Ens trobem de nou amb un cim de marcat perfil urbà i de fàcil conquesta que segur serà un dels més validats. També el podem encabir en la categoria de cim familiar, ja que és perfecta per fer d’aquesta manera, acompanyat dels més propers a nosaltres. Tot i que vaig triar un dimecres xafogós i bromós, amb escasses vistes arreu, la quantitat de gent que vaig trobar, tant pujant com al cim, va ser espectacular. Un constant reguitzell de persones anant i tornat, fent servir qualsevol dels molts camins existents per guanyar el cim. Des de jubilats fins escolars. Corredors, corredores i ciclistes…I grups de gent esmorzant al bar que hi ha al costat de l’ermita.
Aquesta muntanya de Sant Ramon sorprèn per les seves grans vistes, quan el temps és l’adequat. Diuen diferents pàgines que en dies clars es pot veure fins i tot Mallorca. Jo em vaig acontentar a veure Montserrat, Collserola, l’Sky-line de Barcelona, el delta del Llobregat… Bé, el cert és que aquestes vistes no haurien de sorprendre perquè l’ermita de Sant Ramon és ben visible des de diferents punts. Jo vaig decidir pujar des de la població de Viladecans i això suposà patir un fort desnivell d’ascens, ja que, diuen, el vessant d’aquest costat és molt més pendent.
Què voleu que us digui. Sobre el terreny tot sembla costerut i pugis per on pugis fa l’efecte que patiràs, i més si el dia és solellós perquè els arbres no es deixen veure. També he llegit en diverses pàgines web que aquesta muntanya ha patit diferents incendis al llarg de la seva història. Tan sols el quadrant nord-oest de la muntanya està poblat per pi blanc, potser repoblat. Aquesta manca de vegetació fa que l’estiu no sigui la millor època per pujar a aquest cim. També l’aigua és més aviat escassa.
El fet de ser una zona plenament urbanitzada fa que per pujar al cim hi hagi infinitat de camins, senders, corriols i pistes. Fins i tot es pot pujar gairebé fins al cim en cotxe.
Tot i que a la zona de descàrregues he penjat waypoints marcant els desviaments, i que la senyalització sigui gairebé inexistent, no hauria d’haver-hi cap problema en seguir l’itinerari sense aquests elements perquè el recorregut és summament fàcil amb el mapa a la mà. En tot moment el camí és evident i fressat i amb zones urbanes sempre a la vista.
Referències aproximades dels punts de pas.
aturades incloses
Punt de pas | Longitut E | Latitut N | Temps parcial | Temps acum. | Alçària m | Distància acum. m |
---|---|---|---|---|---|---|
Cementiri | 2.0281807 | 41.3236396 | 00:00:00 | 00:00:00 | 18 | 0 |
Bosc de Sales | 2.0257045 | 41.3282565 | 00:12:42 | 00:12:42 | 69 | 706 |
Puig de Sales | 2.0211944 | 41.3326005 | 00:17:22 | 00:30:04 | 158 | 1.618 |
Sant Ramon | 2.0110875 | 41.3378530 | 00:41:04 | 01:11:08 | 292 | 2.810 |
Puig de la Roqueta | 2.0092926 | 41.3338494 | 00:25:08 | 01:36:16 | 181 | 3.465 |
Camp de futbol | 2.0036929 | 41.3321451 | 00:19:20 | 01:55:36 | 42 | 4.284 |
Can Sala | 2.0132297 | 41.3276602 | 00:16:00 | 02:11:36 | 37 | 5.405 |
Can Picó | 2.0188944 | 41.3247162 | 00:13:59 | 02:25:35 | 27 | 6.259 |
Torrent Fondo | 2.0228416 | 41.3218333 | 00:07:36 | 02:33:11 | 14 | 6.807 |
Cementiri | 2.0281807 | 41.3236396 | 00:13:18 | 02:46:29 | 18 | 7.458 |
Fitxa tècnica
Dades obtingudes de l’anàlisi Ibpindex d’una traça gravada amb un GPS Garmin Montana 600
- Toponímia: Nomenclàtor of. Catalunya
- Punt d’inici: cementiri Viladecans
- Itinerari senyalitzat: parcial
- Tipus d’activitat: senderisme
- Fonts d’aigua: no
- Dificultat física: baixa
- Altura màxima: 292 metres
- Pendent mitjà de pujada: 10,25%
- Cartografia: ICGC
- Com arribar-hi: veure a Google Maps
- Tipus de terreny: pistes
- Tipus de recorregut: circular
- Temps aturat: 44 minuts
- Dificultat d’orientació: baixa
- Altura mínima: 8 metres
- Pendent mitjà de descens: 9,60%
- Mapa: fulls 72-32 i 72-33 e/1:25.000
- Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle normal per carretera asfaltada
- Itinerari fet en sentit: antihorari
- Temps caminant: 2 hores 2 minuts
- Dificultat de progressió: baixa
- Ascens positiu: 346 metres
- ibpindex: 41 consultar document
Ressenya del recorregut
Així ho vaig viure jo el dia 09 d’abril de 2914, data de realització del recorregut.
Comencem a caminar per la pista que fa pujada i passa entre el cementiri, a la nostra esquerra i al darrere, i la subestació elèctrica d’Endesa, a la dreta. Aquesta pista va agafant orientació nord-oest i va fent llaçades de forma suau voltant la subestació elèctrica fins que en arribar a la seva cantonada nord-oest, deixem el corriol que se’n va en direcció al polígon industrial de Sales i girem a l’esquerra, en sentit nord-oest, fins que, més endavant, després de deixar de banda els corriols que trobem, sortim a una pista més ampla.
Ens incorporem i planegem en sentit sud-oest. Tornem a passar sota diverses instal·lacions elèctriques i arribem a la paret d’una construcció. Trobem un corriol que fa drecera. Deixem la pista i agafem aquesta drecera, que ens estalvia un petit tram de pista. Continuarem ara en sentit nord-oest, abandonant una altra pista que se’n va per l’esquerra i iniciem una suau pujada per pista que va girant de mica en mica en sentit nord-est, per tornar a passar sota la línia elèctrica.
Ja no deixarem aquesta pista, que ens portarà en primer terme al puig de Sales i més endavant a les envistes d’un pal indicador de camins. Podem arribar-hi i seguir les seves indicacions en direcció al cim de Sant Ramon, per pista apta per a vehicles, o girar a l’esquerra, en sentit oest, per arribar al mateix destí però per pista tancada als vehicles. Per aquesta última opció acabem sortint a un excel·lent mirador en direcció al delta del Llobregat i tota la plana que s’estén des de Barcelona fins Castelldefels i el massís del Garraf.
Una vegada hem gaudit plenament de les vistes continuem en direcció a l’ermita de Sant Ramon, sense opció de pèrdua, ja que la tenim a poc més de 100 metres.
Visitat i contemplat l’indret iniciem el descens anant a trobar la pista que baixa en sentit sud-est, a la recerca del camí del bosc del Cònsol. Quan la pista gira en sentit est, deixem aquesta i seguim pel dret, per un sender que es dirigeix dret a una torre d’alta tensió. Passem al seu costat i seguim ara pel brancall de l’esquerra, deixant a la dreta un altre corriol que se’n va en sentit oest.
Aquest sender, evident, ens porta al puig de la Roqueta i, en franc descens, al camp de futbol, abandonat i perdut, de Sant Climent de Llobregat. Anem voltant aquest camp, millor per la seva banda dreta, i el voregem recorrent la seva grada herbada pel desús, de llevant. Així arribem a trobar un punt en el qual podem baixar a la llera de la riera de Sant Climent.
Continuem per la riera seca fins que trobem l’encreuament d’aquesta amb el torrent de can Menut. En aquest punt deixem la riera i anem en direcció a Can Sala, mas medieval. Al proper nus de camins girem a la dreta, en sentit sud per acabar sortint a l’asfalt, uns metres a l’esquerra d’una rotonda. Ens dirigim a aquesta, la creuem i anem a voltar el camp de beisbol de Viladecans. Seguint aquest corriol acabarem per abocar-nos a la zona escolar de Viladecans.
Ja ens trobem en terreny eminentment urbà així que trobarem infinitat de maneres de tornar al punt al qual tenim el cotxe aparcat així que les opcions per tornar seran múltiples. En el nostre cas vam optar per seguir el torrent Fondo per acostar-nos-hi.
Mapa amb la traça i el perfil del recorregut
Altres informacions d'interès
Vols fer un comentari?
Informació sobre protecció de dades:
- Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
- Finalitat: respondre al teu comentari.
- Legitimació: el teu consentiment.
- Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
- Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
- Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
- Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
- Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.