Puigsallança

Puigsallança
Puigsallança

Aquest recorregut per la serra de Finestres ens permet gaudir d’un paisatge totalment forestal, amb una elevada diversitat d’espècies: l’alzinar muntanyenc és molt abundant als solells, les rouredes humides i els boscos mixtos de roure pènol, freixe, auró blanc i til·ler als sectors obacs, i sobre substrats més aviat secs, es desenvolupen les fagedes amb boix.
Són especials d’aquest indret les vistes que s’assoleixen des de les diferents talaies que es visiten. El castell de Finestres i Puigsallança, el relleu més representatiu de la serra, són miradors extraordinaris.
El castell de Finestres es troba en el cim del turó proper al santuari, fortalesa que va passar diverses vegades de les mans del comtat de Besalú al de Barcelona i a la inversa. Durant la guerra de remences constituí, junt amb d’altres, la línia de defensa més ferma dels pagesos revoltats.
El sender d’ascens al Puigsallança ens porta fins a un magnífic mirador en un penya-segat, abans d’arribar al cim. Té més bona vista que aquest, perquè dona a dos vessants. Podem contemplar en primer terme el santuari i el turó del castell de Finestres i al fons, des del massís de Cadiretes, les Gavarres, el Pla de l’Estany, l’Alta Garrotxa, amb tots els seus cims, la badia de Roses i el Pirineu. A sota, la vila de Santa Pau.
El cim del Puigsallança està format per dos blocs de roca, un amb les restes d’un pessebre, l’altre amb el fitó que marca el vèrtex geodèsic.
Si després de la caminada encara resten forces i ganes de conèixer territori, una bona opció és desplaçar-se fins a la propera vila de Santa Pau.
D’aquesta vila, copio i enganxo el text següent de j.c.p. de la-colla.cat:

…”Santa Pau fou, als seus bons temps històrics, una vila tancada dintre d’uns murs i unes fortificacions que envoltaven tot el seu recinte amb només dues portes: la de Vilavella, a un indret del castell, i la de Sant Antoni, situada a la part diametralment oposada. El primitiu recinte comprengué solament el castell, la vila vella, el firal i l’església. En el segle XV s’eixamplà per la part de la vila nova. El castell es troba situat al bell mig de la vila, perfectament integrat dins del seu nucli urbà. La vila nasqué gairebé adossada a les seves parets. Hom suposa que tingué com a antecedents el castell veí de Finestres i el llinatge dels Porqueres. És molt versemblant que els senyors del castell de Finestres, després de fer construir el castell de Santa Pau, adoptessin com a propi el nom locatiu, o cognom, de Santa Pau, preferint-lo al de Porqueres. El topònim «Sancta Pace» apareix consignat per primera vegada l’any 878 com a nom de lloc.
Pel portal de la Vila Nova o de Sant Antoni, s’accedeix a la plaça gòtica que forma una mena de triangle on les construccions, presidides per l’església parroquial, s’adapten als canvis de nivell. La majoria de les cases estan adossades a l’antiga muralla. Com moltes places d’aquella època és envoltada d’un porxo a sobre del qual hi ha un primer pis destinat a estada, amb una sola obertura i una golfa a sota teulat que s’obre al llarg d’una balconada per facilitar la ventilació de la palla i el gra. A les llindes hi figuren escuts nobiliaris i emblemes artesanals dels antics habitants de la vila. L’origen d’aquesta plaça cal buscar-lo en la concessió del privilegi per celebrar un mercat al poble, atorgat l’any 1297. Juntament amb aquest privilegi va sorgir la necessitat de disposar d’un espai a cobert, on es pogués aixoplugar la gent en cas de pluja o neu. A més de la plaça porticada, Santa Pau ens ofereix un patrimoni històric de gran valor que podem admirar, badant sense presses, pels carrerons del seu magnífic conjunt medieval. També té una estupenda gastronomia.”
Que us vagi de gust la caminada.

Referències aproximades dels punts de pas.

aturades incloses

Punt de pasLongitut ELatitut NTemps parcialTemps acum.Alçària mDistància acum. m
Mieres2.639605042.123146900:00:0000:00:002830
Can Blanc2.625287042.123164000:27:1700:27:173271.625
La Casica de l’Obrador2.613261042.123885000:17:3100:44:484112.710
Marrades del Pla de Pallers2.605422142.120919000:28:0401:12:526134.112
Forat de l’Ovella2.590083042.114478000:55:2102:08:138437.067
Puigsallança2.581513042.115085100:20:3502:28:481.0238.131
Santuari de Finestres2.593087942.112476900:23:4402:52:328839.832
Castell de Finestres2.596008042.113521000:14:5903:07:3194910.201
Talaia ibèrica2.606489142.109291000:55:0404:02:3574012.349
El Freixe/Santa Maria2.626940942.099275900:43:1104:45:4662014.992
Font de Can Salavia2.643969942.103988100:37:3305:23:1933617.240
Mieres2.639605042.123146900:31:4505:55:0428319.702

Fitxa tècnica

Dades obtingudes de l’anàlisi Ibpindex d’una traça gravada amb un GPS TwoNav Sportiva

  • Toponímia:  la del mapa d’Alpina
  • Punt d’inici:  Mieres
  • Itinerari senyalitzat: parcial (fites)
  • Tipus d’activitat: muntanyisme
  • Fonts d’aigua:  no
  • Dificultat física:  baixa
  • Altura màxima:  1.020 metres
  • Pendent mitjà de pujada: 10,20%  
  • Cartografia: Editorial Alpina
  • Com arribar-hi: veure a Google Maps
  • Tipus de terreny: pistes i senders
  • Tipus de recorregut: circular
  • Temps aturat:  11 minuts
  • Dificultat d’orientació: moderada
  • Altura mínima:  270 metres
  • Pendent mitjà de descens: 10,52%  
  • Mapa: Garrotxa zona volcànica
  • Accessibilitat: S’hi arriba amb vehicle normal per carretera asfaltada
  • Itinerari fet en sentit: antihorari
  • Temps caminant:  5 hores 44 minuts
  • Dificultat de progressió:  baixa
  • Ascens positiu: 976 metres
  • ibpindex:  92 consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 30 de gener de 2013, data de realització del recorregut.

Sortirem de l’aparcament del final del poble (cara sud) i anirem al Mas l’Aulina tot creuant el veïnat que tenim a la cara oest (senyalitzat de les rutes de salut). Després del Mas l’Aulina agafarem la pista forestal (direcció oest) que ens acostarà al Mas Blanc i ens pujarà per tota la serra Pelada. En arribar a les envistes de la Casica de l’Obrador trobem una cruïlla de pistes. Seguirem la més vella (és una pista de desemboscar, direcció sud-oest) que ens pujarà a la carena que baixa de la roca de Migdia.
Continuarem la pista que primer va al nord i després gira al sud-oest. Aquí ens trobem amb la xarxa d’Itinerànnia (senyals de pintura groga, que ens acompanyarà fins a molt a prop del santuari de Finestres). En les cruïlles trobareu pals indicadors. Abans d’arribar al forat de l’Ovellar cal deixar el sender que, en sentit sud-est, porta directament al santuari i seguir el senyal d’Itinerànnia pel sender que va en sentit oest en clara orientació al Puigsallança. El sender no té pèrdua i està perfectament senyalitzat fins al cim. Abans d’arribar-hi, però, hi ha un parell de balconades que ens permetran fer un petit descans contemplant unes estupendes vistes de Santa Pau i els voltants.
Fet el cim ens cal desfer camí fins a la cruïlla anterior i tornar a agafar el sender abandonat per dirigir-nos, ara sí, al santuari. Una vegada visitat, anirem a la cara nord i pujarem pel mig de les roques on ben aviat trobarem el camí fressat que ens portarà al castell de Finestres. Retornarem al santuari i el creuarem (direcció sud) per passar per una mena de túnel que permet passar a l’altra banda de l’edifici. A la sortida trobem una cruïlla.
Agafarem el sender que baixa decididament en sentit est i en deixem un altre que segueix recte i que ens portaria a la pista que baixa a Sant Aniol de Finestres. A partir d’aquest moment trobarem cartells de fusta de pi que faran molt difícil que ens equivoquem de camí. Després d’una llaçada tornem a trobar una nova cruïlla, anirem pel trencall que marxa al nord, és el camí de la feixa del Cingle que ens portarà al coll de la Palomera, on agafarem la pista que ens baixarà a la talaia Ibèrica. Si no es vol anar a visitar el poblat ibèric, es pot anar pel sender senyalitzat amb la llegenda “Mieres per Pedres Picades”, però aquest camí nosaltres no el vam fer i desconec si val la pena o no.
Visitat el poblat i honrada la Dama de la Garrotxa, anirem baixant per la pista fins que trobem un revolt on abandonarem la pista per agafar el sender que marxa a l’oest. Seguirem el camí que marxa per la carena i que ens baixarà a trobar novament la pista al coll de Pedra Picada. La seguirem un petit tros i agafarem la pista que marxa tot plantejant en direcció a l’est i ens portarà a Santa Maria del Freixe.
Un cop visitada tornarem a la pista que ens porta a la casa de Ca l’Ermita. Per la cara sud-est trobarem una cruïlla de camins, agafarem el que marxa baixant una mica (direcció est, té senyals de pintura groga) que ens portarà a la portellera d’en Serra. Aquí el camí baixa dret avall seguint el caire de la muntanya (en la baixada creuarem diverses pistes de desemboscar), fins que en arribar quasi a baix trobarem una pista que marxa tot baixant primer al nord-oest i després gira a l’est i surt al camp Gran de la casa de Can Salavia.
Voltarem el camp per la cara sud-est fins que trobarem un pal indicador a prop de la casa de Can Salavia que ensenya el camí (cara sud-est) que baixa a la pista i la font de Can Salavia. Anirem per la pista de ciment fins que a les envistes de Mieres un pal indicador dels Camins de Salut ens guiarà per la font de Pomereda, la casa de la Cellera, la font de la Cellera i arribarem a l’aparcament.

Pots triar imprimir o capturar un document PDF

Mapa amb la traça i el perfil del recorregut

Altres informacions d'interès

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.