Puig dels Pruners
El puig dels Pruners vist des del puig Forcat

No hi ha encara gaire informació a Internet que expliqui com pujar a aquest cim del puig dels Pruners. Sí que n’hi ha que expliquen curts recorreguts que comencen al coll de Manrella, a la Catalunya nostra, o a la comuna de Morellàs i les Illes, a la comarca nord-catalana del Vallespir. Hi ha també ressenyes que expliquen itineraris lineals, llargs, que recorren tota la frontera, o per camins pròxims, però de recorreguts circulars d’una llargada mitjana, no se’n troben gaires.
Qualsevol recorregut que es plantegi entre aquests dos punts implicarà salvar el desnivell que hi ha entre tots dos, així que el més lògic és començar a la comuna, punt més enfonsat que el coll, ja que així acabarem el recorregut en descens, però per a arribar a aquest nucli s’ha d’anar per França perquè la carretera que connecta el coll de Manrella amb les Illes està tallada per grans blocs de pedra que barren la carretera. Començar al coll de Manrella, independentment del sentit triat per fer el recorregut, comportarà fer els desnivells més forts de tornada en pujada.
El recorregut que aquí es presenta va resultar més curt de l’originalment previst ja que els camins que pensàvem fer servir per caminar per la línia fronterera no els vam saber localitzar perquè la vegetació, i la manca de senyalització, no ens va deixar localitzar-los. Ens va resultar impossible.
A grans trets, s’hi arriba prou bé, per camins no mancats de certa dificultat i que en determinats punts caldrà cercar, fins al puig dels Pruners. Als llocs més complicats hi ha pintura taronja que ajuda a seguir-los. Per continuar cap al puig Forcat la tranquil·litat s’acaba, i també els senyals. Quan som al collet de la Balma caldrà armar-se de paciència per avançar. Els camins que hi porten o ja no existeixen o són mig tapats per la vegetació, que només deixa un estret rastre per on caminar.
Al puig Forcat costarà de trobar el punt més alt, hi ha tres possibles candidats. Crec que el cim és al punt més al nord-oest. Hi ha també un viarany que porta a una cota marcada amb un gran pedró (fita) que sembla marcar alguna cosa. Penso que aquest és crucial. Després de fer el cim que es suposa el de veritat, segons el track que portàvem, cal tornar a aquest pedró per continuar amb la proposta. Nosaltres ho vam fer així però no vam saber com seguir i ens vam complicar molt la vida, tot i que ens va sortir bé.
Continuar a partir d’aquest punt ens va resultar complicat però això ja s’explicarà més avall. No vam anar pel camí fronterer previst però sí que vam acabar per trobar una minsa traça que ens va fer travessar una extensa i meravellosa fageda. Aquest tros de recorregut és d’aquells que un amic meu, molt conegut usuari de Wikiloc, diu que s’ha de ser un «expert reconeixedor de vells camins», però el cert és que amb atenció es segueix bé.
Encara hi haurà un altre tram complicat, evitable si es camina sempre per la pista, una vegada hem sortit de la fageda. Complicar-se la vida dependrà de tu. Al final apareixerà asfalt, així que acabar el recorregut es farà una mica pesat, si no és que planteges canvis.

Referències aproximades dels punts de pas.

aturades incloses

Punt de pasLongitut ELatitut NTemps parcialTemps acumulatAlçària metresDistància parcial metresDistància acum. metres
Coll de Manrella2.801169042.422001000:00:0000:00:0072000
Recte no dreta2.800416042.423020900:02:0700:02:07710161161
Dreta no recte2.800043042.423928000:05:3200:07:39707105266
Senyal de pintura taronja2.800903042.424055100:04:0400:11:4371593359
Puig dels Pruners2.802837042.427913900:18:2200:30:05824517876
Puig Forcat2.803888942.433144100:52:1501:22:208127391.615
Gran roc. Camí perdedor2.804781942.432251100:13:2901:35:497991291.744
Enllaç GR2.807675042.438386000:51:3002:27:196781.1792.923
Asfalt2.791809942.432286900:49:4003:16:595652.1295.052
Dreta, no a La Vajol2.788290042.428391000:10:3503:27:345965675.619
Pas prohibit2.791200142.425235100:07:5303:35:276075196.138
Cortal del Batlle2.794729042.425204100:09:1403:44:416715196.657
Coll de Manrella2.801169042.422001000:11:0503:55:467208367.493

Fitxa tècnica

Dades obtingudes de l’anàlisi d’una traça gravada amb un GPS TwoNav Anima + i els pendents amb el web IBPindex.

  • Toponímia: Nomenclàtor of. Catalunya
  • Punt d’inici:  coll de Manrella
  • Itinerari senyalitzat: parcial
  • Tipus d’activitat: senderisme
  • Fonts d’aigua: no
  • Dificultat física:  baixa
  • Altura màxima:  828 metres
  • Pendent mitjà de pujada: 9,86%
  • Cartografia: ICGC
  • Com arribar-hi: veure a Google Maps
  • Tipus de terreny: pistes i senders
  • Tipus de recorregut: circular
  • Temps aturat: sense aturades
  • Dificultat d’orientació: alta
  • Altura mínima: 565 metres
  • Pendent mitjà de descens:  12,49%
  • Mapa: full 76-19 e/1:25.000
  • Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle normal per carretera asfaltada
  • Itinerari fet en sentit: antihorari
  • Temps caminant: 3 hores 56 minuts
  • Obstacles: trams perdedors
  • Ascens positiu: 331 metres
  • ibpindex:  46 consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 11 de setembre de 2022, data de realització del recorregut.

Sortim del coll de Manrella, als peus del monument en memòria del president Companys i altres represaliats o damnificats de la Guerra Civil espanyola o exiliats de la II Guerra Mundial. Es pot iniciar el recorregut pel camí que surt del mateix monument, però el nostre track ens diu que anem a la recerca dels rocs que tallen la pista que baixa a les Illes. Deixem al cap de poc temps de caminar un trencall a la dreta, que també és bo, i el següent l’agafem per deixar la pista i girar en sentit sud-est.
Quan la pista gira en sentit nord-oest cal fixar-se a la dreta del camí. Una petita fita marca l’inici d’un pas, desdibuixat, pel qual hem d’endinsar-nos al bosc. Tot just hem entrat, a un arbre de la nostra esquerra hi ha un senyal de pintura taronja. Aquests senyals ens ajuden a progressar, ja que pugen fins al cim del puig dels Pruners.
Un petit cilindre a una plataforma a sobre d’una gran roca fa les vegades de cim, encara que els mapes diuen que aquest es troba a uns rocs que hi ha més al nord, a pocs metres. Bones vistes cap al mar, la plana altempordanesa, el Mont, la muntanya de Santa Magdalena, el Bassegoda, el pic de les Salines, amb el massís del Canigó despuntant al fons, tota una bona colla de cims de la part francesa que no m’atreveixo a anomenar i, per acabar, la plana rossellonenca i el mar.
La baixada del cim es fa per un sender que continua en el mateix sentit en el qual s’ha pujat. Primer planeja de forma còmoda però de seguida cau vertiginós fins que torna a planejar quan ens rep la fita fronterera número 560. Deixem per l’esquerra una pista herbada que ens serviria per retallar el recorregut i anem en sentit nord-est per acabar al collet de la Balma. Aquí fem la primera «tontería», que no l’última, del dia. Un senyal de pintura, molt vell, a un arbre, ens fa entrar dins d’una zona arbrada, la qual aconseguim travessar sense grans problemes, però penso que el millor és seguir la pista en sentit est, sense ficar-nos al bosc.
La drecera que fem acaba al pla Ferriol, punt a on hi ha de nou la pista. Ja fa estona que anem sense senyalització, així que el GPS es fa company imprescindible. La pista s’estreny i esdevé sender, que a mesura que avancem passa a ser un simple rastre colonitzat per la vegetació. Tot i així arribem a un punt que sembla ser el puig Forcat, però aquest puig es troba més al nord-oest. Encara ens desviem a un altre punt candidat a cim, amb un munt de grans pedres que semblen marcar-lo. Avancem més encara i ara sí que sembla que el GPS es situa sobre el punt a on el mapa diu que hi ha el cim.
I aquí comença un altre embolic. No som capaços de localitzar el camí que ens diu el GPS que hem de prendre per sortir d’allà. Tot rastre que intentem seguir acaba per morir tallat per la vegetació. Finalment, una sortida. En sentit sud-est trobem un corriol que ens porta a un cul-de-sac quan arribem a un sector ple de rocs i bardisses. Reculem uns pocs metres, fins a un roc que hem deixat per la dreta uns metres abans. Just quan tornem a arribar al roc, sense passar de llarg, a la nostra esquerra s’imagina un rastre que permet penetrar a la vegetació.
Aquest és el tram més perdedor i complicat de tot el recorregut. Vam sortir-ne amb molta sort perquè, sempre estudiant el terra, vam acabar per trobar un rastre més clar, minso però evident, que ens va portar a una fageda. En aquest tipus de bosc el sotabosc acostuma a ser net, així que la traça que seguim es fa més evident, encara que de tant en tant es perd i cal tornar a estudiar el terra a la recerca de la traça. Repeteixo que el sotabosc permet caminar per on es vulgui.
Per l’esquerra, en descens, es pot intentar escurçar el recorregut ja que en aquella direcció hi ha la pista que acabarem per agafar. Nosaltres anem primer en sentit nord-est, després nord-oest i finalment, ja amb la pista destí a la vista, novament en sentit nord-est, i així acabem per sortir de la fageda en enllaçar amb el GR.
El GR, en sentit sud-oest i en pujada, flanquejats per grans castanyers, ens fa passar pel còrrec del Bac d’en Bardes i més amunt encara a passar entre el puig de la Calcina, a la dreta, i el puig Forcat, a l’esquerra, moment en què la pista inicia la davallada. En cas d’anar per aquest GR faríem més curt per tornar al final del recorregut, així que com que ja l’hem escurçar prou, deixem el GR i continuem en direcció al cortal del Batlle.
Encara hi haurà temps per a una altra «gràcia». En comptes de seguir per la pista decidim provar sort i baixar (així ens ho diu el track) pel mig del bosc, en sentit nord-oest, a la recerca de la carretera D-13. El començament és caòtic però una vegada que hem creuat a gual un rierol trobem una paret de pedra seca i el rastre d’un corriol. És precari però ens porta a una pista asfaltada. En aquest punt vam dir que ja en teníem prou i decidim no anar a la recerca de la carretera. Continuem per l’asfalt uns 550 metres fins a un encreuament.
Ja en aquest punt el lector o lectora pot triar entre diferents opcions. Nosaltres volíem fer pel pla de la Pedra (ICGC) però topem amb la prohibició de pas pel Mas d’en Perot, així que vam haver d’improvisar per la route du Cortal, montée du Prat Paillisse, impasse du Prat Paillisse i cortal del Baille, i finalment sortir a la pista que acaba al coll de Manrella.

Pots triar imprimir o capturar un document PDF

Mapa amb la traça i el perfil del recorregut

Altres informacions d'interès

Visor d'imatges

  • Coll de Manrella. Final de la carretera del costat nostre i pista tallada al costat francés
  • Senyal de pintura del camí pel qual es puja al cim del puig dels Pruners
  • Vistes des del camí de pujada al cim del puig dels Pruners
  • Vistes en direcció a la plana de l'Alt Empordà
  • Desviament en direcció al puig dels Pruners
  • Detall del camí d'accés al puig dels Pruners
  • Senyal de pintura al camí
  • Cim del puig dels Pruners
  • El puig Forcat vist des del puig dels Pruners
  • Cim del puig dels Pruners
  • Fita fronterera
  • Un dels possibles llocs candidats a ser el cim del puig Forcat
  • El cim del puig dels Pruners, vist des del puig forcat
  • Enllaç amb la pista una vegada hem sortit de la fageda
  • Un dels llocs pel que es pot sortir de la fageda
  • Senyal de prohibició de circulació i rocs que tallen la pista que baixa a les Illes
  • Monument a Lluis Companys i a altres personatges, al coll de la Manrella

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.