Comencem la sortida aparcant el cotxe al final del carrer de l’Argentina, a la urbanització la Selva Negra, de Vallirana. En aquest punt trobarem un pal indicador que ens mostra la direcció a seguir per anar a Sant Silvestre.
Agafem aquesta pista i es deixa l’asfalt. Al cap de poc temps arribarem a una corba de la pista amb troncs secs d’arbres fent de vorera. Si ens desviem pel sender que puja per la dreta al darrere d’un gran tronc, pujarem a Sant Silvestre, ermita en estat ruïnós. Tornem a la pista i sortim de nou a l’asfalt. Continuem en sentit sud-est i deixem un camí particular que porta a un centre caní i a Can Bogunyà. Continuarem sempre per la pista principal fins a l’alçada del Polvorí. Aquí agafarem la pista que segueix més cap al nord, i deixem una altra pista a la nostra esquerra, que també ens serviria per arribar al puig Vicenç, però fent molt més curta la sortida.
Sortirem a la vall d’Arús i continuarem per pista en molt bon estat fins que trobem un altre angle de ferro clavat al terra que ens assenyala un encreuament de pistes. La que hem de prendre és la de la nostra esquerra, tot i que sembla “tancada” per una fila de pedres al terra. La que avança per la dreta es dirigeix a penyes del Moro i, tot i que faríem una gran volta, també ens podria porta a puig Vicenç. En aquest encreuament, si aconseguim passar les bardisses que tenim a la nostra esquerra, sortirem a un camp a on podrem veure una antiga cabana de pedra seca i si fem per la pista “tancada” de la nostra esquerra, una vegada hem passat el torrent del Salt del Bou, trobarem a la nostra dreta un pou de glaç.
Continuarem per la pista molt evident fins que trobem una altra pista que puja decididament, en sentit sud-est, per la nostra dreta. Agafarem aquesta pista de plaques de pedra que semblen de calç i ens anirem acostant a un parell de línies elèctriques. Just a l’arribar veiem una pista que ve per la dreta. Aquesta pista ve de penyes del Moro, així que seguirem per la nostra esquerra, en sentit est, per passar per sota els cables elèctrics. Anirem caminant per sota els cables fins que trobem que la pista fa un revolt cap a la dreta. Continuem per aquest revolt i trobem senyals de pintura verda. Les anirem seguint fins que arribem a un encreuament senyalitzat amb un pal indicador. Anirem en direcció al puig Vicenç. Deixarem una pista que va cap a la nostra dreta i es dirigeix a la urbanització Can Güell i ja no tindrem cap més encreuament fins a trobar el pal indicador del cim del puig Vicenç. A la dreta veurem el pilar de formigó que marca el punt geodèsic. Per baixar anirem seguint les indicacions que menen cap a Vallirana, seguint els senyals del PR C-163. Després de passar un dipòsit d’aigua dels bombers haurem de deixar la pista i prendre un corriol que s’endinsa en la vegetació i baixa al Bosc Gran. Aquest corriol va a parar a un altre que ens surt d’esquerra a dreta. Qualsevol branca que agafem ens portarà de nou a l’asfalt i al final del recorregut. Nosaltres vam anar per l’esquerra, en sentit oest per estalviar-nos uns quants metres d’asfalt i vam anar a sortir a l’alçada del desviament cap a la gossera. Vam desfer el camí i vam tornar al cotxe.