Roc del Migdia (Valldan)
el cim del roc del Migdia vist des de la serra del Barré

La Valldan és una entitat de població del municipi d’Odèn, al Solsonès, i no s’ha de confondre amb una altra la Valldan, a Berga. Encaixada a la vall de la Valldan i damunt de la vila d’Oliana, és al mig d’un espectacular semicercle que formen les serres de la roca de la Valldan, al nord-oest i nord-est, i la serra de Sant Just, al sud-est.
El roc del Migdia, objecte d’aquesta ressenya, és el cim més alt de la serra de la roca de la Valldan i forma part del repte dels 100 cims de la FEEC després de la darrera ampliació.
Pel que es pot trobar a Internet, es veu que la gran majoria de caminaires trien tres llocs de sortida. Aquells que volen fer més camí i dificultat comencen el recorregut des de la mateixa població de la Valldan. Altres pugen una mica més amunt i surten des d’un lloc on el GR1 deixa la pista que és la carretera que uneix Oliana amb Cambrils, pista que des de la Valldan comença de terra, però que és en procés d’asfaltatge. Finalment, també es pot pujar amb el cotxe fins a la collada del Salze (Alpina) o collada del Sàlzer (ICGC).
El millor d’aquesta proposta que fem és la part de pujada des del pas del Passiró fins al cim del roc del Migdia, passant pel roc de la Mula (ICGC) o serra del Barré (Alpina). Aquest tram, a fil de cinglera, és espectacular i el més exigent de tot el recorregut, però tindrem sempre el premi de les vistes, tant de la vall com de les carenes de les diferents serres i muntanyes que ens envolten.
Però també hi ha espai per a una part no tan agradable. El final del recorregut, uns 1,6 km aproximadament, es fan per asfalt i els últims 400 metres, per pista de terra, que ja s’ha fet al començament. Pot ser que els roures que anirem veient de tant en tant, un d’ells immens, ens distreguin de la monotonia del camí. També tindrem temps per comprovar les nostres dots d’exploradors perquè, encara que al mapa d’Alpina hi ha un camí, a nosaltres ens va costar trobar com baixar del cim fins a la pista que passa per sota. Potser hauria sigut millor continuar del cim al roc de les Onze i la roca de les Gotes per anar a cercar-lo.
En aquesta ocasió vam fer un recorregut curt mirant d’estalviar forces, i hores de llum, de cara al següent objectiu del dia. Vam aprofitar el desplaçament per pujar també al cim del roc de les Tres Creus, a Oliana, separats tots dos cims per només 7 km de bona carretera asfaltada.

Referències aproximades dels punts de pas.

aturades incloses

Punt de pasLongitud ELatitud NTemps parcialTemps acumulatAlçària metresDistància parcialDistància acum.
Aparcament1.352456042.090807000:00:0000:00:0083500
Deixar pista1.356812042.092275000:06:3000:06:30831412412
El Passirò1.360156142.094775000:10:0500:16:35898483895
Roc del Migdia1.362381042.104479900:57:4101:14:161.1531.7962.691
Collada del Salze1.369606042.105787000:26:4101:40:571.0501.0553.746
Dolmen1.372730942.105851000:12:1101:53:089925944.340
Rasa1.375258942.102307000:16:5102:09:599136574.997
asfalt1.372493142.097819000:16:3702:26:368518705.867
carretera1.367233142.096321000:12:5302:39:298098476.714
Aparcament1.352456042.090807000:22:2003:01:498351.4618.175

Fitxa tècnica

Dades obtingudes de l’anàlisi d’una traça gravada amb un GPS TwoNav Terra i els pendents amb el web IBPindex.

  • Toponímia:  la del mapa d’Alpina
  • Punt d’inici: ctra. Oliana a Cambrils
  • Itinerari senyalitzat: parcial
  • Tipus d’activitat: senderisme
  • Fonts d’aigua: no
  • Dificultat física:  baixa
  • Altura màxima:  1.153 metres
  • Pendent mitjà de pujada: 13,25%
  • Cartografia: Editorial Alpina
  • Com arribar-hi: veure a Google Maps
  • Tipus de terreny: senders i carena
  • Tipus de recorregut: circular
  • Temps aturat: 30 minuts
  • Dificultat d’orientació: moderada
  • Altura mínima:  795 metres
  • Pendent mitjà de descens:  11,80%
  • Mapa: Muntanya d’Alinyà
  • Accessibilitat: ara s’hi arriba per pista de terra en procés d’asfaltatge
  • Itinerari fet en sentit: horari
  • Temps caminant: 2 hores 32 minuts
  • Obstacles: tram de carena
  • Ascens positiu:  395 metres
  • ibpindex: 49 consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 17 de novembre de 2023, data de realització del recorregut.

La pista que puja de la Valldan a Cambrils comença de terra i puja fent llaçades fins a trobar el GR1, quan fa el tercer revolt. Nosaltres vam començar a caminar des d’aquest punt perquè vam veure que hi havia maquinària pesant fent feines d’arranjament de la pista i no volíem fer nosa, però en situacions normals és millor aparcar el més a prop que es pugui del punt on el GR1 deixa la carretera.
Comencem a caminar per la pista, en sentit nord-est, uns 400 metres, fins que trobem un sender que la deixa, senyalitzat amb la pintura del GR1. Seguim sempre aquests senyals. Passem per diferents trams de camí empedrat, superem el pas del Passiró i finalment deixem el GR quan ens desviem per agafar un aperduat sender, senyalitzat amb una fita de pedres, que puja amb fort pendent pel vessant de conglomerat. Així sortim al caire de la cinglera de la serra del Barré, lloc on ens sorprenen unes espectaculars vistes de l’entorn.
El camí a seguir s’esvaeix entre rocs i vegetació, però és força evident. Es fa una mica pesat i costerut, però les diferents balconades i miradors que anem trobant fan que ens aturem moltes vegades, així que anem recuperant forces sovint. Passem pel roc de la Mula (ICGC) i finalment, després d’un bon repetjó, fem una nova cota, aquesta vegada sense nom, ja amb el cim del roc del Migdia a tocar.
Comença una zona de bosc molt agradable, amb camí de terra tova que agraeixen els peus, després de tanta pedra. Caminem quasi de pla, així que sense esforç arribem al lloc on cal fer un anar i tornar per arribar al cim. Ens rep una petita fita de pedres i un pal de ferro clavat a terra. També, com no podia ser d’altra manera amb el dia que ens acompanya, unes vistes de 360 º impossibles d’explicar. Un fart de cims.
Per iniciar el retorn al lloc d’origen desfem camí fins que, difús, difícil de veure i sense cap mena de senyalització, agafem un rastre que, per l’esquerra i entre un estret pas entre dos arbres prims, baixa, en sentit nord-est, en cerca de la pista per on enllacem amb el GR1 i més avall acabem a la collada del Salze (Alpina) o collada del Sàlzer (ICGC). Continuem momentàniament pel GR1 però al cap de poc el deixem per anar en cerca del dolmen del Salze (Alpina), o megàlit del Sàlzer (ICGC).
Per això despengem un filferro i comencem a baixar per una vella pista, ara sense servei, i GPS en mà, travessem la rasa del Sàlzer i caminem al costat d’un filferro, que portem a la nostra esquerra, fins que el trobem trencat, moment que aprofitem per incorporar-nos de nou a una vella pista, coberta d’herba. Així arribem a un punt on trobem una fita a cada costat del camí. Just a la dreta, una miqueta enlairat, hi ha el dolmen.
Continuem el descens per la mateixa pista fins que sortim a la carretera asfaltada, on trobem una boca de rec. Travessem la carretera i a l’altre costat veiem que continua la pista. Un filferro tanca el pas, però es pot travessar fàcilment. Iniciem un sostingut descens, per pista precària. Trobem un desviament per l’esquerra que obviem i tot seguit la pista fa una ziga-zaga per perdre metres de forma ràpida, fins que acabem al fons de la rasa de la Font del Llop, segons el mapa d’Alpina o rasa de Carissols (ICGC). Guanyem uns pocs metres d’alçària i després, per pista planera i una mica en pujada més endavant, enllacem amb una altra pista que ens porta a la rasa de Cal Marc i a un nus de pistes, on hi ha un pou de glaç (?). De les possibles pistes que hi ha agafem la de més a la dreta i connectem amb l’asfalt. Continuem en sentit sud-oest i comencem a veure, escampats, interessants exemplars de roures i altres espècies arbòries. Quan som a punt de trobar de nou la rasa de Cal Marc, a mitja baixada, hi ha, una mica elevat al costat dret de la pista, un roure que bé es mereix ser proposat per a la seva catalogació com a monumental.
Passen per la rasa de Cal Marc i la pista fa un revolt per acabar quan connecta amb la carretera, recentment asfaltada, al final de la qual trobem ja camí conegut, per on tornem al lloc de començament.

Pots triar imprimir o capturar un document PDF

Mapa amb la traça i el perfil del recorregut

Altres informacions d'interès

Visor d'imatges

 
Failed to get data. Error:
Quota exceeded for quota metric 'All requests' and limit 'All requests per day' of service 'photoslibrary.googleapis.com' for consumer 'project_number:347591405044'.

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.