Iniciem la caminada a la zona esportiva municipal. Al costat del camp de futbol es pot aparcar perfectament però també es pot anar unes desenes de metres més amunt i aparcar a un bon espai que hi ha a la part alta de la zona esportiva, a on comença el camí del Sot Gran.
Al cap de poc de començar a caminar ja trobem la primera zona de plaques de pedra. Hi ha també un cartell de direccions. Aquí deixem el camí del Sot Gran, que també ens pujaria al castell de Torelló per altres camins, i continuem en sentit nord-est, contemplant la peculiaritat del sòl. Passem al costat de la granja del Masgrau i la casa del Sol i arribem a un altre pal de direccions. Creuem la pista que puja a Canemars i continuem en sentit nord.
Per aquesta pista pugem, del tot opcional, al turó de Coll de Gallina. Es baixa al coll de Gallina i aquí hi ha dues opcions: per la pista es puja al pal que indica el camí per anar al castell pel camí que porta a l’escala de ferro que ajuda a superar el ressalt rocós que cal pujar per  anar al castell dels Torelló, o dels Moros, topònims que figuren al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya. La segona opció consisteix a no anar per la pista i fer-ho pel fil de la carena i acabar així a la base de la paret i allà buscar la manera de pujar a dalt de tot; bé si es va a l’escala, bé si es va pel darrere a buscar les grapes.
Ja a dalt el millor de tot són les vistes, si les condicions de visibilitat són favorables. No cauré en la temptació de descriure-les. Com que encara resta molt de camí, no ens enlluernem gaire. Per baixar d’allà dalt, com que hem pujat per la banda sud-est de la pedra, baixem per les grapes que hi ha al costat nord-oest de la torre.
Una vegada al camí, es ressegueix la partió dels termes de Sant Vicenç i el de Sant Pere. Primer farem el serrat Alt, que és el cim objectiu del dia. Un bon camí ens hi porta, encara que els més agosarats potser es poden plantejar fer el cim a tota carena en comptes de fer-ho pel camí. A dalt del cim ens rep un pal amb una imatge de la Verge de Montserrat i els versos de La Santa Espina, així com una senyera una mica ventada. També gaudim de vistes mentre fem un mos.
Una altra vegada al camí, ara sí, passem pels Tres Batlles. La traça, molt evident, ens porta a superar per dalt el coll de Moranta i a recórrer en gairebé tota la seva extensió la carena de Moranta. Així arribem al segon cim amb topònim de serrat Alt, aquest d’un parell de metres més d’alçària que l’anterior. A diferència d’aquell, aquest manca de vistes i allò que podem dir que és la cota més alta és de difícil consecució, degut a la vegetació, així que ens hi acostem el màxim possible i continuem amb la proposta.
Fem el pas, del tot opcional i gairebé innecessari, per la cota més alta que assolirem avui i ja comencem la davallada de tornada al lloc d’inici. Així ens trobem amb el «tub», una mena de canaleta de pedra d’uns 50 metres de llarg que baixa en fort pendent. Quan el pendent minva ens trobem a un lloc a on el vessant sud és tot com una llosa de pedra calcària. En aquest punt hem de mirar d’adreçar-nos, el més orientats possible, pendent avall, al turó dels Arcs. Hi ha un camí que s’orienta cap al sud-est, però no ens serveix ja que es dirigeix a la Redorta.
Al turó dels Arcs s’hi puja bé, per camí força evident. Des d’allà dalt es veu molt clar un sender que continua en sentit sud-est en franca direcció a Sant Pere de Torelló per les canals dels Arcs. Nosaltres era l’opció que volíem fer, però des de dalt del turó ens va semblar millor provar una altra alternativa.
Per la costa dels Arcs s’arribava a imaginar la possibilitat d’anar al sector del torrent de la Font del Tell, Torrents i el Roger. Per baixar del turó vam recular uns metres per agafar un viarany, no arriba a sender, que baixa, aperduat, a trobar terreny més còmode. Fem servir els llocs a on la pedra és més llisa i neta, es baixa molt bé fins a terreny més planer.
Sempre es camina per la part més alta del terreny, amb fondalades a ambdós costats, i així arribem a un pla a on ens hem d’adreçar al costat esquerre, lloc a on neix, o mor, una clara pista, avui en dia només antigues roderes. Aquesta pista ens porta, sense possibilitat de pèrdua, al torrent de la Font del Tell.
Nosaltres creuem el torrent i ens arribem fins a Torrents. També es pot anar en sentit sud-est, en direcció al Roger i agafar el torrent del Roger per finalitzar el recorregut, sense trepitjar asfalt. En el nostre cas sí que anem per asfalt fins a Sant Vicenç de Torelló i pels seus carrers, al final del recorregut, no sense haver fet l’últim tram per un sender de terra, molt maco, a on algú s’ha entretingut a tallar vells troncs d’arbre i representar diferents personatges i animals.