Quermany Gros

Quermany Gros Quermany Gros

Segur que companys de terres llunyanes embolicats també amb aquest repte de la FEEC no tenen aquest cim com un dels seus objectius, donada la poca entitat i atractiu, a primera vista, muntanyenc:
És un cim de poca alçada, és el quart més baix de la llista.
És un cim que se suposa amb vistes no gaire extenses, donada aquesta baixa altura.
Si hom consulta els mapes, observa que solament troba pistes que pugen al cim.
Que si hom puja al cim veurà càmpings, circuits de karts, pedreres, urbanitzacions…
Tot això és, en part, cert. En part perquè el tema vistes falla, ja que, malgrat trobar-se tan i tan a la vora del mar, cap a tramuntana (nord) i mestral (nord-oest) els ulls abasten una immensitat de territori, fins allà al Pirineu. És tant el territori que s’albira que el cim té el «privilegi» d’ostentar una torre de guaita. També a ponent tenim vistes, però el mar se les emporta totes. Tot i això ens meravellarà una magnífica estampa de les illes Medes.
Falla també la concepció del terreny a recórrer per fer el cim. És cert que una munió de pistes, alguna d’elles de mala petja, trinxen tots els vessants de la muntanya, però també hi ha qui s’ha entretingut a obrir corriols. De fet n’hi ha un que em sembla increïble i que té tots els ingredients per ficar per allí gent poc habituada a determinats aspectes senderistes, com són les grimpades i l’ús de cordes en passos equipats, i quan em refereixo a gent poc acostumada, penso també en la mainada. Es tracta d’un pas d’uns tres metres d’alçada i poca inclinació que per a gent acostumada es passa sense ni tan sols posar les mans a terra així que podem aprofitar-lo perquè els petits i petites de la casa, així com persones neòfites, facin les primeres provatures en aquest tipus de terreny.
També aquesta formació muntanyenca, porta d’entrada ponentina a la serra de les muntanyes de Begur, té la seva importància per a la gent d’aquelles contrades. Ens trobem en terra de mestres terrissaires i els vilatans dels voltants han aprofitat des de sempre els recursos que aquesta muntanya els ha ofert. Ja els primitius indiquetes es van instal·lar al proper Quermany Petit i mostra d’això són les restes que encara avui en dia són visibles. Però no cal anar tan lluny en el temps per comprovar aquesta dependència, ja que encara avui dia trobem sorreres en plena explotació i, entre una època i l’altra, encara resten vestigis d’extracció d’argiles. Fent aquesta proposta podem ficar el cap a les mines d’en Bofill, dites també Mines Negres, pel color de la terrissa que se’n treia, o la terrera d’en Bernat, o Mines Blanques.
Animo el lector que, a més a més d’aquestes ratlles, busqui informació a internet.
De lectura gairebé obligada trobo la crònica que Toni Rocafull té publicada al web
http://rocafull.blogspot.com.es/2014/09/cronica-de-quermany-un-passeig-per-la.html.
Segur que després de la seva lectura augmenten les ganes de pujar aquest cim.
Igual que en totes les muntanyes, en aquesta trobarem camins per accedir al cim, ja que n’hi ha per a tots els gustos. Com ja s’ha comentat, de pistes n’hi ha un munt. Unes pugen des de Pals i unes altres ho fan des de Regencós. Són una mica més còmodes les primeres. Més poc transitades les segones. Com ja he dit, trobo que la proposta que aquí es presenta és immillorable per fer amb mainada acostumada a caminar, però que encara no ha tastat terreny abrupte i rocós ni ha agafat una corda entre les mans. Segur que gaudeixin com si es trobessin en un parc d’aventura.

Referències aproximades dels punts de pas.

aturades incloses

Punt de pasLongitut ELatitut NTemps parcialTemps acumulatAltura metresDistància acum. metres
Aparcament3.177430041.953942000:00:0000:00:001130
Mas Casas3.170011041.966320000:36:2100:36:211091.989
Mines d’en Bofill3.167852041.959780001:12:4401:49:052453.778
Quermany Grs3.165685141.957447900:18:1002:07:151644.752
Mines d’en Bernat3.173141941.953017900:30:3002:37:451346.323
Aparcament3.177430041.953942000:06:3802:44:231136.805

Fitxa tècnica

Dades obtingudes de l’anàlisi Ibpindex d’una traça gravada amb un GPS TwoNav Anima +

  • Toponímia:  Nomenclàtor Of. Catalunya
  • Punt d’inici:  Regencós
  • Itinerari senyalitzat: no
  • Tipus d’activitat: muntanyisme
  • Fonts d’aigua:  no
  • Dificultat física:  moderada
  • Altura màxima:  221 metres
  • Pendent mitjà de pujada:  8,10% 
  • Cartografia: I.C.G.C.
  • Com arribar-hi: itinerari Google Maps
  • Tipus de terreny:  pistes
  • Tipus de recorregut:  circular
  • Temps aturat: 41 minuts
  • Dificultat d’orientació: moderada
  • Altura mínima:   67 metres
  • Pendent mitjà de descens: 8,53%           
  • Mapa: full 79-25 e/1:25.000
  • Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle normal per carretera asfaltada
  • Itinerari fet en sentit:  antihorari
  • Temps caminant:  2 hores 3 minuts
  • Dificultat de progressió: moderada
  • Ascens positiu:  263 metres
  • ibpindex: 36 consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 22 de novembre de 2017, data de realització del recorregut.

Sortim del punt quilomètric 2,575 de la carretera GI-653, que uneix les poblacions baix-empordaneses de Begur i Regencós. En aquest punt neix una pista de terra, ampla, que pren orientació nord-nord-est. Caminem de forma planera vigilant el possible trànsit, ja que en aquesta part del recorregut sovintegen els vehicles de motor.
Al cap de poc trobem un desviament al qual veiem un cartell (novembre de 2017) que informa de la direcció a seguir per tal d’accedir a una pista de karts. Totes dues branques ens serveixen perquè l’una i l’altra fan cim. En aquesta ocasió optem per fer el recorregut més llarg i agafem el trencall de la dreta, que planeja, ara amb el ferm més sorrenc, en sentit nord-est. De seguida ens fiquem a zona obaga i gaudim de l’ombra que ens regala la vegetació.
Quan som a les envistes de Mas Cases trobem un altre desviament. En aquesta ocasió deixem la branca planera que segueix al costat d’un esplèndid bosc de pi i agafem la pista que inicia una suau pujada en sentit nord-nord-oest. Més enllà del mas, pel qual passarem a ponent, deixem un altre desviament a la dreta, que sembla que es dirigeix a uns camps de cultiu, i tornem a zona boscosa, on es barregen pins i alzines. Com que aquesta part del recorregut no està senyalitzada i pel camí trobarem una bona quantitat de pistes, senders i corriols, caldrà saber interpretar el mapa o el GPS. Com a principal ajuda es pot dir que hem d’anar fent camí, en lleuger descens però no sempre el de més pendent, en direcció a Mas Salvi. Finalment, quan ja som a pocs centenars de metres de la carretera que hi porta, trobem un desviament a mà esquerra al qual trobem senyals de pintura de PR.
Deixem la pista per la qual hem vingut i ens incorporem a la nova per començar a pujar en sentit sud-est. De moment caminar és tranquil i asserenat però a poc a poc anem guanyant metres. Més endavant el pendent es fa més present. Arribem a un nou trencall per on continuarem en la mateixa direcció d’on hem arribat i deixem a dreta i esquerra altres possibilitats que no ens serveixen. Millor dit, la de la dreta sí que ens fa el pes però en cas de fer-la servir faríem un altre recorregut diferent de l’aquí plantejat.
Seguim, doncs, en sentit sud-sud-oest i quasi sense adonar-nos-en trobem el pal que indica la situació de les mines d’en Bofill, a peu de pista i perfectament accessibles, tot i que pel que sembla, pot ser perillós aventurar-s’hi.
L’aturada a les mines ens pot servir per dedicar un temps a prendre decisions.
A partir de les mines tenim dues possibilitats per seguir amb la proposta. Si volem seguir el track, cal anar a l’aguait perquè al cap de pocs metres s’ha de deixar la pista i el PR per endinsar-se a la vegetació i anar per un corriol que fa drecera pel mig. És un sender net i fàcil de seguir, almenys en la data de realització del recorregut (novembre de 2017). Ara se suposa que és quan comença la part divertida de la caminada. Fins ara ha sigut un passejar fent un pas darrere l’altre, fent petant la xerrada.
Si no es veu clar, o ens despistem, o el sender s’ha perdut, la pista també ens serveix perquè més endavant la drecera acaba a la mateixa pista. Per descomptat, el sender és molt més entretingut i maco.
El cas és que som de nou a la pista i PR. La seguim per l’esquerra, en sentit nord-est però tampoc cal encantar-se, ja que al cap de poques passes s’ha de deixar de nou la pista per enfilar-s’hi pel marge i agafar un corriol estret i amb força pendent, flanquejat per diversa vegetació que no destorba el pas, tot i que alguna branca s’haurà d’apartar al nostre pas. Ara el vial s’enfila amb força carena amunt fins que la vegetació clareja, just al punt on trobem un excel·lent balcó que fa de mirador. Cal girar-se d’esquena per gaudir de l’espectacle visual.
Quan ja en tenim prou, ens girem de nou per seguir el camí i no triguem gaire a trobar el pas de corda que ens permet superar la paret de roca que ens barra el pas. Torno a dir que aquest pas no ha de suposar cap problema. Ans al contrari. Per a la gent avesada en aquests terrenys, la corda semblarà una presa de pèl, però aquells que no s’hi hagin trobat, segur que ho aprofiten per gaudir de l’experiència i agafar confiança. Se’ls ha de deixar gaudir i aprendre.
Superat aquest pas trobem una mena de cresta de rocs que també es passa sense complicacions, sempre que caminem atents. Aquest tall del recorregut ens regala una excel·lent vista del cim i la seva torre de guaita. El trànsit acaba de nou a la pista i PR. En aquesta ocasió anem per la pista, per la dreta i en pujada, però ben bé podíem haver fet per l’esquerra, en baixada, ja que també en aquella direcció hi ha un sender que puja dret al cim.
Com ja hem dit, anem per la pista, en ascens, a la recerca del coll que hi ha a ponent del cim, lloc on trobem un pal indicador. Girem al nord-est fent cas de les indicacions que menen al cim. Si el dia és l’adequat, les vistes són espectaculars i ens permetran estar-nos una llarga estona al cim.
Per fer el descens cal tornar de nou al coll previ al cim i seguir després en direcció a Pals. La pista, en un primer moment, sorrenca i planera, esdevé de cop pendent i pedregosa. Cal vigilar on es posen els peus. Un llarg descens primer en sentit sud i després d’un revolt en sentit nord-oest, ens baixa a una mena de coll que és a la vegada un nus de pistes, quatre concretament.
Les dues a la dreta ens portarien a Pals. No interessen. Una altra, més o menys a davant nostre es dirigeix al Quermany Petit, que tampoc farem en aquesta proposta. Ens queda la més estreta, pendent i precària. Així és que girem a l’esquerra, en sentit sud. Al cap de poc, al desviament que trobem, tornem a agafar el viarany més precari i que a poc a poc es va estrenyent entre la vegetació. No és, però, de mal fer. De seguida el camí comença a guanyar altura. Pel camí, per la nostra esquerra, comencem a entreveure on són les boques de les diferents mines. Els corriols que permeten acostar-nos-hi es troben malament però es pot fer. De forma més o menys còmoda es pot ficar el cap a tres boques. El camí ens porta definitivament a la boca millor conservada però que no s’hi pot entrar perquè hi ha una porta que ho impedeix.
Continuem el descens reculant uns pocs metres per tal d’agafar la pista que baixa en sentit sud-oest. Seguim sempre la pista més evident i ampla sortim definitivament a zona urbanitzada, al camí del Cementiri, i ja veiem, a llevant, Regencós. Girem així a l’esquerra, ja per asfalt, amb una bona vista de la façana de l’església de Sant Vicenç. Pels carrers que millor ens sembli creuarem tot el municipi fins que sortim al centre cívic polivalent. Al final de la placeta trobem a la nostra esquerra un camí de terra. Escapem en sentit nord-est i deixem a la dreta una porta d’accés a una finca. Continuem per l’esquerra, en lleuger ascens, fins que sortim a un nus de camins. Seguim per la dreta, resseguint els fils d’una línia elèctrica. Més endavant deixem un sender que va en sentit nord, com també els fils elèctrics, i anem per la pista, ara en descens. Al cap de poc desemboquem en una altra pista. La seguim per la dreta i així baixem a trobar la pista per la qual hem començat a caminar.
És així que ja solament ens caldrà desfer camí per tornar al punt on hem aparcat.

Print Friendly and PDF Imprimeix (Del document previ que s'obtengui s'haurà d'eliminar tot allò que no interessi, sobretot les fotografies.)

Perfil

Mapa amb el recorregut

Mapa con Leaflet

En aquest enllaç tens la traça, per si la vols descarregar. 

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.