Al sud de l’esplanada a on hem aparcat, a l’extrem est de la zona de pícnic de la Salut, hi ha un cartell, al peu d’unes escales, que indica el camí que cal prendre per anar al cim de Santa Magdalena. Aquest camí és senyalitzat amb pintura groga d’Itinerànnia i els senyals ens acompanyaran en tot el recorregut, així que poc cal que escrigui, perquè només haurem de seguir-los.
El sender puja, primer amb tendència cap al sud-oest i oest, i més amunt en sentit sud-est, hi puja fins a trobar la carena. Quan la trobem el sender gira en sentit nord-oest, l’arbrat desapareix i el terreny és dominat per matolls, principalment garric, i el ferm passa d’argilós a pedregós. Comencem a copsar vistes. Més amunt ens rep un pou de glaç, a peu de camí. Continuem el camí en la mateixa tendència i arribem al caire de la muntanya, a on podem gaudir d’unes magnífiques vistes. A partir d’aquest punt, el sender s’allunya del caire i ja comencem a veure, de tant en tant, l’ermita de Santa Magdalena.
Emocionats amb la visió, no ens adonem del vèrtex geodèsic de Santa María de Codó i arribem a l’ermita. És en aquest moment que al mirar endarrere veiem el pilar de ciment. Reculem uns metres per acostar-nos-hi.
De nou anem cap a l’ermita. Les vistes valen la pena; del Montseny a la serra de l’Albera, del Canigó al mar. Tips d’horitzó i després de visitar l’interior de l’ermita, que trobem oberta, continuem amb la proposta.
Del que es tracta és de gaudir de les vistes i recórrer tota la carena que tenim pel davant, en sentit nord-oest. Els senyals grocs continuen amb nosaltres així que, sense perdre’ls de vista, fem tota la carena. Pel camí passem pel coll de Vellís, a on deixem un trencall a la dreta que fa l’efecte de possibilitar escurçar el recorregut. Més endavant fem el mateix amb un altre trencall, aquest senyalitzat amb una evident fita, ens acostem a un sortint rocós amb bones vistes cap a Sant Llorenç de la Muga i cap a Santa Magdalena, allà dalt, encimbellada, i a continuació iniciem un llarg recorregut fins a baixar a trobar el Camí Natural de la Muga.
El descens acaba quan trobem la pista que pel mapa de l’ICGC és el camí de Sant Llorenç de la Muga a la Presa. Girem a la derta i continuem en sentit est. Es tracta d’una ampla pista, apta per a tot tipus de vehicles. Caminar per aquesta infraestructura resulta molt monòton però tampoc hi ha cap alternativa. Sí que ens van sortint per la dreta camins i viaranys, però no interessen. Un llarg recorregut, amb diversos puja i baixa ens porten primer a Mas Perafita, amb una estupenda vista de la cinglera de Santa Magdalena, coronada per l’ermita i més endavant a Cal Xec. Finalment arribem al trencall que per la dreta ens regala la pujada definitiva al santuari.
Un petit, important, apunt.
No segueixis els últims metres del track, ja amb el santuari a la vista. El camí que seguim ja està perdut i al final, just a tres metres de la porta de sortida a la zona del santuari, està embardissat. És millor continuar per la pista en sentit sud-est i sortir al passeig de la Verge.