Hem aparcat al voral de la carretera D58, just al desviament del Mas Le Moulin, al costat d’uns contenidors d’escombraries, però penso que és millor fer-ho uns metres endins del camí que Google Maps anomena “À la Tuilerie d’en Parent”.
Comencem a caminar en sentit nord-est per l’asfalt de la carretera. Al cap de poc es deixa l’asfalt en agafar una pista que continua amb la mateixa orientació, però que segons es va progressant va girant 180º. Així ens trobem amb una pista transversal. En aquest punt el més assenyat és agafar la pista en sentit nord-est i una mica més endavant deixar la pista per anar a la recerca del rec de Castellnou i caminar per la seva llera, eixuta, en sentit sud, tant al sud com ens ho permeti i, si es pot, arribar així fins a l’encontre de l’asfalt de la pista d’accés al Mas d’en Fèlix, o fins els Clots o, posats a fer, fins a trobar l’aiguabarreig amb el ravin d’en Marty.
En el nostre cas, en trobar la pista transversal, en comptes de fer el que he comentat com assenyat, ens deixem portar per una marca al terreny (una fletxa de guix de les que acostumen a senyalitzar curses) que ens porta al còrrec Tort. De moment per traça evident i amb bones sensacions, ens anem adonant que per allà no farem via. De cop, el camí es fica a la llera del còrrec i apareixen senyals de pintura taronja. Aquests senyals continuen aigües amunt, però per l’esquerra es veu un corriol que puja al marge de la ribera. Segons avancem veiem clar que això no acabarà bé, però em nego a recular. El terreny, bosc, permet anar fent i així sortim al rec de Castellnou.
Per la seva llera, continuem fins que veiem un corriol, marcat amb pintura groga, molt vella. Deixem el rec i acabem a un camp de vinyes. El recorrem fins que al final davallem a l’asfalt de la pista d’accés al Mas d’en Fèlix. A les Clots la pista fa un fort revolt de 180°. Deixem l’asfalt i ens fiquem en una pista amb un rètol de propietat privada. La pista, molt evident, camina en sentit sud. Al cap de poc es deixa una altra pista que continua en ascens per la dreta i uns metres més endavant, segons el mapa, , hi ha una altra pista que, tot i que nosaltres no sabem veure, de ser certa, estalviaria molt de camí.
Més endavant es comencen a veure vells senyals de pintura taronja i blanca a sobre. Seguint aquests senyals s’arriba a un desviament. Els senyals de pintura blanca giren a la dreta i s’inicia un frenètic ascens d’uns 70 metres de desnivell que després s’han de perdre de nou per a continuar amb la ruta. Jo, ara, no aniria pel corriol pintat i continuaria recte per evitar així el puja i baixa corresponent. El sender pintat, però, és el que fem. Així, amb la pintura taronja, acabem al fons del ravin d’en Marty, feréstec, ombrívol i molt encaixonat, preciós.
Els senyals de pintura ens fan sortir de la llera i pugem vessant amunt per tal de recórrer després, ja amb vistes del castell, les cases i l’església de Castellnou, fins que sortim a la pista o carretera de terra que uneix aquest municipi amb Caméles. Ens incorporem a aquesta infraestructura, uns pocs metres més endavant fem una curta drecera i, de nou a la pista, la fem servir, amb una clara vista de l’objectiu del dia al davant, fins que la deixem quan agafem una altra pista, barrada amb una tanca, que és el camí que ens portarà, en fort pendent, a l’ermita de Sant Martí de la Roca.
Les vistes són immenses. 360º de cims, gairebé tots ells ja visitats, i la Mediterrània omplen els ulls i l’esperit. El lloc demana gaudir-lo amb calma. Trobem l’edifici religiós obert, així que podem aprofitar la seva frescor asseguts a les bancades interiors. Després de triar futurs objectius entre els cims que tenim a l’abast, adrecem les nostres passes a la cota que la FEEC té com a cim del repte.
Després d’immortalitzar el moment amb les consegüents fotografies, iniciem el tancament del cercle. Per això engeguem el descens a la recerca del col de la Róque. Allí trobem un important nus de pistes. Ens decantem per agafar la segona que trobem per l’esquerra, encara que la que hi ha de cares també serveix. Més endavant es retroben. Just en aquell moment deixem la pista i anem a la recerca d’un sender que es veu uns metres per sota de la nostra posició.
Aquest sender camina per sota del serrat d’en Ferre i, després d’una forta baixada per pista molt descomposta, transita entre el serrat d’en Pouil, a l’esquerra, i el serrat d’en Vidal, a la dreta. En aquest punt, avui hi ha un rovellat tanc de cisterna, decidim fer més curt el recorregut i continuem per la pista de la nostra dreta, per agafar orientació est, a la recerca de Los Valls, La Tuilerie d’en Parent i Le Moulin, per sortir així al lloc a on hem iniciat la caminada d’avui.