Començo a caminar per la pista, en sentit descendent i orientació sud-est. La pista s’endinsa en un camp de cultiu i per ella travesso el barranc de les Colomines i arribo a la trobada de la pista que baixa de Corçà, al barranc de Patxacó.
M’incorporo a aquest camí i hi continuo fins que trobo un trencall, senyalitzat amb un pal d’adreces. Deixo el sender que porta al mas de l’Hereuret i continuo per la dreta, en sentit sud-oest, atenent la senyalització de la ruta 3 de Corçà a la torre de les Conclues.
Així arribo al mas del Joaquim, on la pista em porta a un altre camp de cultiu, travessat el qual em rep en un fantàstic i fresc bosc de pi. Ja no hi ha pèrdua ni escapatòria. El corriol em porta als Espins, on veig la torre destí per primera vegada.
Toca ara una baixada fins a una mena de coll, a partir del qual el terreny canvia de fesomia. Primer baixo lleugerament per terreny argilós i, quan començo a pujar, avanço per un sender treballat, com si estigués excavat a la roca. En lleuger pendent i per algun tram una mica estret i aeri arribo al lloc on canvio de vessant per un pas que sembla tallat a la roca.
Aquí ja s’obté una imatge clara del que resta per assolir l’objectiu. Un lleuger descens per camí precari i comença l’ascens final. Hi ha dos trams, igualment molt pendents, però res que espanti (tot i el que s’ha llegit en altres cròniques, igual és que jo soc una mica masoquista).
El primer tram es fa per zona arbrada fins a pujar a una mena de coll. El segon és el que no s’acaba fins al cim. És qüestió de paciència. Tampoc no es pot córrer, atès que el sender no és que sigui evident que diguem. Hi ha moltes traces alternatives i no hi ha senyalització, així que els possibles dubtes ens tindran distrets.
I finalment el premi. Prova superada. Ja som a la torre. A la nostra esquena tenim bones vistes, però el que és realment espectacular és a l’altre costat de la torre. Ull a la terrassa. Ens espera una timba de gairebé 200 metres, però l’espectacle mereix el risc. Hi ha espai suficient perquè no hi hagi problemes, però un mal pas a la vora o un cop de vent…
Aquest balcó és per gaudir-lo, així que si el dia acompanya és el millor lloc per fer l’esmorzar. Potser fins i tot tenim la sort de contemplar el vol dels voltors sobre els nostres caps.
La tornada es fa pel mateix camí, així que ja està tot dit, ens toca fer el mateix, però al revés. Feliç caminada.