Puntal dels Escambrons

Ruta circular feta en el sentit de les busques del rellotge.
Nomenclatura i cartografia de l’ICGC, full 62-33 E: 1/10.000.
Aquesta proposta es pot allargar o escurçar tant com es vulgui. Es pot sortir de la mateixa població d’Almatret i tornar per pista per les Basses Roges o es pot aprofitar la qualitat de les pistes obertes pel parc eòlic per acostar el cotxe al cim tant com es vulgui. La proposta que aquí es planteja és una opció intermèdia ja que, a més de senderisme, vam aprofitar per fer una mica de turisme.
El recorregut a peu el vam començar a una intersecció de pistes que hi ha uns metres més endavant del Mas del Caragol. Vam continuar per pista (GR99) en sentit sud-est en direcció a unes antenes de comunicació. Un cop superades arribem al mirador de Riba-roja. La boira ens impedeix veure res. Vam continuar per pista, fent un petit i curt descens seguit d’un petit i curt ascens, fins a arribar a l’alçada d’un pal indicador.
El GR marxa en direcció sud-est, en direcció al mirador de Pena. Com que hi ha boira i el camí és més llarg, decidim passar del GR i anar per pista. Resulta que el GR, de moment, no arriba al mirador de Pena, com més endavant ens vam adonar. El cas és que la pista que vam seguir enllaça, com es veu al mapa de l’ICGC, més endavant amb el GR. Abans, però, s’han de deixar un parell de desviaments a la dreta.
Ja havent enllaçat amb el GR anem en direcció sud-est i trobem un altre pal indicador amb diferents possibilitats. Recte, sense abandonar la pista i pel caire de la muntanya, arribem al cim, bastit amb un vèrtex geodèsic, col·locat a sobre d’un pilar de ciment d’uns 5 metres d’alçada. De nou la boira ens fa desistir de la idea de pujar.
Continuem uns pocs metres més en la mateixa direcció i arribem al mirador de Pena. Escampa una mica la boira i arribem a entreveure alguna cosa, poca.
Marxem, ara en lleugera baixada, gairebé ni es nota, en sentit sud-oest i deixem la pista i n’agafem una altra que surt a la dreta en sentit nord-oest. Es tracta d’una pista en estat deficient que passa al costat d’un camp. Fa un gir a la dreta, després un altre a l’esquerra, de nou un altre a la dreta i, just abans de sortir a un altre camp, hem de girar a l’esquerra per una pista que ja s’ha perdut i de la qual tan sols resta un corriol amagat entre la vegetació. És prou evident i se segueix bé (2013).
Aquest corriol o antiga pista es dirigeix, i mor, en les ruïnes d’una edificació. Amb les restes d’una paret al davant hem de girar lleugerament a la dreta, en sentit nord-oest. Al cap de pocs metres sortim a un camp amb arbres de fruita seca. El rastre de corriol desapareix. Hem d’agafar un altre corriol, encara més precari, que inicia una baixada per terreny molt degradat, en sentit oest, i travessa antics camps de fruita seca.
Així, quan acaba el descens, girem a la dreta, seguint la corba de nivell, per un nou sender, ara una mica més clar, tot i que també està mig amagat entre la vegetació. El camí fa un parell de llargues llaçades i a l’alçada de l’Escambró de Pere Joanet desemboca en una pista. Just al davant de la posició en la qual hem sortit hi ha un sender que es fica entre arbres.
El seguim fins que es fa fonedís amb la vegetació. És moment de girar a la dreta i sortir a una pista molt ampla, feta per accedir als molins de vent. Continuem en sentit nord-est. Deixarem una desviació a l’esquerra i una incorporació a la dreta —entre camps ve de la pista anterior— i enllacem amb una nova pista, que ve del coll de l’Ampanissot, pel qual hem passat a l’anada al cim. L’agafem per l’esquerra, en sentit oest primer i nord-oest després, fins a trobar un altre desviament, aquesta vegada a la dreta, a l’alçada d’un dipòsit de bombers.
Deixem la pista i seguim en sentit nord-oest, passant pel costat del dipòsit. Caminem uns centenars de metres i trobem a la dreta una pista més estreta que baixa, en sentit nord, a l’Escambró de Jacinto. Baixem per aquesta pista, passem entre dues edificacions i travessem el barranc per començar a remuntar de nou, per pista molt descomposta, fins a enllaçar de nou amb una pista molt i molt ampla.
La seguim, en lleugera pujada, en sentit nord-est. Al cap de poc veiem que s’incorpora una nova pista per l’esquerra. Si l’agaféssim aniríem a Almatret. En el nostre cas continuarem en sentit oest, recte en el sentit en el qual venim, ja que al final d’aquesta pista és a on tenim el cotxe aparcat.