Sortim del lloc d’aparcament i anem a cercar el sender, senyalitzat amb un pal de direccions, que és la volta al roc de Pessonada i que passa per l’ermita de la Mare de Déu de la Plana, ermita a la qual arribem després d’un curt passeig. Fem les fotos corresponents i continuem a la recerca del grau dels Escaligons, costerut sender que en successives llaçades i després de superar un parell de sectors equipats amb grapes ens deixa a la carena de la serra.
Aquí deixem l’itinerari 16 i continuem per la dreta, ja sense senyalització, però per sender evident. Passem per sobre d’una balma, a la qual es pot baixar per un sender senyalitzat amb un fita de pedres al peu del camí. Un cop tornats a lloc, continuem endavant fins a arribar a una altra balma, aquesta obrada, que ja té pinta de ser d’ús recent, encara que de dubtós ús militar.
De nou en camí anem amunt i arribem a un punt on trobem una pista. No la fem servir perquè continuem per sender. Així anem a visitar una altra balma, i després hem de recular uns metres per anar a cercar un punt que ens permet pujar dalt del caire de la cinglera. Caminant-hi arran, i ja amb el cim a tocar, arribem a un lloc on una lleixa, penjada al buit, ens permet acostar-nos a una altra balma, que sembla ser un observatori, més que lloc d’atac, de l’exèrcit nacional, per descomptat, un lloc de guaita privilegiat.
Després de visitar la balma tornem al camí i passem per tota una línia de trinxeres abans de baixar al coll previ a la pujada al cim de Rocalta, cim que assolim després d’una darrera pujada, curta però que sembla no acabar mai.
Al cim fem allò que s’acostuma a fer i veiem tot el que tenim a l’abast, i quan en tenim prou comencem a pensar en la continuació de la caminada. Hi ha una pista que ens permet fer el descens per terreny diferent al de pujada. Per aquesta pista, pista del Roc Pregon segons l’ICGC, es baixa al sender ja caminat anteriorment, per on arribem de nou a la Portilla i al lloc de sortida dels Escaligons. Ara retrobem la senyalització de l’itinerari 16, encara que només veiem pintura groga de tant en tant.
Aquest itinerari ens porta pels feixancs de la Tremor i més avall encara, després d’un curt desviament per visitar l’ermita de Sant Joanet, al pla de la Torre, on trobem un altre pal de direccions. Continuem a l’esquerra, per sota dels fils d’una línia elèctrica. El sender, senyalitzat, ens porta a la carretera, per on arribem als carrers de Pessonada. Després de visitar diferents indrets del nucli, arribem al lloc d’inici per tal de donar per finalitzada la caminada.