tartera pel caminet i se segueix cap a l’oest i en suau pujada. Molt poc després, passats uns 400 m des de l’anterior tartera, es troba una altra tartera amb pins escadussers, amb la mina d’or (1.965 m, 2 h 20 min), antiga explotació aurífera abandonada que tenia tres boques avui tapades per la mateixa tartera i detritus de la mina. A Ansovell encara es conserven alguns estris de la mina. Dels antics treballs d’extracció només en resta una clapa perquè el bosc ja ha colonitzat la tartera.
Aquí cal deixar aquest caminoi de la falda del Cadí, que duu cap a l’oest al coll de Pradell i Adraén, i pujar per la dreta, bosc amunt, cap al sud, fins que se surt a un planell a la cota 2.010 m, on desapareix el bosc que dissimulava el peu de la tartera. Més amunt, la tartera es divideix en quatre canaletes, algunes subdividides dalt de tot, indret que s’anomena les Tres Canaletes i que culmina amb el portell del Cadí (2.375 m).
Aquest planell de la cota 2.010 m, on s’inicien les Tres Canaletes, com molts altres planells similars com el proper prat de Gónec o el prat de Cadí (Cerdanya), no són una altra cosa que les morrenes frontals dels corresponents glaciars que hi va haver durant la darrera glaciació.
Cal anar pujant decididament cap a l’àmplia collada del damunt (el Portell de Cadí), per terreny dur i dret, buscant les zones més estables i herbades. La canaleta que està més a l’est, la de l’esquerra, vista des de baix, és la més fàcil en la seva part superior, però a mig camí té uns graons molt pendents. Així que el més fàcil és començar pel mig i, més amunt, aproximadament a la cota 2.250 m, decantar-se cap a la canaleta de l’esquerra, la situada més a l’est, travessant uns serradets molt segurs.
Per a la baixada cal recordar que aquesta canaleta de l’est es troba 100 m abans del punt més baix del Portell de Cadí. A la baixada, cal deixar la carena i davallar al nord en aquest punt i, un cop descendits uns 70 m de desnivell, passar cap a l’esquerra baixant cap a l’oest.
Arribats al Portell de Cadí (2.375 m, 3 h 20 min), es veu clarament el camí i les fites que, cap a l’est, porten a la Torreta de Cadí per la planera carena. És notable el contrast entre el vessant sud del Cadí, gairebé pla, i el nord, pel qual s’ha pujat.

3 h 50 min. Torreta de Cadí, 2.561 m, 6,85 km. Piló geodèsic. La cota 2.561 m s’assoleix estrictament 100 m més a l’est, on hi ha una fita. Es veu que si se seguís la carena del Cadí uns altres 500 m a l’est, després d’un coll que només baixa 12 m (2.549 m), s’assoleix un cim més alt (2.573 m) situat just sobre la Roca del Gònec (2.452 m), que s’aprecia clarament i que origina la carena del coll de les Basses i del Boscalt, d’on es ve.
Amplíssima vista panoràmica sobre les serres veïnes i, especialment, sobre el Pirineu occidental. La vista del Pedraforca és immillorable, com dels rasos de Peguera, serra d’Ensija, serra del Verd i Port del Comte. Al nord hi ha tota la Cerdanya i, a l’oest, l’Alt Urgell i la Seu. I, a sota mateix, el Feixanc de Cadí, una feixa entre les cotes 2.400 i 2.450 m, penjada enmig de les impressionants parets septentrionals del Cadí.
Llevat de les vies d’escalada, des del portell de Cadí no hi ha un altre punt per travessar de nord a sud aquesta serralada fins a la Canal Baridana, sobre el Querforadat (cal veure la ruta Del Querforadat al Vulturó o puig de la Canal Baridana).
Es torna al punt de partida baixant pel mateix camí (en 2 h 30 min; 6 h 20 min i 13,71 km en total).