Punta Redona

De nou em desplaço a terres de Tarragona per continuar amb l’ascens de cims d’aquelles contrades. Aquesta vegada els ha tocat als cims de la punta Redona i la Picossa, ambdues molt properes l’una de l’altra. De fet, totes dues es veuen entre si.
Com últimament acostumo a fer, per aprofitar els llargs desplaçaments per continuar amb el repte em plantejo, procurant també d’estalviar despeses, mirar d’assolir més d’un cim. No és una cosa que m’agradi, però què voleu que us digui, l’economia mana i no és qüestió de fer totes les setmanes desplaçaments de més de 500 km i conduir 7 hores. De tant en tant sí que aprofito per desplaçar-me acompanyat de la dona i així ens quedem a pernoctar i fer turisme per la zona, però no sempre es pot fer això.
La punta Redona es troba a la comarca de la Terra Alta, molt a prop de Corbera d’Ebre. Aquesta població té el trist distintiu d’haver sigut una de les més castigades durant la fatídica batalla de l’Ebre de la guerra del 1936. Tal sembla que va ser per la virulència dels combats, 115 dies, que el poble va quedar pràcticament enderrocat, cosa que va obligar els vilatans a traslladar-se a la part baixa.
A la pàgina web de l’Ajuntament de Corbera d’Ebre es diu:
“El Parlament de Catalunya va declarar “lloc d’interès històric” el poble (vell) de Corbera d’Ebre, que descansa al cim d’un turó a 337 metres d’altitud, on una munió de cases en runes donen constància d’allò que fins a 1938 va ser la vila de Corbera d’Ebre. Allí descansa el seu símbol, l’església de “Sant Pere” des d’on es pot contemplar les abruptes muntanyes de la serra de Cavalls i Pàndols (indrets on es van produir els combats més intensos i brutals de la batalla) i gran part del terreny que va ser l’escenari principal dels 115 dies d’enfrontament que va durar la batalla de l’Ebre.”
El cim de la punta Redona es pot assolir per diferents vies, el més normal és fer-ho des de Gandesa, per recórrer la totalitat de la carena, o des de la Santa Madrona de Corbera, i fer també el cim de la roca del Pebre, a la serra del mateix nom i molt proper al cim de la punta Redona.
També hi ha la possibilitat d’agafar com a punt d’inici a tocar de la torre de l’Almucatén, lloc al qual es pot accedir per pista de terra, accessible a tot tipus de vehicle, des de la carretera N-420. Al km 813,800, en sentit Gandesa a Móra d’Ebre (en sentit contrari no es pot girar), neix una pista en perfecte estat (2016) que ens porta fins a la mateixa torre. En el meu cas vaig triar aquesta opció.
Val a dir que aquells que disposin de vehicle tot terreny o tipus Renault Kangoo o Citroen C-15, si volen, poden pujar en cotxe fins a una mena de coll, lloc que el Nomenclàtor Oficial de Toponímia de Catalunya anomena les Salvaterres, punt de confluència del camí de Carroves, del camí de les Salvaterres i del tallafoc de la basseta del Pinyol, tallafocs que permet encaminar-se a la roca del Pebre.
Jo, per fer el volt circular, pretenia anar a aquesta roca i fer un recorregut de carena però en consultes fetes no vaig trobar ningú que ho hagués fet, tothom fa anar i tornar des del cim. Amb aquest panorama i anant tot sol, com malauradament acostumo a anar, no vaig veure’m amb cor d’aventurar-me però puc dir que penso que és totalment factible, ja que es veuen graus i canals herbades que segur que permeten fer la travessia. Això sí, segur que sense camí i barallant-se amb la vegetació.