Puigsacalm

El recorregut està gairebé tot senyalitzat, només l’ascens, opcional, al puig de Miralles, manca de senyalització “oficial” tot i que sí que hi ha fites de pedres i les exclusives marques garrotxines consistents en senyals de podall als troncs dels arbres. Vull dir amb això que no hauria d’haver-hi cap problema en el recorregut. Tampoc hi ha cap dificultat tècnica. Sols les pròpies del terreny.
Dit això poca cosa més cal dir. El camí, si no hi ha boira i la visibilitat és normal, és clar i evident. A cada punt que pugui presentar dubtes hi ha un pal indicador, bé d’Itinerànnia, bé de la Generalitat, fet que demostra el trànsit que aquest camí suporta.
Així doncs, donada aquesta facilitat em limitaré a escriure quatre ratlles per explicar el recorregut fet.
Just al començament de la caminada, a l’alçada de les tanques que limiten l’accés al mas Platraver, trobem el primer cartell que indica la direcció a seguir per anar al Puigsacalm. La pista que ve del mas és la que farem servir per a la tornada. Voltant els camps s’arriba a la collada de Sant Bartomeu.
Si es vol fer la pujada al puig de Miralles, cal decantar-se a la dreta i anar a buscar una tanca de filferro de separació de terme. Així, amb orientació, intuïció i esforç, es pujarà al cim. Si no es vol pujar aquesta muntanya, cal seguir el sender. Fent la pujada o seguint recte, ambdues opcions s’acaben ajuntant al coll de Manter. En aquest punt hi ha un pal indicatiu. Podem anar en direcció al Puigsacalm pels senders evidents que surten del coll però penso que és millor seguir el filat, ja que, tot i fer una mica més llarg a causa de la marrada que es fa, ens evitarà una petita pujada pel mig del camp.
Seguint el filat o anant pel sender, finalment s’arriba als rasos de Manter i a un altre pal indicador. De nou seguim en direcció al Puigsacalm. Un altre pal el trobarem als Clivillers. Passem una porta de fusta i continuem en direcció a l’objectiu del dia. Abans de fer el cim del Puigsacalm es pot fer un altre cim, el germà petit, el Puigsacalm xic. A qui els agradin els geocaches en podran esborrar un. I ja posats es fa tot el cordal, el Puigsacalm xic, el Puigsacalm i el puig dels Llops.
Seguint el camí es fa un descens trepidant i en alguns trams complicat, fins a aterrar al coll de Santa Magdalena. Si no es vol pujar al puig Corneli, fàcil des del coll, es pot fer més curt baixant pel sender en direcció a Santa Magdalena. Si es fa el puig, per terreny de pastura es baixa a l’ermita refugi de Santa Magdalena del Mont. De nou seguim la pista, evident, que fan servir els operaris que fan el manteniment de les instal·lacions que hi ha al peu del puig Corneli.
Trobem un nus de pistes que s’ajunten. Per un costat tenim la que baixa del coll de Santa Magdalena, Continuem recte en direcció al salt de Sallent. Sempre pista i sempre senyalitzada, ara ja amb pintura groga d’Itinerànnia. Arribats al desviament del salt, val la pena, hi hagi aigua o no, desviar-se uns pocs metres de la pista per observar aquest paratge, impressionant. S’ha de vigilar, ja que per arribar a l’únic punt des del qual s’obté una bona vista de la paret s’ha de seguir un sender senyalitzat amb una fletxa de fusta però col·locada en el sentit contrari al de la nostra marxa, o sigui que el trobareu si aneu mirant de tant en tant a la vostra esquena.
De tornada a la pista, continuarem remuntant-la fins a arribar a un punt en el qual es veu un pal d’Itinerànnia a l’altre costat del riu que desguassa pel salt. No s’ha de creuar a l’altre costat. Seguint riu amunt, al cap de pocs metres, tornem a trobar senyals de sender d’Itinerànnia, que ens fan pujar, de valent, pels Graus. Seguint sempre els senyals s’arriba a una altra porta que hem de passar per acabar sortint a les tanques que encerclen el mas de Platraver.
I d’allà al cotxe, fruint de la calma dels camps i recuperant-nos de la pujada.