Puig Gros

Puig Gros

El massís de l’Ardenya, també anomenat serra d’Ardenya o massís de Cadiretes-l’Ardenya, amaga infinitat de construccions megalítiques i formacions geològiques singulars de formes capricioses que fan d’aquesta serra lloc de visita obligatòria per diferents col·lectius, encara que moltes vegades s’ha de saber rastrejar vells camins per tal d’acostar-se a molts d’aquests llocs.
Si hom està interessat en aspectes prehistòrics sabrà que en aquesta zona afloren diferents estructures d’un cert interès. En aquesta ocasió només veurem tres paradòlmens, però altres propostes permeten visitar poblats ibers, dòlmens i altres construccions. Aquesta serra també és rica en cavitats o abrics de petit format, més aviat podríem dir covatxes o aixoplucs. Així passem per la covatxa del Mas Assols, l’abric o cova del collet de la Mare de Déu, la cova del puig Gros i la cova de la costa d’en Cirera.
Si, al contrari, el que atreu el visitant són les roques, una munió de formacions pètries farà les delícies del caminant. Aquesta zona, sobretot la part baixa i el vessant de la costa d’en Cirera, és plena de rocs i parets verticals on els aficionats a l’escalada practiquen la modalitat de boulder o escalada esportiva, depenent de l’estructura a la qual s’enfilin. Els que no som d’escalar roques ens podem conformar gaudint del modelat que l’erosió ha fet als pedrots granítics que hi ha escampats arreu.
Els vessants d’aquestes muntanyes són plens de camins, pistes i senders que permeten pujar-hi des de diferents punts i amb recorreguts de més o menys dificultat i diferents distàncies però si no es vol dedicar gaire temps a fer cim, allò que s’acostuma a fer és començar al coll de Portes, o a qualsevol lloc pròxim.
A altres propostes, jo també ho faig en una altra ressenya d’aquest mateix web, s’aprofita la jornada per fer més d’un cim de la llista del repte. No gaire lluny del puig Gros hi ha el Montclar. Estirant força la caminada es poden fer tots dos en la mateixa proposta. Tanmateix, es poden fer en recorreguts diferents, per descomptat. En aquesta ocasió pugem altres cims, totalment opcionals, ja que no tenen més interès que observar des de diferents llocs el cim principal.
La cota cimera del puig Gros la podem catalogar de lletja perquè és plena d’antenes de comunicacions. Sempre que hi he pujat, i aquesta és la quarta vegada, fan fressa i acaben destorbant l’estada. Les vistes tampoc ajuden a passar-hi una llarga estona. A l’estiu, la calima enterboleix l’horitzó i, depenent de l’hora, el sol impedeix veure amb nitidesa la costa i les poblacions que l’entapissen. Tot i així sempre fa bona sensació contemplar la civilització sota nostre, a vista d’ocell. Palamós, els gratacels de Platja d’Aro, Santa Cristina d’Aro i Sant Feliu de Guíxols romanen als nostres peus. Més al sud treu el nas Tossa de Mar, que no vol perdre protagonisme. Per l’interior, Cadiretes, Montagut, el puig de Cols o de les Cols i puig d’Arques, entre d’altres, també formen part d’aquest pastís. En dies molt i molt clars es pot arribar a veure el Canigó.

Referències aproximades dels punts de pas.

aturades incloses

Punt de pasLongitut ELatitut NTemps h:m:sAltura metresDistància acum. metres
Km 43 GI-6823.013313041.776043907:22:261170
Puig de Can Toni3.008988141.776993907:37:33179489
Coll de Portes3.006985041.776942007:51:431248.809
Font del Pastor3.003824041.779434908:02:471411.479
Cova de Mas Asols3.000879141.780522108:15:201652.006
Cau de les Olles3.000575041.780007108:21:241722.258
Barraca de les Olles3.001076141.779853008:23:331822.355
Puig Badat o Romaguer2.994970041.777334909:01:113163.667
Abri de la Mare de Déu2.995774041.775650009:14:162564.189
Collet de la Mare de Déu2.996175041.775980109:15:282674.266
Puig Gros2.998034941.774925009:23:453224.592
Vèrtex Geodèsic2.998543041.775199009:28:273154.744
Cova del Puig Gros2.998257141.775874009:34:322964.987
Paradolmen3.000819141.775317109:42:582655.347
Cova de la Costa d’en Cirera3.003330041.776406009:53:431965.805
Camí romà3.004111041.776986109:59:471645.945
Pla de ses Modegues3.004812041.776974010:01:331536.017
Pedrera3.008211141.775769010:12:201206.525
Km 43 GI-6823.013313041.776043910:21:261177.215

Fitxa tècnica

Dades obtingudes de l’anàlisi Ibpindex d’una traça gravada amb un GPS TwoNav Anima +

  • Toponímia: Nomenclàtor of. Catalunya 
  • Punt d’inici: km 43 ctra. GI-682 
  • Itinerari senyalitzat:  parcial
  • Tipus d’activitat:  senderisme
  • Fonts d’aigua: no
  • Dificultat física: moderada 
  • Altura màxima:  312 metres 
  • Pendent mitjà de pujada: 9,28%  
  • Cartografia:  I.C.G.C.
  • Com arribar-hi: itinerari Google Maps
  • Tipus de terreny: senders i pistes
  • Tipus de recorregut:  circular
  • Temps aturat: 35 minuts
  • Dificultat d’orientació: moderada
  • Altura mínima: 117 metres
  • Pendent mitjà de descens: 11,04%
  • Mapa: full 309-107 e:1/5.000
  • Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle normal per carretera asfaltada
  • Itinerari fet en sentit: antihorari
  • Temps caminant: 2 hores 24 minuts
  • Dificultat de progressió: moderada
  • Ascens positiu:  280 metres
  • ibpindex:  36   consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 02 d’agost de 2018, data de realització del recorregut.

Comencem a caminar al km 43 de la carretera GI-682, punt on trobem un pal indicador. No fem cas de cap de les indicacions ja que ens fiquem al bosc seguint un corriol que agafa orientació nord-oest. El sender és estret però ben visible i segueix la tanca d’una finca. No triguem gaire a passar sota una línia elèctrica, lloc a on deixem en sentit nord-est un corriol que baixa de nou a la carretera. Sempre en pujada arribem a trobar un senyal de pintura en forma d’aspa vermella. No en fem cas i ens adrecem en aquella direcció. Sempre caminem en sentit nord-oest, en pujada. Així, per camí o sense, fent drecera, assolim el cim del puig de Can Toni. Pedres escampades arreu fan dubtar de quin és el cim. Per sortir de dubtes trepitgem tots dos afloraments rocosos.
La baixada la fem com la pujada dels últims metres, a la babalà i fent drecera sense camí evident. El sotabosc és prou net però les agulles dels pins que encatifen el terra fan relliscar, compte. Un descens en llaçada, primer cap al sud-est i després cap al sud-oest, i sortim a una mena de pista. La seguim unes desenes de metres, ja que de nou fem descens en flanqueig per enllaçar finalment amb la pista que puja de la riera de les Comes i que mor al coll de Portes. Important nus de camins i punt alternatiu per començar a caminar.
De les quatre alternatives que se’ns ofereixen, dues en són bones, qualsevol de les que fan pujada. Anirem per una i tornarem per l’altra. Com que fem el recorregut en sentit contrari a les busques del rellotge anem per la pista que agafa orientació nord-oest. Fent un suau ascens no triguem gaire a trobar un encreuament senyalitzat amb un pal. Continuem en direcció a Sant Feliu de Guíxols. Ara sí que pugem una mica més fort. Deixem a l’esquerra un corriol que ens portaria al pla de ses Mòdegues i més endavant arribem a un punt on tenim dues opcions.
Optem per l’alternativa que per la dreta comença a planejar i deixem el trencall que segueix recte en pujada. Anem així girant de mica en mica cap al nord fins que el sender comença a davallar de manera suau en sentit nord-est i ens trobem amb una nova bifurcació. En aquesta ocasió ens desviem per la dreta per anar a trobar la font del Pastor, només per situar-la al track, ja que com de costum, no raja. Tornem al desviament anterior.
Continuem ara per la dreta, o en sentit nord-oest per anar en cerca de la cova de Mas Asols i el paradolmen que hi ha al costat. No és senzilla, la localització. La vegetació dificulta el fet de caminar i la gran quantitat de pedres que poblen l’indret fan difícil reconèixer el forat. Penso que en aquesta part del trajecte fa falta disposar d’un bon track i senyal per seguir-lo. Si es vol voltar per la zona, es pot intentar trobar, molt més fàcil, el cau de les Olles. Molt més fàcil encara resulta arribar a la barraca de les Olles, al peu mateix del camí. Es diu així pels curiosos forats que hi ha a les parets de la barraca. En temps pretèrits aquells forats contenien unes olles, segons les restes de ceràmica que encara són visibles.
De nou sobre el camí, continuem amb l’ascens fins a arribar a un punt on el pendent es relaxa. A l’esquerra tenim una altra roca singular. No sé quin significat tenen les grans “Aes” pintades a totes les cares de la roca, però fan molt lleig. Visitat el lloc tornem de nou al camí. No triguem gens a deixar per l’esquerra un tirany que no ens interessa. Guanyant desnivell de manera còmoda ens trobem en un lloc on tenim dues opcions. Totes dues són bones. La de la dreta puja per terreny més solell. Recte connectem amb el que puja del camí romà. Fem aquest sender. Finalment trobem la unió de tots dos camins.
En aquest punt la traça gira a l’esquerra i puja en sentit sud-oest. Arribem a un punt al qual tenim ja a la vista, per una banda, el cim del puig Gros, i per l’altra, el del puig Badat, o puig Romaguer. Deixem a l’esquerra un corriol que puja a unes espectaculars roques i anem recte, en sentit sud-oest. Al cap de poc deixem a la dreta un marcat sender, tot i que una mica amagat, que baixa a les Tres Fonts. En aquesta ocasió no ens hi adrecem, així que continuem pel sender a la recerca del collet de la Mare de Déu.
Avui volem anar al puig Badat, o puig Romaguer. No és obligatori però avui toca, per tant deixem el coll pel sender de la dreta, marcat amb un pal vertical clavat a terra. El corriol neix clar i fressat i fa una sostinguda pujada fins a una petita cota per baixar a continuació a un petit coll. Aquí cal anar a l’aguait perquè el sender es difumina entre la vegetació. Una fita amagada entre la vegetació ensenya la continuació i l’inici de la feixuga pujada fins al cim.
Res ens convida a passar gaire estona aquí a dalt, així que tornem de nou al coll de sota. Del coll un clar sender davalla en sentit sud-oest i després sud-est, però no sé per quina raó el track que portava fa un flanqueig en sentit nord-oest. Sortim a la mateixa pista, per tant no cal seguir el track i sí l’evident sender. També seguint el mateix track es deixa el sender fressat i ens fiquem pel vessant, sense camí, en sentit sud primer i després est per tal de visitar la cova del collet de la Mare de Déu. No sé per què li diuen cova. Es tracta, penso, d’una pedra o llosa que es recolza en una altra i ofereix un aixopluc o abric. Retornem de nou a la pista i al collet de la Mare de Déu.
Continuem ara pel sender que puja al cim. Sense complicacions, i superant trams de cert pendent, arribem a la plataforma a on hi ha les antenes. Voltem pels diferents punts que ofereixen vistes i, fins i tot, anem a veure el vèrtex geodèsic, una placa metàl·lica de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. El dia, extremadament solejat i calorós, propicia l’existència de calima a la línia de costa, així que no gaudim de gaire horitzó. Així i tot seiem una llarga estona.
El descens el plantegem per la carena nord-oriental. Deixem momentàniament el camí per tal de visitar la cova del puig Gros. Un petit forat sota un gran pedrot. La vegetació dificulta la visita. Tornem de nou al camí per tal de continuar amb el descens, a la recerca ara de la roca o penya de l’Àliga i del paradolmen que hi ha als seus peus. Aquest sí que és espectacular i de fàcil localització. Fotos i tornar als peus de la roca anterior.
Ara anem per un aperduat i feréstec corriol que pren orientació nord. Val a dir que una vegada que hem deixat el cim ja no trobarem cap senyalització fins a baixar al pla de ses Mòdegues. El sender és difícil de seguir en determinats trams, així doncs és millor anar amb el GPS. Alternant orientació nord i oest anem perdent altura fins que, de cop, ens trobem amb el penyal que ostenta, al cap, una curiosa formació, o forat. No sé si es tracta de la cova de la costa d’en Cirera. Aquesta cavitat també pot ser un forat que hi ha a la base de la gran roca, per la qual també passa el camí.
Sigui o no la cova, el descens ens porta a connectar amb el camí romà i d’allà al coll de Portes. Al coll fem servir el sender PR que de forma planera continua en sentit sud-est, voltant de pla el puig de Can Toni. Una barana de fusta protegeix la nostra marxa quan som a sobre d’una antiga pedrera. Aquest sender, sense complicacions, passa a tocar de Can Miralls. Seguim els senyals de pintura blanca i groga i acabem finalment a l’aparcament.

Print Friendly and PDF Imprimeix (Del document previ que s'obtengui s'haurà d'eliminar tot allò que no interessi, sobretot les fotografies.)

Perfil

Mapa amb el recorregut

Mapa con Leaflet

En aquest enllaç tens la traça, per si te la vols descarregar.

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.
  • Element núm. 1 de la llista
  • Element núm. 2 de la llista
  • Element núm. 3 de la llista