Puigllançada

Sortim de l’aparcament en direcció sud-est i agafem la pista precària que deixa la carretera per la nostra dreta. Anirem flanquejant la muntanya per les costes de l’Huguet fins a arribar al filat que marca els límits de les comarques del Berguedà i del Ripollès.
En arribar ja veiem el tossal de Rus al davant i el Puigllançada a la dreta. Tenim la collada de Tortes entremig de tots dos. Podem triar entre desviar-nos per pujar al tossal de Rus o anar directament a la collada. Per fer-ho cal seguir flanquejant sense perdre ni guanyar alçada. Aquí farem el tossal de Rus. Per això comencem a baixar seguint el filat i agafant orientació sud-est, per anar directament a les barraques de Rus, que veiem en aquella direcció, als peus del tarter de Rus.
En arribar a les barraques cal agafar orientació sud-oest i anar a la recerca del cim del tossal de Rus tirant recte, muntanya amunt. No hi ha camí clar per fer-ho però no tindrem problema perquè es tracta d’una muntanya neta. Una mica més de 1.300 metres calen per arribar a dalt del cim del tossal de Rus. Com que no és aquest el nostre principal destí comencem el descens en direcció a la collada de Tortes baixant per terreny molt pendent i atarterat.
A la collada tenim diverses opcions per continuar. Pel que vaig sentir a dir, pujar per la dreta, per la Geperuda, es fa molt feixuc, però hi ha un camí molt clar que marca la pujada, tot i que després desapareix. També es pot pujar per l’esquerra, remuntant el torrent de l’Euga Blanca. Ens decidim per aquesta última opció i ens dirigim a l’esquerra, en sentit oest. Més endavant decidim deixar el torrent i anar directe a la carena. També podem seguir remuntant fins a arribar a la cota 2.060, a l’aiguabarreig dels torrents i fer allí el desviament per seguir remuntant pel que baixa per l’esquerra.
Després d’una bona pujada, força feixuga, arribem a un coll. El pendent se suavitza una mica. Seguim en sentit nord-oest per remuntar els últims metres que ens separen del cim. Al Puigllançada hi ha molt bones vistes. La tossa d’Alp en resta moltes. Recuperem forces i pensem a retornar.
Tenim múltiples opcions per fer el descens, almenys això és el que ens sembla en les condicions de la muntanya, amb neu. Nosaltres optem per fer llarg i seguim en sentit nord a buscar uns pals de ferro clavats a terra que marquen el camí quan hi ha neu. Una bona caminada i deixem la traça dels pals de ferro i ens dirigim en sentit nord. Si es vol baixar ja a l’aparcament, el millor és seguir els pals de ferro que ens guiaran perfectament. Nosaltres fem més llarg encara i anem en direcció als remuntadors de la Comella, que ja veiem al davant, molts metres per sota de la nostra posició. Encara que es faria de baixada, passem de llarg el cap de la Comella. A mesura que anem perdent altura, anem paral·lels al torrent Negre però finalment el travessem, tot i que la neu no ens en deixa veure les aigües. Finalment arribem a tocar del bar restaurant del sector de la Comella.
Iniciem ara un flanqueig en sentit est, aprofitant la neu. Sense aquest element desconec la viabilitat d’aquesta acció. Després d’aproximadament un quilòmetre, arribem a una altra pista. En seguim el traçat i baixem en sentit nord-est. Finalment arribem a l’aparcament.
Un incís: aquest recorregut ha sigut possible gràcies a haver-hi neu en cotes mitjanes. És fàcil pensar que sense aquest element, el terreny també permeti fer-lo, però amb més dificultats.