Puigsacalm

Sortim de l’aparcament i ens dirigim al nord-est, en direcció al centre urbà i allunyant-nos de la carretera.
Al cap de poc trobem a l’esquerra un trencall senyalitzat. L’agafem i deixem la pista asfaltada que segueix en direcció a Joanetes. Caminem ara per pista de terra i en sentit nord-oest. Passem al costat de les ruïnes de Sant-romà i més endavant deixem a la dreta el desviament que porta a les Olletes. Sempre per pista senyalitzada amb un pal gros de fusta d’alçada baixa arribem a un punt en el qual la pista fa un fort gir per agafar orientació sud-est. Al cap de poc connectem amb una nova pista que seguirem en sentit nord-oest, en bona pujada.
Sobrepassades les ruïnes de Mas Poc, imperceptibles, deixem la pista principal i agafem orientació oest per continuar amb l’ascens. Després de dues llargues llaçades del camí sortim a un planell molt a prop del puig del Soi. Recuperat l’alè, seguirem en franc ascens en sentit nord-oest fins a arribar al Barret.
Si no es vol passar per la canal Fosca, ara és el moment de seguir el camí en sentit nord-est que porta al coll del Forn. En aquest cas, però, anem en sentit nord-oest per endinsar-nos en el primer tram divertit de la caminada. Passem una primera passarel·la que ens permet pujar als peus d’una paret vertical. Una nova passarel·la i una barana ens deixen al costat d’unes grapes de ferro que ens permeten superar els poc més de tres o quatre metres de paret. Després sortim a la canal Fosca.
Se supera fàcilment però demana una mica d’atenció i esforç. Quan el primer tram de barana s’acaba tindrem a la nostra dreta una obertura a la paret. Un pas ens permet fer una petita grimpada per treure el nas a una impactant balconada, anomenada la Campana. El nom és obvi. Una petita campana corona la petita lleixa.
S’ha de continuar pujant per la canal fins a un nou pal de fusta. Per la dreta es pot grimpar a una petita agulla. Per l’esquerra, una cadena o ferros, no me’n recordo ara, ens permeten superar l’últim tram complicat d’aquesta part del recorregut. Finalment pugem els últims metres per sortir als peus de les antenes del puig Corneli.
Directament pel cordal d’aquest cim, bé pel camí que passa per la base de l’estrella de Nadal o bé pel camí d’accés a Santa Magdalena del Mont, ens dirigim al coll de Joanetes. Aquí seguim les indicacions que menen al Puigsacalm pel puig dels Llops i deixem de banda el camí del pas dels Burros. De tornada sortirem per aquell camí.
Comença ara un camí de flanqueig molt maco, que transita per una fageda espectacular. Després d’un llarg flanqueig en sentit nord-oest, el camí gira en sentit sud-est i s’enfila de valent fins a una clariana just als peus de l’espectacular península que forma el puig dels Llops. Seguint per evident camí acabem per pujar al Puigsacalm.
La tornada la iniciem pel camí que baixa del vèrtex geodèsic en sentit oposat al camí que hem fet servir de pujada. Així baixem fins a la farmaciola, petita bústia equipada amb material de primers auxilis. Una curiositat en tota regla. Aquesta farmaciola està situada en la confluència del camí pel qual baixem i el que ve del puig dels Llops.
Continuem ara per l’esquerra i comencem a perdre altura fins a arribar al coll dels Clivillers. Trobem un nou pal de senyalització. Aquí deixem el camí que porta al coll de Bracons i girem a l’esquerra per començar el descens, fort i relliscós, pel camí del pas dels Burros. Camí força estret, complicat en determinats trams i potser aeri en un parell de trossos. No té dificultats remarcables, però s’ha d’anar amb compte. No val córrer.
Finalment sortim al coll de Joanetes. Aquí seguim ara el sender que se’n va en sentit est fins que trobem un cartell de fusta que ens indica el corriol que baixa a buscar els ganxos vells. Si hi entrem, ja no hi ha marxa enrere. El camí baixa fort i encaixonat per una vella torrentera i sense possibilitat de pèrdua ens deixa en el sector equipat. Primer un tram equipat amb cadena. A continuació el primer tram amb les barres de ferro. Seguidament un nou tram de cadena i per últim el tram de ferro més imponent. De dalt es veu molt llarg i vertical però la roca rugosa i aspra ajuda a fer que el calçat no rellisqui. També les diferents fissures de la pedra ajuden a recolzar els peus i si tot això no fos suficient, els ferros acaben per donar tranquil·litat.
Desfet aquest tram, ja no tindrem més ensurts fins a tornar de nou al lloc ja conegut del Barret. Desfem camí de nou fins a baixar al puig del Soi i ara seguirem en descens fent servir el sender que en sentit sud-est ens porta al puig Sadevesa i per camí pintat amb pintura groga tornem a la pista en la qual hem deixat el cotxe aparcat.