Taga

Comencem a caminar en sentit sud-oest, més o menys de planer, en cerca d’un pal indicador on figura el text “Ruta de la vall de Ribes”. Al cap de poc trobem un altre pal indicador, que aquesta vegada senyala el camí cap al cim. Girem a l’esquerra per iniciar la forta pujada que ens acosta als pals de la tanca de filferro que puja fins al cim del Taga.
La pujada és feixuga i segueix sempre el fil de la carena. Segons el GPS ens calen 3.000 metres de llarga pujada, amb pendents molt forts en determinats moments. Nosaltres, en 1 hora i 25 minuts ens presentem a la creu, que no marca el cim. Aquest roman uns pocs metres més al nord-oest. Vull dir que primer passem pel vèrtex geodèsic i marquem el waypoint del cim. Les fotos, però, com gairebé tothom, les fem a la creu i a l’altar.
La baixada del cim la podem fer, penso, directament, a la babalà, tot cercant el pou del Taga, que es veu clarament al sud de la posició que ocupem. Aquesta drecera, sense camí, ens faria estalviar uns tres quilòmetres el recorregut, però decidim seguir pel camí dibuixat al mapa de l’editorial Alpina. Això significa baixar fins a trobar la portella d’Ogassa. A la portella, important nus de camins, prenem el que gira en sentit nord-oest, orientat a la base del Taga. Segons el mapa de l’ICGC es tracta del camí de Pardines als Llisos de Vencerola
Passem per la capçalera d’un torrent eixut i el Solei de la Caritat (Alpina) o Llisos del Bac (ICGC) i arribem al pou del Taga. D’aquest punt, el camí inicia una lleugera baixada a la recerca de la serra de Balcera (Alpina). La pista, amb un parell de dreceres, baixa buscant la balcera de Can Barratort, punt al qual trobem un camp que hem de travessar per anar a la pista que veiem a l’esquerra.
La que gira a la dreta, encara que també seria bona, no interessa perquè fa el camí molt més llarg. Continuem així pel sender, en sentit nord-est, que després d’una bona estona en baixada i orientació nord, gira a l’esquerra, en sentit oest i finalment connecta amb una pista transversal. La seguim en primera instància en sentit nord però al cap de poc la deixem per prendre un tirany que ens permet fer drecera, a la recerca del torrent del Bosc Fosc. Una mica més endavant enllacem de nou amb la pista que vam deixar a la balcera de Can Barratort i la seguim en sentit nord-oest.
A partir d’aquest punt podem anar fent per pista, allargant el recorregut, o aprofitar els senders que van retallant i fent drecera. Així passem pel serrat de l’Arc i travessem el clot de Mas Conill. Tot seguit deixem la pista principal, que ens faria passar per la font del Bisbe, i el que sí fem és salvar el torrent que forma el desaigua d’aquesta font, moment en què agafem un sender en pujada que ens porta finalment al punt final del recorregut.