Santa Magdalena de Cambrils

Comencem a caminar pel sender vell de Santa Magdalena, en comptes de fer-ho per la pista nova. Preferim passar pel corriol de dins del bosc que per pista. El sender vell puja a llevant del serrat dels Manarons i va girant, en un llarg recorregut del nord-est al nord-oest, fins a arribar al pla de la Torre, moment en el que trobem les altes torres elèctriques que suporten els fils de la línia d’alta tensió que creua la serra.
Veiem una mica més avall de la nostra posició (depenent d’on hàgim sortit al pla) i a dreta, en direcció nord-est, la pista que ens ha de portar a trobar la que és el camí nou que no hem fet servir abans. Anem al seu encontre i ens incorporem. Continuem ara en sentit ascendent i orientació nord-est fins que trobem de nou els fils elèctrics. Els passem de llarg i arribem a un fort revolt de la pista. Canviem l’orientació, ara al nord-oest i sortim al collet d’en Bosc.
Deixem a la nostra dreta la pista senyalitzada que porta al coll de Canes i encarem cap al nord-oest per anar a trobar la base d’una torre elèctrica. Seguim endavant i trobem un rocam que superem gràcies a unes grapes metàl·liques. Un nou pas atlètic i ja som a la porta de l’ermita que corona el cim. Les vistes no són les millors, ja que la vegetació ho dificulta, però el lloc és perfecte per fer una bona aturada.
Continuem el recorregut pel sender PR-C 59 i per això ens dirigim per la línia de carena en sentit sud-est i deixem més a la dreta la pista que baixa a Vallfogona del Ripollès. El sender, sempre prou clar, ens fa passar pel coll de Trebija de Collfred, el coll de Trebija de Can Pubill (entre el serrat de les Tres Cares i el serrat de les Baralles), deixem una mica escorat a la dreta (toc i que passem a pocs metres d’ell) el serrat dels Belitres i perdem altura per baixar al coll que hi ha a la creu de l’Espinau.
Aquest coll és un important nus de camins, a on nosaltres triem el més directe i feréstec: baixem drets avall a la font Sabonera i encara més avall i directe a la recerca del rec de la Coma (ICGC) o de la Creu de l’Espinau (Alpina). Com podem passem a l’altra riba del torrent i trobem una bona pista que ens baixa al sector de les saleres Velles, a on fem una gran marrada per trobar de nou una pista en millors condicions que ens ajuda a arribar a Santa Margarida de Cabagés. Volta exterior al recinte al trobar tancada l’ermita i a continuar amb el recorregut.
El següent punt d’interès el trobem a Fontcoberta, a on uns grans fajos ens donen la benvinguda. En són monumentals i els fem un munt de fotos mentre imaginem la resta del recorregut. No volem anar-hi pel mas i la carretera, però no es veu un camí clar per finalitzar la caminada. Seguim pel mig del camp, aprofitant una lleixa, que es dirigeix a la recerca del torrent de Foncoberta. Comencem a guanyar alçada de nou  i tenim la sort de trobar un rastre que ens porta pel mig del bosc a trobar el camp pel qual hem començat a caminar al matí.
El creuem a la vora de la carretera fins que trobem de nou la porta que ens permet sortir just al lloc al qual hi ha els cotxes aparcats.