Sembla impossible que una passejada tan curta sigui tan espectacular. El promontori on s’alça l’ermita de Santa Bàrbara em va deixar gratament sorprès. El recorregut que vaig fer es va basar en el mateix que Elebben i Willy Fogg narren a Wikiloc i ja el primer d’aquests usuaris remarca la bellesa de la ruta.

Surto de l’aparcament i em dirigeixo al mirador del Puigferrós. Primera sorpresa del dia. Les vistes que ofereix són immenses. La mola de Colldejou, la miranda de Llaberia y el Cavall Bernat de Llaberia destaquen molt properes, també el mar y altres cims ja pujats o pendents.
Baixo de nou a l’aparcament, ja acompanyat per un plugim pertinaç, i m’encamino a l’entrada del complex monumental. Entro al mateix per la porta de la muralla i m’hi acosto a l’edifici del monestir, però el trobo tancat.
Em costa de localitzar el camí bo que puja a l’ermita. Hi ha senyalització, però sembla que no la vaig saber interpretar. Al final trobo un corriol que em porta a enllaçar amb una senda empedrada. Després d’un parell de corbes i un lleuger ascens trobo una cruïlla. Primer continuo pel camí empedrat, per pujar a l’ermita de Santa Bàrbara.
Al més alt trobo l’ermita tancada però m’entretinc gaudint de les excel·lents vistes, malgrat el plugim. Són les mateixes que les ja contemplades al mirador del Puigferrós, tot i així el llum és ara diferent i la percepció del paisatge no és igual. Com que el temps és desapacible inicio el descens, per a això baixo fins a la cruïlla trobada anteriorment.
Ara giro a la dreta i començo a caminar per un sender de terra. Trobo un tram de vells esglaons i passo per un espai on trobo una sèrie de roques molt curioses, anomenades Taffoni. Aquest camí, molt estret, em porta a un racó totalment envoltat de roques espectaculars de gres vermell, previ a la baixada a l’entrada de la cova Josefina.
Més endavant trobo un pas estret, força pendent, per on acabo al Camí dels Frares. Continuo pel mateix en sentit nord-oest i em trobo amb la curiosa ermita de les Tres Verges. El camí, sense problemes de seguiment, em porta a la cruïlla amb el camí que baixa a la font del Sarraí. Jo no em desvio. Determinades molèsties em desaconsellen allargar el recorregut, així que torno a l’aparcament per donar per finalitzada aquesta ruta certament interessant.