Querroig
Querroig

Quan el Pirineu va davallant les seves carenes cap a aigües del mediterrani encara es resisteix un modest turó. El Querroig, com altaner vigilant de la zona, domina els tres municipis als quals pertany: Portbou a la banda catalana del sud, i Cervera i Banyuls de la Marenda a la del nord. Els vessants de les dues bandes són dominats per vegetació mediterrània, majorment arbustiva i típica dels territoris assolats sovint per incendis. El septentrional salpicat de tant en tant per parcel·les de vinya amb denominació d’origen d’una certa anomenada (DO Banyuls), i el meridional més feréstec perquè ningú el treballa. Els pocs arbres que aconsegueixen arrelar, ho fan al fons de les valls, protegits de la secular tramuntana.
Al cim les vistes són espectaculars i àmplies. Impossible enumerar tot allò que es veu. És tal la prominència del cim que ja als segles X-XI el Comte d’Empúries va bastir un castell de molta volada però de poca durada, se’n parla d’uns 50 anys. Posteriorment, a sobre de les seves ruïnes es va aixecar al segle XV una torre, els vestigis de la qual encara avui en dia són visibles. Els ulls s’emplenen també d’estacions de tren. La de Cervera de la Marenda en tota la seva extensió, la de Portbou una mica més amagada.
Multitud de pistes i senders permeten pujar al cim sense gaires complicacions. En Internet són majoria les ressenyes que expliquen com pujar-hi des del coll dels Belitres o des de Portbou, però també té molta anomenada la ruta Walter Benjamí, de Banyuls a Portbou, que rememora el camí de fugida d’aquest filòsof, crític literari i traductor cap a Amèrica. Sobre aquesta ruta i història podeu trobar informació al web www.historia-viva.net/ca/.
Aquest entramat de camins permet una jornada de caminada, de vegades tranquil·la, de vegades ventada, per paratges molt canviants i sovint solitaris. També la manca de vegetació permet anar fent sense camí, recorrent carenes seguint aperduades traces o camins de cabres, sempre amb el color blau del mar a l’abast, que per moments ens farà oblidar que aquesta muntanya va veure el malson del camí cap a l’exili de multitud de desconeguts fugitius, primer dels damnificats de la nostra «guerra incivil» cap al nord, després el d’aquells que fugien dels horrors de la Segona Guerra Mundial.
Jo m’he decantat per fer aquest cim des del coll dels Belitres, magnífic mirador de la zona i indret triat per la Xarxa d’Espais de Memòria per col·locar un conjunt de plafons de la sèrie dedicada a «Retirada i camins de l’Exili», un memorial als brigadistes i senyalització del Memorial Democràtic.

Referències aproximades dels punts de pas.

paturades incloses

Punt de pasLatitud NLongitud ETempsAlçària mDistància acum. m
Coll dels Belitres42.4346953.15978200:00:00175General
Coll del Frare42.4352233.15244500:28:492371.502
Coll de la Farella42.4354993.13510801:00:383063.155
Coll de Rumposó42.437743.12005502:27:586254.912
Querroig42.4382853.12095602:51:126745.121
Coll de les Portes42.444453.12137903:10:414905.934
Camí del coll de Cervera42.4441563.12382803:25:573956.406
Coll del Frare42.4355363.15203504:13:3823710.004
Coll dels Belitres42.4347283.15977204:26:5117510.852

Fitxa tècnica

Dades obtingudes de l’anàlisi Ibpindex d’una traça gravada amb un GPS Garmin GPSMap 60 CSX

  • Toponímia: Nomenclàtor of. Catalunya
  • Punt d’inici: coll dels Belitres
  • Itinerari senyalitzat: parcial
  • Tipus d’activitat: senderisme
  • Fonts d’aigua:  no
  • Dificultat física: moderada
  • Altura màxima:  674 metres
  • Pendent mitjà de pujada:  13,41%
  • Cartografia: ICGC
  • Com arribar-hi: veure a Google Maps
  • Tipus de terreny:  pistes i senders
  • Tipus de recorregut:  circular     
  • Temps aturat:  1 hora 7 minuts
  • Dificultat d’orientació: baixa
  • Altura mínima:  168 metres
  • Pendent mitjà de descens:  11,17%
  • Mapa: fulls 78-19 i 79-19 e/1:25000
  • Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle normal per carretera asfaltada
  • Itinerari fet en sentit:  horari
  • Temps caminant:  3 hores 20 minuts
  • Dificultat de progressió: moderada
  • Ascens positiu:  615 metres
  • ibpindex:  64  consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 1 d’octubre de 2009, data de realització del recorregut.

Partirem del coll en sentit sud-est per sender molt fressat. Uns 525 metres després d’haver sortit trobem un trencall cap a la dreta. Pugem per aquesta pista, tot i que si se segueix recte també ens faria el fet però fent marrada, i arribem al coll del Frare. Com a referència tenim un contenidor metàl·lic abandonat al peu del coll.
Seguirem caminant pel sender que va seguint la carena fronterera en sentit sud-oest i oest fins a arribar al coll de la Farella. Aquí deixarem una pista a la dreta i una altra a l’esquerra, que fa baixada i continuarem caminant pel corriol que comença a pujar just davant nostre.
Passarem pel dolmen del coll de la Farella, una mica abandonat i desmuntat. Gràcies que és senyalitzat, en cas contrari no s’identificaria. Les pedres són al voral esquerre del camí segons el sentit de la marxa. Passarem, sense adonar-nos, pel cim del puig de l’Àliga (527 metres) i finalment acabarem pujant al coll de Rumpisó, ja al peu de la torre de Querroig.
Continuem pujant per corriol fins a arribar a un encreuament amb un cartell de fusta fet malbé que ens diu que per anar al cim hem de girar a la dreta, en sentit est. El punt geodèsic queda allunyat i a l’esquerra d’aquesta base. L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya situa el topònim Querroig al lloc al qual hi ha situat el vèrtex geodèsic i al cim ho anomena torre de Querroig. Aquesta discordança també es dóna amb el coll de Rumpisó, que aquest organisme desplaça als peus del puig de Tarabaus. Sigui quina sigui la denominació que es doni al cim, pel que fa a aquest repte, el que ens interessa és anar a les coordenades que la FEEC assigna al cim, així que anem a la torre.
El cim del Querroig ens ofereix unes extraordinàries vistes dels voltants, amb la Mediterrània sobresortint de la resta.
Per baixar ens dirigirem al nord per seguir el sender que baixa a la cerca del coll de les Portes. Quan vaig fer aquest recorregut vaig poder fer drecera baixant des del coll, pel dret i a la dreta per connectar amb la pista però actualment això no és possible, a causa de la vegetació. Avui en dia cal seguir pel sender i passar de llarg el coll de les Portes per anar a petar al coll de Cervera. Fins a aquest coll hi puja la pista que és el camí del coll de Cervera.
Una vegada hem arribat al coll girarem a la dreta per anar per la pista en sentit sud-est uns 2,2 quilòmetres per arribar a un encreuament de pistes. Veurem una que puja per l’esquerra. Una altra que continua baixant recte i una tercera que puja per la dreta. Seguirem aquesta última uns 1300 metres i trobarem una desviació, en pujada per la dreta. Pujarem i anirem a parar de nou al coll del Frare, terreny conegut.
Ja no ens queda més que desfer el camí fins a tornar de nou al coll dels Belitres i al cotxe.

Pots triar imprimir o capturar un document PDF

Mapa amb la traça i el perfil del recorregut

Altres informacions d'interès

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.