Puntal dels Escambrons

Dades GPS Valoració segons M.I.D.E.
Icona DescripcióValorIcona DescripcióValor
Horari sense aturades1 hora 53 minutsSeveritat del medi natural 1
Severitat del medi natural

1. El medi no és exent de riscos
2. Hi ha més d'un factor de risc
3. Hi ha uns quants factors de risc
4. Hi ha bastants factors de risc
5. Hi ha molts factors de risc

Desnivell positiu 122 metresOrientació en l'itinerari2
Orientació en l’itinerari

1. Camins i encreuaments ben senyalitzats
2. Hi ha traça clara de camí i senyalització
3. Exigeix la identificació d'accidents geogràfics i punts cardinals
4. Exigeix tècniques d'orientació i caminar fora de traça
5. El camí és tallat per obstacles que s'han de voltar

Desnivell negatiu 122 metresDificultat en el desplaçament2
Dificultat en el desplaçament

1. Marxa per superfície llisa
2. Marxa per camins de ferradura
3. Marxa per senders esglaonats o terrenys irregulars
4. És necessari l'us de les mans per mantenir l'equilibri
5. Hi ha passos d'escalada

Distància 6 km 844 metresQuantitat d'esforç necessari2
Quantitat d'esforç necessari

1. Fins a una hora de marxa efectiva
2. D'una a tres hores de marxa efectiva
3. De tres a sis hores de marxa efectiva
4. De sis a deu hores de marxa efectiva
5. Més de deu hores de marxa efectiva

Tipus de recorregutCircularVisualitzar document27
Alçàries segons cartografia topogràfica de l'ICGC
El punt més alt es troba a 493 metresEl punt més baix es troba a 419 metres
CartografiaMapa topogràfic ICGC full 62-33 e/1:25.000
Desconec el motiu pel qual tothom que fa el cim del puntal dels Escambrons com a sostre comarcal del Segrià no es complica la vida i fa el mateix: anar i tornar per la pista, que tot sigui dit, és el GR99, Camí Natural de l’Ebre. Entenc que aquest cim no és una meravella, i encara menys ara, amb l’immens parc eòlic que ocupa totes les planes que antecedeixen el cim afegeix un soroll prou desagradable a la ja poc interessant caminada, però també és cert que si es planteja l’excursió de forma diferent es pot aconseguir millorar la proposta. Davant el meu desconeixement de la zona vaig dedicar-me, en primera instància, a buscar informació a Internet mirant de planificar una caminada amb un desnivell positiu digne. El que he dit. Poc o res vaig endevinar. Tothom ha fet, i explicat, el mateix recorregut. Vaig encaminar els meus passos al club excursionista d’Almatret, més concretament a la secció ciclista. Més del mateix. Si de cas van explicar-me una variant per poder fer una volta circular. Ningú va explicar-me res de la banda sud-est de la muntanya. Aquest vessant sí que presenta pendents de pujada. M’havia fixat en aquesta possibilitat ja que veia que es podia plantejar una proposta molt més muntanyenca. No va poder ser, tot i que sobre el terreny vaig veure que hi ha pistes, senyalitzades, que hi pugen. Tot plegat fa que aquesta muntanya no tingui un bon cartell entre els excursionistes i es prefereixi pujar al Montmeneu, 5 metres més baix que el puntal dels Escambrons, però que gaudeix de més tradició. A més a més, per a molts, el Montmeneu és el sostre comarcal del Segrià. Donada la proximitat dels dos cims i que hi ha una bona pista asfaltada que els uneix, es pot plantejar, tal com vam fer nosaltres, pujar a tots dos cims. Sigui com sigui vaig plantejar una variant de la proposta que em van facilitar els ciclistes d’Almatret i va acabar sortint una volta d’uns 7 km prou interessant, fent servir, per tornar, antics camins ja perduts entre camps abandonats. Se suposa que els diners abocats per el parc eòlic compensen deixar de treballar el camp. L’anada la vaig fer com tothom, per la pista que segueix el caire de la muntanya seguint la ruta senyalitzada dels miradors. Un últim comentari. Si s’ensopega un bon dia —no va ser el nostre cas— les vistes (diuen), des de dalt del vèrtex geodèsic són espectaculars, igual que des dels miradors que hi ha al llarg del recorregut.

Ressenya del recorregut

Ruta circular feta en el sentit de les busques del rellotge. Nomenclatura i cartografia de l’ICGC, full 62-33 E: 1/10.000. Aquesta proposta es pot allargar o escurçar tant com es vulgui. Es pot sortir de la mateixa població d’Almatret i tornar per pista per les Basses Roges o es pot aprofitar la qualitat de les pistes obertes pel parc eòlic per acostar el cotxe al cim tant com es vulgui. La proposta que aquí es planteja és una opció intermèdia ja que, a més de senderisme, vam aprofitar per fer una mica de turisme. El recorregut a peu el vam començar a una intersecció de pistes que hi ha uns metres més endavant del Mas del Caragol. Vam continuar per pista (GR99) en sentit sud-est en direcció a unes antenes de comunicació. Un cop superades arribem al mirador de Riba-roja. La boira ens impedeix veure res. Vam continuar per pista, fent un petit i curt descens seguit d’un petit i curt ascens, fins a arribar a l’alçada d’un pal indicador. El GR marxa en direcció sud-est, en direcció al mirador de Pena. Com que hi ha boira i el camí és més llarg, decidim passar del GR i anar per pista. Resulta que el GR, de moment, no arriba al mirador de Pena, com més endavant ens vam adonar. El cas és que la pista que vam seguir enllaça, com es veu al mapa de l’ICGC, més endavant amb el GR. Abans, però, s’han de deixar un parell de desviaments a la dreta. Ja havent enllaçat amb el GR anem en direcció sud-est i trobem un altre pal indicador amb diferents possibilitats. Recte, sense abandonar la pista i pel caire de la muntanya, arribem al cim, bastit amb un vèrtex geodèsic, col·locat a sobre d’un pilar de ciment d’uns 5 metres d’alçada. De nou la boira ens fa desistir de la idea de pujar. Continuem uns pocs metres més en la mateixa direcció i arribem al mirador de Pena. Escampa una mica la boira i arribem a entreveure alguna cosa, poca. Marxem, ara en lleugera baixada, gairebé ni es nota, en sentit sud-oest i deixem la pista i n’agafem una altra que surt a la dreta en sentit nord-oest. Es tracta d’una pista en estat deficient que passa al costat d’un camp. Fa un gir a la dreta, després un altre a l’esquerra, de nou un altre a la dreta i, just abans de sortir a un altre camp, hem de girar a l’esquerra per una pista que ja s’ha perdut i de la qual tan sols resta un corriol amagat entre la vegetació. És prou evident i se segueix bé (2013). Aquest corriol o antiga pista es dirigeix, i mor, en les ruïnes d’una edificació. Amb les restes d’una paret al davant hem de girar lleugerament a la dreta, en sentit nord-oest. Al cap de pocs metres sortim a un camp amb arbres de fruita seca. El rastre de corriol desapareix. Hem d’agafar un altre corriol, encara més precari, que inicia una baixada per terreny molt degradat, en sentit oest, i travessa antics camps de fruita seca. Així, quan acaba el descens, girem a la dreta, seguint la corba de nivell, per un nou sender, ara una mica més clar, tot i que també està mig amagat entre la vegetació. El camí fa un parell de llargues llaçades i a l’alçada de l’Escambró de Pere Joanet desemboca en una pista. Just al davant de la posició en la qual hem sortit hi ha un sender que es fica entre arbres. El seguim fins que es fa fonedís amb la vegetació. És moment de girar a la dreta i sortir a una pista molt ampla, feta per accedir als molins de vent. Continuem en sentit nord-est. Deixarem una desviació a l’esquerra i una incorporació a la dreta —entre camps ve de la pista anterior— i enllacem amb una nova pista, que ve del coll de l’Ampanissot, pel qual hem passat a l’anada al cim. L’agafem per l’esquerra, en sentit oest primer i nord-oest després, fins a trobar un altre desviament, aquesta vegada a la dreta, a l’alçada d’un dipòsit de bombers. Deixem la pista i seguim en sentit nord-oest, passant pel costat del dipòsit. Caminem uns centenars de metres i trobem a la dreta una pista més estreta que baixa, en sentit nord, a l’Escambró de Jacinto. Baixem per aquesta pista, passem entre dues edificacions i travessem el barranc per començar a remuntar de nou, per pista molt descomposta, fins a enllaçar de nou amb una pista molt i molt ampla. La seguim, en lleugera pujada, en sentit nord-est. Al cap de poc veiem que s’incorpora una nova pista per l’esquerra. Si l’agaféssim aniríem a Almatret. En el nostre cas continuarem en sentit oest, recte en el sentit en el qual venim, ja que al final d’aquesta pista és a on tenim el cotxe aparcat.
Imprimeix o captura un PDF

Localització del lloc d'inici

Coordenades (lat/long; graus decimals; WGS 84) del lloc a on vaig aparcar i iniciar la caminada:

41.292237ºN 0.431571ºE

Mapa amb el recorregut

Puntal dels Escambrons

En aquest enllaç hi ha la traça, per si te la vols descarregar.

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.