Hem aparcat al final de la carretera asfaltada, però com ja he comentat més amunt, es pot fer uns 400 metres més avall, just en trobar la riera de la Portella.
Comencem a caminar a la recerca del monestir, que és a pocs metres. Estant amb la porta a la nostra esquena, per l’esquerra del prat, al fons, s’identifica un baixant, amb un filferro. Ja veiem marques de pintura groga, que ens guiaran fins a trobar el desviament que ens ha de portar per les canals Males.
Seguint aquests senyals passen per un vell pont sobre la riera de la Portella, ens acostarem a Can Dou, o Campdou segons Alpina, pujarem a les ruïnes de Puigsegui i arribarem finalment al torrent que baixa de les canals Males, lloc on es deixen els senyals de pintura groga.
Cal parar atenció. Primer de tot s’ha de travessar l’estreta llera i just a l’altra banda, per la dreta, neix un sender, pendent, amb vells senyals de pintura blava i també petites fites. Pugem paral·lels al torrent i finalment el tornem a creuar per baixar a un pendent conglomerat, que remuntem fàcil. I aquí ve el moment on jo complico la pujada.
M’explico.
El més normal és tornar a ficar-se cap al torrent i pujar entre els cingles. Hi ha una fita que indica el punt. Jo em vaig deixar portar per un evident rastre que continua entre vegetació i conglomerat i ens vam veure, el meu company i jo, pujant pel mig del llom conglomerat, fàcil i ample, però com més amunt, més aeri es feia. Torno a dir que es puja fàcil, però parant molt de compte, com sempre. Per descomptat que amb la roca molla els perills i dificultats augmenten. Punts a favor: es puja per on pocs pugen, feréstec, solitari i amb molt bones vistes de l’entorn. Punts en contra: no es passa per la cova del Massana, sense cartografiar al mapa de l’ICGC.
Finalment, quan el vessant aeri s’acaba, girem a l’esquerra per sortir del conglomerat i anar, per dintre del bosc, de nou fàcil, a la recerca del camí bo, que trobem quan som sobre les corts de Corrúbies. El creuem (per la dreta aniríem en direcció al cingle de la Por, que també ens serviria) per anar en direcció al collet de les Corts, encara que no hi arribem.
Abans trobem el sender, de nou senyalitzat amb la pintura groga deixada a l’inici de les canals Males. Ens incorporem al sender i girem en sentit nord-est, a la recerca del collet dels Pins. Aquí comença el que podríem dir ascens al cim. De forma opcional fem primer un cim, però que ofereix unes bones vistes, sobretot al proper cim desitjat. De nou al camí, arribem al tram equipat amb una corda, més que res per donar confiança i seguretat. Que no us faci enrere, nosaltres hi vam passar amb la roca i les botes molles i cap problema.
El pas ens deixa a un petit coll, amb el vessant conglomerat de la muntanya al davant. S’hi puja fàcil i amb un darrer esforç ens plantem al petit pla del cim. Les vistes se suposen immenses però jo no les puc explicar perquè ens envoltava una espessa boira. Acabada l’excursió, tornant cap a casa, ja amb la boira esvaïda, vam decidir pujar (en cotxe, per pista estreta i cimentada) a Santa Maria de la Quar i d’allà sí vam poder veure tot allò que des del serrat no vam poder veure.
La tornada la fem pel mateix camí, amb un petit desviament per veure la font dels Cóms, fins que trobem un desviament. Per l’esquerra és per on hem vingut així que decidim anar recte, pel nou sender, que sembla ser part dels camins de la Portella, camí que abandonem en continuar recte i deixar-lo quan baixa en direcció a Vilada. Més endavant s’enfila fort, amb ganes, cap al sector dels Cloterons. La pujada acaba quan el bosc s’obre i ens ofereix unes bones vistes cap al nord i nord-est, amb el cim del serrat del Migdia ben visible, ara que la boira comença a desaparèixer.
Ja s’acaben les aventures fins a arribar a Sant Miquel de les Canals i el seu magnífic mas. Una bella esplanada també amb bones vistes. Després la visita a l’ermita, oberta, tornem, camp a través, al camí. No caminem gaire per la pista perquè al cap de poc la deixem per baixar, atenent les marques de pintura, sota els fils d’una línia elèctrica, quasi en drecera, fins a trobar de nou la pista, molts metres més avall. No la prenem perquè tot just continua el sender per on baixem a Corrúbies, una gran i antiga masia, avui en ruïnes. Al costat de la masia hi ha un pal indicador. Seguim les indicacions que menen a la Portella.
Per aquesta pista acabem a la riera de la Portella. La travessem i sortim a la pista que és el camí de la Portella. Ens hi incorporem i el seguim en direcció a Sant Pere de la Portella. Ja no deixem aquesta pista fins a arribar al lloc on hi ha el cotxe aparcat.