Puigsallança

Aquest recorregut per la serra de Finestres ens permet gaudir d’un paisatge totalment forestal, amb una elevada diversitat d’espècies: l’alzinar muntanyenc és molt abundant als solells, les rouredes humides i els boscos mixtos de roure pènol, freixe, auró blanc i til·ler als sectors obacs, i sobre substrats més aviat secs, es desenvolupen les fagedes amb boix.
Són especials d’aquest indret les vistes que s’assoleixen des de les diferents talaies que es visiten. El castell de Finestres i Puigsallança, el relleu més representatiu de la serra, són miradors extraordinaris.
El castell de Finestres es troba en el cim del turó proper al santuari, fortalesa que va passar diverses vegades de les mans del comtat de Besalú al de Barcelona i a la inversa. Durant la guerra de remences constituí, junt amb d’altres, la línia de defensa més ferma dels pagesos revoltats.
El sender d’ascens al Puigsallança ens porta fins a un magnífic mirador en un penya-segat, abans d’arribar al cim. Té més bona vista que aquest, perquè dona a dos vessants. Podem contemplar en primer terme el santuari i el turó del castell de Finestres i al fons, des del massís de Cadiretes, les Gavarres, el Pla de l’Estany, l’Alta Garrotxa, amb tots els seus cims, la badia de Roses i el Pirineu. A sota, la vila de Santa Pau.
El cim del Puigsallança està format per dos blocs de roca, un amb les restes d’un pessebre, l’altre amb el fitó que marca el vèrtex geodèsic.
Si després de la caminada encara resten forces i ganes de conèixer territori, una bona opció és desplaçar-se fins a la propera vila de Santa Pau.
D’aquesta vila, copio i enganxo el text següent de j.c.p. de la-colla.cat:

…”Santa Pau fou, als seus bons temps històrics, una vila tancada dintre d’uns murs i unes fortificacions que envoltaven tot el seu recinte amb només dues portes: la de Vilavella, a un indret del castell, i la de Sant Antoni, situada a la part diametralment oposada. El primitiu recinte comprengué solament el castell, la vila vella, el firal i l’església. En el segle XV s’eixamplà per la part de la vila nova. El castell es troba situat al bell mig de la vila, perfectament integrat dins del seu nucli urbà. La vila nasqué gairebé adossada a les seves parets. Hom suposa que tingué com a antecedents el castell veí de Finestres i el llinatge dels Porqueres. És molt versemblant que els senyors del castell de Finestres, després de fer construir el castell de Santa Pau, adoptessin com a propi el nom locatiu, o cognom, de Santa Pau, preferint-lo al de Porqueres. El topònim «Sancta Pace» apareix consignat per primera vegada l’any 878 com a nom de lloc.
Pel portal de la Vila Nova o de Sant Antoni, s’accedeix a la plaça gòtica que forma una mena de triangle on les construccions, presidides per l’església parroquial, s’adapten als canvis de nivell. La majoria de les cases estan adossades a l’antiga muralla. Com moltes places d’aquella època és envoltada d’un porxo a sobre del qual hi ha un primer pis destinat a estada, amb una sola obertura i una golfa a sota teulat que s’obre al llarg d’una balconada per facilitar la ventilació de la palla i el gra. A les llindes hi figuren escuts nobiliaris i emblemes artesanals dels antics habitants de la vila. L’origen d’aquesta plaça cal buscar-lo en la concessió del privilegi per celebrar un mercat al poble, atorgat l’any 1297. Juntament amb aquest privilegi va sorgir la necessitat de disposar d’un espai a cobert, on es pogués aixoplugar la gent en cas de pluja o neu. A més de la plaça porticada, Santa Pau ens ofereix un patrimoni històric de gran valor que podem admirar, badant sense presses, pels carrerons del seu magnífic conjunt medieval. També té una estupenda gastronomia.”
Que us vagi de gust la caminada.