Tibidabo

Comencem fent un tros del GR-6, des del parc del Laberint. Anem guanyant alçada flanquejant pel sud el castell del Fortí i el turó del Trac. Més endavant seguim els senyals del GR i deixem la pista que ens pujaria al turó de Valldaura per seguir fins al pas del Rei, lloc on deixem el GR-6 per prendre el GR-92, cap al sud-oest, el qual ens puja en pocs metres al turó de Magarola.
Seguim la caminada i deixem el cim pel mateix sender GR-92, en sentit sud-oest. Després d’una bona estona caminant, trobem un encreuament important i tenim dues opcions per anar al Tibidabo: continuar pel GR-92 o bé agafar el PR C-35. Aquí explicarem el camí per aquesta última opció.
Després de passar pel turó de Sant Cebrià i el turó de Santa Maria anem a retrobar el GR-92 al coll de l’Erola. Aquí podem seguir el GR, que continua paral·lel a la carretera una estona o podem prendre directament la carretera. Una opció o l’altra ens portarà al mateix lloc. Al km 5 de la carretera BP-1417, lloc al qual deixem aquesta carretera i prenem el desviament a l’esquerra, per així seguir ara per la carretera BP-1818.
Uns quants metres després d’haver agafat el desviament cap al Tibidabo trobem un corriol, a mà dreta, que deixa la carretera i s’endinsa al bosc.
L’agafem per seguir transitant pel GR (també podem seguir per carretera fins a dalt). Després de passar per la font de la Salamandra trobem una pista que talla el sender pel qual venim. Just abans de sortir a aquesta pista trobem un corriol, a la nostra esquerra, que s’enfila cap amunt. L’agafem i en un no res tornem a veure davant nostre una altra pista. No l’agafem, sinó que anirem per l’altre sender que surt a la nostra esquerra i així arribem a la plaça que dóna accés al cim del Tibidabo. Ja veiem l’església a la nostra dreta. Tan sols ens queda arribar al mirador i contemplar les vistes, amb la torre de Collserola presidint tot l’espai.
Continuem el camí direcció al funicular i baixem seguint les indicacions que menen cap a Barcelona. Fem un parell de ziga-zagues per evitar la carretera principal i al cap de poc de baixar trobem un carrer a la nostra dreta. Ens desviem seguint direcció al camí de Cal Totxo. Al final del carrer trobem un nou desviament. Agafem direcció al camí de Sant Cugat i baixem pel carrer fins a trobar un altre pal. Aquesta vegada, les diferents alternatives que ens ofereix no ens serveixen. Girem a la dreta, en sentit nord-oest, per anar a trobar de nou el GR-92 i la font d’en Canet.
A partir d’aquí anem seguint sempre el GR i agafem els desviaments sempre en direcció a l’escola dels Xiprers. Arribats a l’escola, seguim el camí que li dóna la volta per arribar a Vil·la Joana, seu del Museu Verdaguer. Passat aquest, seguint sempre els senyals de GR arribem al baixador de Vallvidrera. Aquí hem de travessar la carretera i agafar direcció cap a Mas Sauró trepitjant asfalt.
Als pocs metres trobem un senyal que mena cap a la Casa Sagrada Família on ens dirigim fins a trobar un sender a mà esquerra, senyalitzat amb pintura de GR, que deixa l’asfalt. Pugem per aquest corriol per sortir a una pista de terra. Anem seguint sempre aquesta pista fins que arribem a Mas Sauró. Aquí trobem un encreuament de camins. Nosaltres agafem el GR-92, direcció a Mas Pins, pel corriol indicat al pal que trobem a l’encreuament.
Passat un temps trobem un altre pal que ens adreça als turons de Can Pasqual. Tornem a ser una altra vegada al GR-92. Passem per Can Masdemont i trobem un pal amb un senyal de la Caminada Internacional de Barcelona. Seguim les seves indicacions i tornem a sortir a una altra pista, apta per a vehicles. La seguim per la nostra esquerra, en lleugera baixada, fins que sortim a la carretera. L’hem de seguir uns quants metres cap a la nostra dreta.
Poc després d’haver passat el km 8 trobem un sender que deixa la carretera. Seguim uns centenars de metres aquest sender, direcció a la font del Mallol, fins que tornem a sortir a la carretera. Aquesta vegada no la seguim durant molt de temps perquè a pocs metres tornem a trobar un altre sender que surt a la dreta deixant la carretera. Ja trobem indicacions de la Santa Creu. Superat el turó d’en Serra comencem a baixar cap a l’àrea d’esbarjo de la Santa Creu d’Olorda.
Per pujar al cim del puig d’Olorda tenim dues opcions: pujar per la pista de l’antiga pedrera i baixar per un corriol que passa al costat d’una antiga zona d’extracció de terres, o bé pujar i baixar per aquest corriol. Explicaré la primera opció.
Així doncs, per pujar al cim cal buscar la pista que, antigament, servia per accedir a la pedrera. Per trobar-la, anem a la part sud de la zona d’esbarjo. Veiem una tanca metàl·lica amb un cartell amb diferents direccions. Nosaltres agafem direcció a la pedrera, vorejant la tanca i deixant-la a la nostra dreta. Continuem per la pista fins que trobem un desviament a la dreta, l’agafem i seguim la pista fins a arribar al cim. Per això hem de fer servir una mica d’orientació, ja que trobarem un desviament al qual no hem de parar atenció.
Per baixar, just a la primera corba que trobem, veiem un corriol (si ens hi hem fixat, a la pujada ja l’haurem vist) que surt a la nostra dreta, en sentit nord-est. El seguim i arribem a la tanca metàl·lica que havíem vist a la pujada. Hem de seguir aquesta tanca cap a la nostra dreta, ja que arriba un moment que s’acaba i té un forat que ens permet passar a l’altra banda i sortir a la pista per la qual hem pujat.
Des de Santa Creu d’Olorda podem baixar a la civilització per diferents pistes. Jo vaig baixar cap a Molins de Rei continuant amb el GR-92, passant per Castellciuró, antiga fortalesa visigòtica i seu dels cavallers Templers.
Després de visitar-la ens resta una passejada fins a Molins de Rei. Jo vaig agafar el tren i el metro per tornar al velòdrom d’Horta perquè allà tenia el cotxe.