Puig Gros

Començarem caminant per asfalt en sentit nord-oest en direcció a la urbanització Casa Nova i la travessarem fent servir el carrer Merla fins a arribar al carrer Rossinyol. Girarem a l’esquerra per aquest carrer i arribarem al final de la urbanització i, al final de l’asfalt, entrarem a una pista de terra. Seguint aquesta pista arribem als Tres Camins i a un pal indicador. Continuarem en direcció al coll de l’Escorpí. Aquest camí va seguint la muntanya en sentit nord-oest i després gira en sentit sud-est i així arribem a sota una línia elèctrica. En aquest punt, sense arribar a passar totalment la línia, veiem una torre a la dreta amb una inscripció que ens indica la direcció a seguir per anar a Pedralta. Girem a la dreta i seguim el sender en aquesta direcció. El camí té senyals de pintura blava. Així sortirem a prop del puig d’en Jofre. Aquí cal fer un comentari. Jo vaig deixar-me enlluernar pels senyals blaus, no vaig llegir el mapa i vaig seguir per l’esquerra, seguint el traçat de la línia elèctrica sempre per sota d’aquesta, seguint els senyals de pintura, iniciant primer una forta pujada i després d’una forta baixada i rematant amb una altra forta pujada. Si no se segueixen els senyals de pintura, s’ha de continuar recte, creuant el tallafoc i una altra vegada recte pel camí que neix a l’altre costat, just al davant del punt en el qual ens trobem. No sé dir quina opció és la més adequada: el camí senyalitzat amb pintura té forts desnivells, mentre que el camí que segueix recte acaba enllaçant amb carretera asfaltada. El cas és que, ja sigui per un costat o per l’altre, acabem al coll de Peralta i, uns metres més endavant, a la curiosa roca granítica que dóna nom a l’indret. Visitada aquesta es desfà el camí de nou al coll i ens desviem a la dreta en direcció a Romanyà de la Selva. Comença un llarg descens que ens fa perdre 214 metres de desnivell i ens porta a les costes de Sant Baldiri. Quan ja hem deixat de perdre altura caldrà fer un fort revolt a l’esquerra i iniciar un ascens, en sentit sud-est, que ens farà tornar a guanyar alçada fins a arribar a les proximitats de la plana Basarda. Deixarem la pista per un corriol a la nostra esquerra que va voltant un turó en el qual hi ha un antic poblat ibèric. Trobar les restes no és complicat. L’amic “Ambotes” té un article publicat molt interessant i de gran ajuda. Visitat el lloc, amb les precaucions que recomana aquell article, cal desfer el camí per seguir per la pista en direcció al coll de Ceps. Ens desviem a la dreta a la recerca del primer objectiu del dia: el cim del Montclar. Arribem al coll de Montclar i trobem un pal indicador que ens proposa diferents direccions. Prenem el sender que es dirigeix al Montclar. Per accedir-hi cal superar una petita dificultat en forma de paret granítica que si no és mullada, no ens ha de suposar cap problema. Fet el cim tenim dues opcions per fer el descens. La fàcil és desfer el camí fins al coll de Ceps però hi ha també la possibilitat de fer un altre recorregut consistent en seguir la carena pel costat oposat al que s’ha fet servir per pujar i anar a trobar una mena de pilona de pedra que sembla sigui un vèrtex geodèsic (possiblement és una fita de partió). Així, sense camí clar a partir d’aquest punt, sempre en descens, sortirem a una pista. Per l’esquerra, en pujada, ens dirigim en direcció al coll de Montclar. Abans d’arribar, surt una altra pista que, vorejant el coll de Ceps per una cota inferior, acaba trobant la pista que baixa d’aquest coll. En aquesta ocasió vam optar per anar al coll de Ceps i d’allà anar a trobar el coll de Sant Baldiri. En aquest coll, per la dreta i en pocs centenars de metres, arribaríem a trobar l’enrunada ermita de Sant Baldiri. No hi vam anar, ja que vam girar a l’esquerra a la recerca del coll de l’Escorpí. Pel camí es torna a passar sota una línia elèctrica. Just en aquest punt, a la dreta, neix un corriol que, en pujada sostinguda, que ens porta al puig de Sant Baldiri, sense gaire interès. Continuem per la pista, deixant diferents desviaments a l’esquerra i arribem a un punt en el qual hem de deixar la pista i girar a la dreta per seguir pel PR. Es veu però no és fàcil. Cal estar a l’aguait. Així, per un sender estret i molt entretingut, s’arriba al coll de l’Escorpí. Abans però ens desviarem unes desenes de metres per visitar el menhir del Terme Gros. Es desfà el camí i seguim en direcció al coll de la Creu d’en Barraquer. Abans ens desviarem per fer el cim del puig de les Cols. Excel·lent mirador si el dia és l’adequat. Retornem al camí i finalment sortim a carretera de muntanya al coll de la Creu d’en Barraquer. Si fins ara hem tingut poca pista, a partir d’aquí ve la rematada final. Girant a l’esquerra ens cal fer 500 metres per aquest terreny, en lleugera pujada primer i descens després, fins a arribar a l’alçada d’un dipòsit d’aigua. Deixem la pista i seguim per l’esquerra, en descens, fent servir una altra pista, ara més estreta i en més mal estat. Acaba quan s’ajunta de nou amb la pista que vam deixar al dipòsit. Girem a la dreta i al cap de poc deixem de nou aquesta pista per començar en suau descens per una de més antiga que surt per l’esquerra. Un fort revolt a l’esquerra i ens dirigim al coll Romaguer i més endavant al coll de la Mare de Déu, on trobem un pal indicador amb la direcció a seguir per anar al puig Gros, segon objectiu del dia. Remuntem per corriol fins al cim i ens trobem un bosc on hi ha antenes de telecomunicacions. Aquestes però s’obliden ràpidament quan ens adonem de les vistes que aquest cim ens regala, de nou si el dia és l’adequat. Per seguir el recorregut, una vegada més tenim diferents alternatives. La primera, naturalment, desfer el camí fins al coll. L’altra, al meu entendre més interessant, és fer servir un corriol que està en vies d’extinció per falta d’ús. Aquest neix entre les dues casetes que hi ha al final de la pista d’accés a les estacions. Cal seguir la tanca de la instal·lació de més a l’esquerra. Aquest corriol, tot i la vegetació que el tapa, és fàcil de veure i de seguir. Hi ha un parell de petites fites que ens ajuden a superar els punts conflictius. Quan arribem a la segona fita podem triar què fer. Per no portar el mapa adequat no vaig saber interpretar les diferents possibilitats. Es pot anar recte passant a la vora de la cova del puig Gros, tot i que sembla que és una mica difícil de trobar. Repeteixo que no ho puc assegurar. De nou, l’amic “Ambotes” posa llum al tema en el següent trac de wikiloc. El cas és que recte o per l’esquerra s’acaba connectant amb el sender que baixa del coll de la Mare de Déu. Aquest PR ens deixa al pla de ses Mòdregues per dirigir-nos a Sant Feliu de Guíxols. Trobem un altre desviament en el qual agafarem direcció a la vall de Mascanada. Al cap de poc s’ha de deixar aquest sender, que comença a pujar, per desviar-nos a la dreta i seguir el sender local que es dirigeix cap al nord. Hi ha una bifurcació en la qual podem triar l’opció que més interessi, ja que tots dos camins són bons. El més precari, el que va per l’esquerra, és més feréstec i ombrívol que el senyalitzat i passa al costat d’una altra cova, també difícil de trobar. Finalment els camins s’ajunten i uns metres més endavant ens trobem amb la possibilitat d’evitar una llarga marrada de la pista fent una drecera que se’ns ofereix. Seguint en continua baixada deixem a l’esquena el camí d’accés a Mas Assols i creuem una cadena. Uns metres més endavant trobem un pal indicador. Continuem per l’esquerra, en lleuger ascens, en direcció als Tres Camins i, després d’unes llaçades de la pista, sortim a la carretera a l’alçada de lloc al qual tenim el/s cotxe/s aparcat/s.