Començo a caminar en sentit sud-oest en direcció a la balma de les Set Portes i la font de l’Escaler, per asfalt, i uns metres més enllà enllaço amb el GR 179. Passo al costat del club de tennis de la població i en arribar a l’alçada de la Casa Nova del Fàbrega i Cal Feixó deixo l’asfalt, per on també es pot continuar, i agafo el sender senyalitzat amb pintura de GR, PR i una altra de groga i vermella, aquest sender s’ajunta més endavant amb la carretera.
M’hi incorporo i la segueixo fins a trobar un nou cartell indicador, a on deixo de nou l’asfalt en agafar una pista de terra amb pintura d’SL en direcció al roc de la Mel i que em porta primer a Cal Traginer i després a Ca l’Escaler. Segueixo els senyals de pintura de l’SL i Ruta de les Fonts. Un tram d’escala de ciment permet baixar a creuar un torrent, a on hi deu haver la font de l’Escaler, que jo no veig, i més endavant arribo a la balma de les Set Portes, lloc a on cal fer una llarga estada per gaudir de la immensitat de la construcció. Casa meva és més petita.
El sender que és el sender local, senyalitzat, continua clar amb els seus senyals, però en aquest punt el deixo per anar a veure la bassa alimentada per les aigües del torrent que baixa de l’Escaler. Després de vist el lloc torno al camí i per ampla pista, sense senyalització, arribo al Ripés, important nus de camins i a on hi ha un banc amb un cartell que diu que és el mirador de les Barraques. En aquest punt trobo de nou l’SL-C 35 i el segueixo a la recerca del roc de la Mel.
Per una còmoda pista entre camps agrícoles passo per Can Pascual i arribo a un encreuament a on trobo asfalt. A la dreta, a l’altre costat d’un camp, hi ha el roc de la Mel. Segons el mapa, a l’altre costat de la carretera, de cares, continua el sender local (SL-C 35) en direcció a Sant Miquel de Fonogedell, i del GR-176, però a un arbre que hi ha a l’esquerra hi ha senyals de pintura verda i blanca, així que continuo per la carretera, en sentit nord-est. Pocs metres més endavant trobo un nou pal amb indicacions de la Ruta de les Fonts, així que deixo l’asfalt i giro a la dreta, en sentit sud-est.
El camí que agafo també em porta al GR, que trobo a l’alçada de Cal Terranquer. M’incorporo al GR, que és també el camí de Sant Sadurní de Fonollet, giro en sentit nord-est, passo de llarg Can Terranquer, que deixo a l’esquerra, i arribo a l’asfalt. El segueixo en sentit sud-est, en lleugera pujada, i arribo a Sant Sadurní de Fonollet. Una ràpida ullada a l’exterior, perquè l’església és tancada, i torno a l’asfalt.
Ja veig el lloc a on hi ha el cim. Un pal amb una senyera ho delata. Avanço per la carretera i arribo a un encreuament amb un cartell. Diu que per l’esquerra, direcció que m’interessa, hi ha el serrat de Fonollet. Deixo la carretera i continuo en direcció a aquesta casa. Una mica més endavant cal anar a l’aguait. Quan arribo a l’alçada del segon indicador, de pedra granítica, amb el nom del puig de Fonollet, i un parell de dates, deixo la pista i obro un pas pel filferro d’un camp que hi ha a la dreta. Torno a tancar el filferro i prenc un corriol que puja al cim. Em rep una esplèndida plataforma granítica, plana, i la visió del pal del cim. Al costat, el vèrtex geodèsic.
La caminada continua ara en sentit nord-est en direcció a la Madrona. No arribo a la casa ja que la flanquejo per la seva dreta. Més endavant, quan trobo una bassa a la dreta, amagada per la vegetació, decideixo agafar un corriol que m’estalvia un curt tram de pista. Finalment m’hi incorporo i soc al camí de la Madrona. Aquest camí, en cas de no abandonar-lo, em portaria a Casserres, però quan soc al trencall de l’Hostal Nou deixo aquest camí i giro a l’esquerra, acompanyat dels senyals del sender local.
Com que continua per asfalt decideixo no seguir-lo i agafo una pista de terra, per la dreta, que també em permet anar a veure l’Alzina Grossa. Vist l’espectacular exemplar em dirigeixo a un encreuament senyalitzat amb un pal. Ja soc de nou al sender local, així que continuo per aquest traçat.
Començo a trobar els primers edificis de Casserres. Transito pel camí de Fonollet i així entro als carrers de Casserres. Enllaço amb el camí de la Madrona, passo la Rassa, entro al carrer de la Clota, travesso el passeig del Bisbe Comellas, continuo pel carrer de la Creu i arribo a la plaça de Santa Maria i a l’església de la Mare de Déu dels Àngels. Continuo en direcció a l’Ajuntament, a la plaça de la Creu, i el carrer de les Escodines, passo a tocar del safareig i la font Gran, pujo pel carrer de Sant Rafael, deixo a la dreta la font del Bernadas i torno a deixar els edificis en agafar de nou la Ruta de les Fonts.
Ja per camí de terra, sense abandonar-lo, si no és que es vol anar a la font de la Salut, volto un camp de cultiu i vorejo la carretera, i finalment arribo al lloc a on tinc el cotxe aparcat.