Puig Gros

Comencem a caminar al km 43 de la carretera GI-682, punt on trobem un pal indicador. No fem cas de cap de les indicacions ja que ens fiquem al bosc seguint un corriol que agafa orientació nord-oest. El sender és estret però ben visible i segueix la tanca d’una finca. No triguem gaire a passar sota una línia elèctrica, lloc a on deixem en sentit nord-est un corriol que baixa de nou a la carretera. Sempre en pujada arribem a trobar un senyal de pintura en forma d’aspa vermella. No en fem cas i ens adrecem en aquella direcció. Sempre caminem en sentit nord-oest, en pujada. Així, per camí o sense, fent drecera, assolim el cim del puig de Can Toni. Pedres escampades arreu fan dubtar de quin és el cim. Per sortir de dubtes trepitgem tots dos afloraments rocosos.
La baixada la fem com la pujada dels últims metres, a la babalà i fent drecera sense camí evident. El sotabosc és prou net però les agulles dels pins que encatifen el terra fan relliscar, compte. Un descens en llaçada, primer cap al sud-est i després cap al sud-oest, i sortim a una mena de pista. La seguim unes desenes de metres, ja que de nou fem descens en flanqueig per enllaçar finalment amb la pista que puja de la riera de les Comes i que mor al coll de Portes. Important nus de camins i punt alternatiu per començar a caminar.
De les quatre alternatives que se’ns ofereixen, dues en són bones, qualsevol de les que fan pujada. Anirem per una i tornarem per l’altra. Com que fem el recorregut en sentit contrari a les busques del rellotge anem per la pista que agafa orientació nord-oest. Fent un suau ascens no triguem gaire a trobar un encreuament senyalitzat amb un pal. Continuem en direcció a Sant Feliu de Guíxols. Ara sí que pugem una mica més fort. Deixem a l’esquerra un corriol que ens portaria al pla de ses Mòdegues i més endavant arribem a un punt on tenim dues opcions.
Optem per l’alternativa que per la dreta comença a planejar i deixem el trencall que segueix recte en pujada. Anem així girant de mica en mica cap al nord fins que el sender comença a davallar de manera suau en sentit nord-est i ens trobem amb una nova bifurcació. En aquesta ocasió ens desviem per la dreta per anar a trobar la font del Pastor, només per situar-la al track, ja que com de costum, no raja. Tornem al desviament anterior.
Continuem ara per la dreta, o en sentit nord-oest per anar en cerca de la cova de Mas Asols i el paradolmen que hi ha al costat. No és senzilla, la localització. La vegetació dificulta el fet de caminar i la gran quantitat de pedres que poblen l’indret fan difícil reconèixer el forat. Penso que en aquesta part del trajecte fa falta disposar d’un bon track i senyal per seguir-lo. Si es vol voltar per la zona, es pot intentar trobar, molt més fàcil, el cau de les Olles. Molt més fàcil encara resulta arribar a la barraca de les Olles, al peu mateix del camí. Es diu així pels curiosos forats que hi ha a les parets de la barraca. En temps pretèrits aquells forats contenien unes olles, segons les restes de ceràmica que encara són visibles.
De nou sobre el camí, continuem amb l’ascens fins a arribar a un punt on el pendent es relaxa. A l’esquerra tenim una altra roca singular. No sé quin significat tenen les grans “Aes” pintades a totes les cares de la roca, però fan molt lleig. Visitat el lloc tornem de nou al camí. No triguem gens a deixar per l’esquerra un tirany que no ens interessa. Guanyant desnivell de manera còmoda ens trobem en un lloc on tenim dues opcions. Totes dues són bones. La de la dreta puja per terreny més solell. Recte connectem amb el que puja del camí romà. Fem aquest sender. Finalment trobem la unió de tots dos camins.
En aquest punt la traça gira a l’esquerra i puja en sentit sud-oest. Arribem a un punt al qual tenim ja a la vista, per una banda, el cim del puig Gros, i per l’altra, el del puig Badat, o puig Romaguer. Deixem a l’esquerra un corriol que puja a unes espectaculars roques i anem recte, en sentit sud-oest. Al cap de poc deixem a la dreta un marcat sender, tot i que una mica amagat, que baixa a les Tres Fonts. En aquesta ocasió no ens hi adrecem, així que continuem pel sender a la recerca del collet de la Mare de Déu.
Avui volem anar al puig Badat, o puig Romaguer. No és obligatori però avui toca, per tant deixem el coll pel sender de la dreta, marcat amb un pal vertical clavat a terra. El corriol neix clar i fressat i fa una sostinguda pujada fins a una petita cota per baixar a continuació a un petit coll. Aquí cal anar a l’aguait perquè el sender es difumina entre la vegetació. Una fita amagada entre la vegetació ensenya la continuació i l’inici de la feixuga pujada fins al cim.
Res ens convida a passar gaire estona aquí a dalt, així que tornem de nou al coll de sota. Del coll un clar sender davalla en sentit sud-oest i després sud-est, però no sé per quina raó el track que portava fa un flanqueig en sentit nord-oest. Sortim a la mateixa pista, per tant no cal seguir el track i sí l’evident sender. També seguint el mateix track es deixa el sender fressat i ens fiquem pel vessant, sense camí, en sentit sud primer i després est per tal de visitar la cova del collet de la Mare de Déu. No sé per què li diuen cova. Es tracta, penso, d’una pedra o llosa que es recolza en una altra i ofereix un aixopluc o abric. Retornem de nou a la pista i al collet de la Mare de Déu.
Continuem ara pel sender que puja al cim. Sense complicacions, i superant trams de cert pendent, arribem a la plataforma a on hi ha les antenes. Voltem pels diferents punts que ofereixen vistes i, fins i tot, anem a veure el vèrtex geodèsic, una placa metàl·lica de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. El dia, extremadament solejat i calorós, propicia l’existència de calima a la línia de costa, així que no gaudim de gaire horitzó. Així i tot seiem una llarga estona.
El descens el plantegem per la carena nord-oriental. Deixem momentàniament el camí per tal de visitar la cova del puig Gros. Un petit forat sota un gran pedrot. La vegetació dificulta la visita. Tornem de nou al camí per tal de continuar amb el descens, a la recerca ara de la roca o penya de l’Àliga i del paradolmen que hi ha als seus peus. Aquest sí que és espectacular i de fàcil localització. Fotos i tornar als peus de la roca anterior.
Ara anem per un aperduat i feréstec corriol que pren orientació nord. Val a dir que una vegada que hem deixat el cim ja no trobarem cap senyalització fins a baixar al pla de ses Mòdegues. El sender és difícil de seguir en determinats trams, així doncs és millor anar amb el GPS. Alternant orientació nord i oest anem perdent altura fins que, de cop, ens trobem amb el penyal que ostenta, al cap, una curiosa formació, o forat. No sé si es tracta de la cova de la costa d’en Cirera. Aquesta cavitat també pot ser un forat que hi ha a la base de la gran roca, per la qual també passa el camí.
Sigui o no la cova, el descens ens porta a connectar amb el camí romà i d’allà al coll de Portes. Al coll fem servir el sender PR que de forma planera continua en sentit sud-est, voltant de pla el puig de Can Toni. Una barana de fusta protegeix la nostra marxa quan som a sobre d’una antiga pedrera. Aquest sender, sense complicacions, passa a tocar de Can Miralls. Seguim els senyals de pintura blanca i groga i acabem finalment a l’aparcament.