Una proposta molt exigent per ascendir a dos dels cims del repte de la FEEC: el coll de Pins i la punta de les Picòssies.
Aquest recorregut té tots els al·licients per poder catalogar-lo d’espectacular. Primer, pel pas de carena dels Racons (ed. Piolet), a la recerca del camí «oficial» que surt de Rasquera. Després, per l’ascensió a la punta de les Picòssies i, finalment, per tot el trajecte de baixada des del cim fins al portell de Cosp, tot un repte on caldrà controlar molt bé cada pas.
Pel que fa a la senyalització, hi trobem pals indicadors, fites, pintura vermella i, finalment, de nou pals indicadors. Tot plegat fa que, a diferència d’altres èpoques, el recorregut sigui avui més fàcil de seguir.
Més o menys —tret del tram de la carena dels Racons, el pas pel coll de la Barca i la baixada «a tomba oberta» fins al portell de Cosp—, es camina sempre per senders. No sempre són clars, però sí prou intuïbles. I, ja en el tram final, des de la bassa de Cosp fins al final del recorregut, ho fem per pista, gairebé sempre pavimentada.
Fem la proposta en sentit antihorari, així que comencem a caminar en direcció nord-est fins a trobar un pal indicador. Aquí deixem la pista i agafem el camí que mena a Rasquera, per continuar pel sender PR (Camí dels Frares). Seguim sempre les indicacions que ens adrecen a Rasquera fins que abandonem aquesta destinació, quan portem uns 1.800 metres des de l’inici.
Ens dirigim ara a la recerca del tossalet del Cànter (ICGC), o del Cante (Piolet). Ho fem per pista fins a arribar a tocar d’una casa. En una corba abans d’arribar-hi hem de deixar la pista i agafar un sender, molt poc visible al començament.
A partir d’aquest punt cal anar atents al camí, encara evident, fins a trobar-ne un altre de transversal. Aquí hem de continuar recte, sense camí aparent. Però, a mesura que avancem, comencen a aparèixer fites. Amb la seva companyia, i remuntant una carena mig crestejada, acabem arribant al camí que puja des de Rasquera.
Ara, pel camí «normal», passem pel tossalet del Cànter i, més endavant, pel cim del coll de Pins. Fem una petita pausa per recuperar l’alè i continuem, ara acompanyats per senyals de pintura vermella, molt vella, per terreny de matollar.
Sense problemes —normalment—, passem per la punta de Terracuques, lo Grau i baixem fins al mas enrunat de Garrupo, un important nus de camins.
Després de localitzar el corriol que ens interessa, continuem acompanyats dels senyals vermells. Passem de llarg el desviament que permet baixar a la bassa de Cosp i continuem en ascens, a la recerca del turó de la Reclota (¿?), on comencem a guanyar metres d’altitud remuntant un fort pendent, que ens deixa al pas de l’Ase (ICGC), amb una gran vista de la contrada i, sobretot, del que encara ens queda per fer fins al cim de la punta de les Picòssies.
Una vegada hem gaudit del cim, per continuar amb la proposta cal fer servir una curta canal, de descens fàcil però que requereix atenció, que ens deixa al coll de la Barca.
Aquí comença el tram més aventurer —i més perdedor— de l’excursió.
El matollar dificulta molt la localització del camí. La clau és no separar-se gaire de la paret del cim de la Roca de la Barca. Finalment apareix una fita, i després una altra, que ens adrecen cap al pas de la Roca de la Barca.
És un punt delicat, però no presenta més dificultat que posar una mica d’atenció on posem els peus.
Un cop superat el pas, el sender es fa una mica més evident i les fites ens van conduint fins al punt on comença el que es podria considerar el tram més tècnic de la jornada.
El descens pel vessant és trepidant i sense camí clar. Només tenim el terreny remogut pel pas dels que ens han precedit i, de tant en tant, alguna fita que ens ajuda a mantenir la direcció.
Cal anar molt a l’aguait i no perdre-les si volem arribar sencers al portell de Cosp.
Al coll, ara sí, s’ha acabat l’aventura.
A partir d’aquí toca baixar per un sender força marcat, llaçada rere llaçada, fins a la bassa de Cosp i la font de la Murria (o de Cosp), on connectem amb la pista.
La seguim sense més complicacions fins a arribar al cotxe. Ara bé, hi ha una alternativa amb la qual, potser, ens estalviarem una mica de paviment.
Es tracta d’agafar el trencall que porta a les ruïnes de Peçols de Gerro (ICGC), o Cosp de Gerro (Piolet), i continuar aigües avall pel barranc de Cosp.
Al final, totes dues alternatives tornen a coincidir a la caseta de Canterer (ICGC), o Mas de Feití (Piolet).
I aquí sí: final de la jornada, amb dos cims més al sac i una bona dosi d’aventura acumulada.