El cim que pugem avui es pot catalogar de fàcil en tots els sentits, si es planteja com la gran majoria de caminaires que n’hem publicat l’ascens. El punt d’inici de la caminada és l’aparcament del lac de Balcère o estany de Vallserra, als Angles, i fins allà s’hi arriba per carretera asfaltada apta per a tota classe de vehicles. El recorregut, si es fa en sentit horari, és senyalitzat fins a la cabana de la Balmeta, a on es connecta amb el GR de Pays du Tour du Capcir, i si es fa en el sentit contrari, els senyals no ens acompanyaran gaire temps, però l’itinerari fins a la cabana dels Pastors és molt evident. El trajecte entre totes dues cabanes, passant pel cim, no presenta cap problema, tot i que no hi ha camí, perquè els vessants pels quals es transita són prats amples i mancats de vegetació que destorbi el pas, cosa que també facilita una bona orientació.
Aquest cim és d’aquells que molts han acabat per classificar com «de vaques». Com moltes muntanyes del sector, la part baixa dels vessants són coberts d’arbres de diferents espècies, en aquest cas, pins, i la part alta passa a ser un mantell herbaci només trencat pels esquistos que formen els cims.
El recorregut que aquí es ressenya, fet en el sentit antihorari, consta de tres parts, molt diferenciades. La pujada fins al llom podem dir que és molt monòtona, encara que fins a la cabana dels Pastors transita per zona boscosa que pot resultar una mica distreta. De la cabana al llom ens caldrà superar una pala herbada de fort pendent, amb fites, a on de tant en tant es pot recuperar l’alè si ens girem d’esquenes per tal de contemplar el paisatge.
Una vegada al cim, que caldrà esbrinar quin és (hi ha tres candidats), l’estada dependrà de com de net sigui el dia i el temps de què disposem, però segur que mai tindrem ganes d’anar-nos-en. Del cim al sender GR de Pays du Tour du Capcir, es pot fer per on millor sembli. No hi ha camí, però el terreny és propici per fer per on es vulgui, seguint sempre, el més fidelment possible, la carena de la serra dels Alarbs. Com que arribarà un moment en què la cabana de la Balmeta serà prou visible, del que es tracta és d’anar a cercar-la. Així s’acaba per trobar camí pintat, que ens porta a la cabana.
D’aquest punt surt el PR 70 (ratlla groga a França). Aquest sender és molt més bonic i entretingut que el camí fet de pujada. S’ha d’agafar amb molta més calma per la sinuositat i les moltes zones de pedres que s’han de salvar, però també compta amb l’al·licient de l’estany de la Balmeta, tot un recés de calma, enclotat entre altes muntanyes, amb l’icònic Peric al fons.