Sant Ramon

Comencem a caminar per la pista que fa pujada i passa entre el cementiri, a la nostra esquerra i al darrere, i la subestació elèctrica d’Endesa, a la dreta. Aquesta pista va agafant orientació nord-oest i va fent llaçades de forma suau voltant la subestació elèctrica fins que en arribar a la seva cantonada nord-oest, deixem el corriol que se’n va en direcció al polígon industrial de Sales i girem a l’esquerra, en sentit nord-oest, fins que, més endavant, després de deixar de banda els corriols que trobem, sortim a una pista més ampla.
Ens incorporem i planegem en sentit sud-oest. Tornem a passar sota diverses instal·lacions elèctriques i arribem a la paret d’una construcció. Trobem un corriol que fa drecera. Deixem la pista i agafem aquesta drecera, que ens estalvia un petit tram de pista. Continuarem ara en sentit nord-oest, abandonant una altra pista que se’n va per l’esquerra i iniciem una suau pujada per pista que va girant de mica en mica en sentit nord-est, per tornar a passar sota la línia elèctrica.
Ja no deixarem aquesta pista, que ens portarà en primer terme al puig de Sales i més endavant a les envistes d’un pal indicador de camins. Podem arribar-hi i seguir les seves indicacions en direcció al cim de Sant Ramon, per pista apta per a vehicles, o girar a l’esquerra, en sentit oest, per arribar al mateix destí però per pista tancada als vehicles. Per aquesta última opció acabem sortint a un excel·lent mirador en direcció al delta del Llobregat i tota la plana que s’estén des de Barcelona fins Castelldefels i el massís del Garraf.
Una vegada hem gaudit plenament de les vistes continuem en direcció a l’ermita de Sant Ramon, sense opció de pèrdua, ja que la tenim a poc més de 100 metres.
Visitat i contemplat l’indret iniciem el descens anant a trobar la pista que baixa en sentit sud-est, a la recerca del camí del bosc del Cònsol. Quan la pista gira en sentit est, deixem aquesta i seguim pel dret, per un sender que es dirigeix dret a una torre d’alta tensió. Passem al seu costat i seguim ara pel brancall de l’esquerra, deixant a la dreta un altre corriol que se’n va en sentit oest.
Aquest sender, evident, ens porta al puig de la Roqueta i, en franc descens, al camp de futbol, abandonat i perdut, de Sant Climent de Llobregat. Anem voltant aquest camp, millor per la seva banda dreta, i el voregem recorrent la seva grada herbada pel desús, de llevant. Així arribem a trobar un punt en el qual podem baixar a la llera de la riera de Sant Climent.
Continuem per la riera seca fins que trobem l’encreuament d’aquesta amb el torrent de can Menut. En aquest punt deixem la riera i anem en direcció a Can Sala, mas medieval. Al proper nus de camins girem a la dreta, en sentit sud per acabar sortint a l’asfalt, uns metres a l’esquerra d’una rotonda. Ens dirigim a aquesta, la creuem i anem a voltar el camp de beisbol de Viladecans. Seguint aquest corriol acabarem per abocar-nos a la zona escolar de Viladecans.
Ja ens trobem en terreny eminentment urbà així que trobarem infinitat de maneres de tornar al punt al qual tenim el cotxe aparcat així que les opcions per tornar seran múltiples. En el nostre cas vam optar per seguir el torrent Fondo per acostar-nos-hi.