Puig de les Agudes

Si hem aparcat a la plaça dels Països Catalans o a la de les Escoles (Estudis, a la placa), continuarem caminant en pujada i deixarem a l’esquerra el carrer Canigó. Veurem un pal indicador que marca la direcció a seguir per anar a Setcases. Seguim les seves indicacions i girem a la dreta pel carrer de la Grau per seguir les marques de PR. Al cap de poc, tot just creuar un torrent trobem un encreuament.
Recte, en direcció al Mas de la Barruda, també hi podríem anar, segons el mapa, però en aquesta ocasió girem a l’esquerra i així continuem pujant per PR en direcció al Quer. Arribem a una mena d’oratori dedicat a les Fou-Fou de Sant Joan i Sant Pere, fet per l’hereu del Quer en memòria de… està escrit a unes rajoles en el mateix “monument”. En aquest punt, el PR se’n va recte per la pista sense asfaltar.
Aquest serà el camí de tornada, així que anirem per la pista de ciment fins a arribar al Quer. Un apunt. Fins aquí s’hi pot pujar amb cotxe i deixar-lo aparcat. Final de l’apunt. Aquí vam veure que el nostre itinerari perfectament planificat no el podíem seguir perquè la pista estava tallada amb una tanca de fusta i un cartell que indicava que es prohibia el pas perquè es tractava d’una propietat privada. Ens el vam creure, ja que no volíem complicacions ni possibles discussions, així que vam buscar una alternativa.
Vam recular uns metres per agafar el desviament que, abans d’arribar al Quer, passa entre camps en sentit nord-oest. Comencem a voltar un camp i arribem a una canonada d’aigua i uns esgraons que, pel costat, pugen pel dret pel mig dels camps en cerca d’una edificació que es veu a la llunyania. Comencem a pujar pels esgraons i a la meitat de la pujada, per una mena de pont, passem a l’altre costat de la canonada i ens dirigim a un pomer que es veia al davant, després de travessar el camp, per així tornar a sortir a la pista bona que tenia planificada. També es pot continuar pujant per l’escala fins a arribar a l’edifici del final de la canonada. L’últim tram d’esgraons és, actualment (2013), impracticable per culpa dels esbarzers que han conquerit el terreny. Aquesta dificultat se supera si passem a l’altre costat de la canonada i la seguim, en pujada, ara amb la canonada a l’esquerra, fins a l’edifici. Per l’esquerra d’aquest edifici han de sortir diversos corriols que, entremig de la vegetació, permeten el pas i sortir a la pista bona. Com ja he dit, en el nostre cas vam sortir a la pista uns metres més avall. La seguim per l’esquerra, en pujada, i deixem, més endavant, a l’esquerra una pista que també venia de l’edifici de la canonada.
Continuem per la pista. A l’alçada del revolt següent, a l’esquerra, es deixa a la dreta una altra vella pista que segons el mapa d’Alpina no va enlloc. Anem un curt tram recte, en pujada, que ens porta ja uns metres per sobre de l’edifici de la canonada i veiem un parell de corriols que, provinents d’aquella direcció, s’incorporen a la pista. A partir d’aquest punt només ens caldrà seguir-la. Passem primer per la font de l’Esclop, en una zona obaga molt maca i vorejats de pins alts, o avets, no sóc botànic. Més endavant creuem el torrent de la Grau i ens retrobem amb el camí que, segons el mapa, jo no ho vaig comprovar, puja del Mas de la Barruda.
Continuem recte en suau pujada i sortim a una zona oberta a on veiem, a l’esquerra, a peu de pista, una cabana que segur que és un bon aixopluc en cas de necessitat. Seguim en pujada en direcció al turó de la Lladura. Arriba un moment que la pista troba un filat de filferro. El seguirem per l’esquerra fent drecera. El corriol s’intueix malgrat que està aperduat entre la vegetació. En cas de perdre’l, caldrà acostar-se al filat. Tard o d’hora es retrobarà el camí. Si no es vol fer aquesta drecera, es pot continuar per la pista, tenint en compte que hi ha un encreuament de pistes a on caldrà agafar el trencall correcte.
Quan la drecera troba de nou la pista la seguirem en la seva totalitat i travessarem longitudinalment la serra Llevada. Quan arribem al torrent de Truitarens ens trobem als peus del turó de Sant Pere. Podem pujar-hi seguint la pista o estalviar-nos-el fent drecera seguint pel costat del torrent. Més endavant continuarem per la pista que en direcció nord-est ens fa creuar el torrent de la Grau i de forma planera i plàcida ens porta fins a la jaça dels Eugassers. Potser aquest tros de pista us farà pensar, com a mi, en fer drecera. No us equivoqueu. Hi ha una tanca molt bèstia que no permet el pas, és millor seguir la pista fins a la jaça.
Passada la tanca girarem a l’esquerra, en sentit nord-oest. Ja, en tot moment, tindrem la tanca de filferro a la nostra esquerra. Així, en pujada, passarem pel coll de Pany i dos falsos cims, fins a acabar definitivament en el vèrtex geodèsic del puig de les Agudes. És un excel·lent mirador i un lloc immillorable per recuperar forces. Cal una bona estona per delectar-se amb el panorama.
El cim del puig Sistra el veiem a tocar, així que ens hi adrecem. Cap problema amb l’orientació perquè el camí és evident. És millor, però, creuar a l’altra banda del tancat. Si no es vol anar al cim següent i escurçar així el passeig 5 kilòmetres, es pot baixar pel dret, des de la collada Fonda, a buscar el camí de tornada al pla Rodó. Ben mirat aquesta pot ser la millor opció perquè el puig Sistra no ofereix cap visió diferent de la que hem obtingut. Si s’opta per fer el puig Sistra, hi anirem per camí clar, passant pel pla de les Bigues i la collada de Lliens, sempre seguint el filat, o retallant camí pel dret. De la collada cal seguir el corriol que mena al cim del puig Sistra.
Per tornar es desfà el camí fins al pla de les Bigues. Allà connectarem amb el GR que seguirem fins a enllaçar amb la pista que, uns metres més avall de la nostra posició, mor en aquest pla i passa a convertir-se en rodada de vehicle. Al final, aquesta rodada també desapareix. Hem de creuar el pla, girant una mica a l’esquerra, per enllaçar amb un corriol que neix en aquella direcció.
Aquest corriol ens conduirà, sense perdre gens d’alçada, al pla Rodó, a un abeurador i a una font. Just després de passar-la hem d’agafar el corriol de l’esquerra, que fa una mica de pujada, i deixar el de la dreta, que planeja. Així haurem de fer servir un pas que ens permet arribar a la font Roja. Està canalitzada i desvia l’aigua a la font que hem passat anteriorment i a altres abeuradors que es veuen en una cota inferior. Més endavant arribem al pla Llobet. En seguim el perfil procurant no guanyar ni perdre alçada i tornem a trobar una pista de rodada de vehicle.
La seguim i acabem trobant que la pista es fa més evident. Després d’un curt descens som a Cubertant. Hi ha una curiosa estructura de roques. Deixarem la pista que se’n va per l’esquerra, que enllaça amb el camí que hem fet servir de pujada i agafem la de la dreta, que en un parell de revolts, ens porta al cim de font Móra. Un cop passat, i anant sempre per la pista més evident, acabem trobant el PR que enllaça Setcases amb Vilallonga de Ter. Aquesta pista ens porta a Llebro.
El PR no arriba a creuar el torrent de Llebro perquè just abans s’enfila per un corriol a l’esquerra i deixa la pista, i s’evita així una marrada. En aquest tram, però, cal anar guaitant, ja que el camí es complica una mica quan sortim a un camp. S’ha de travessar una línia de filferro per anar a l’altre costat del camp a trobar de nou la pista. Hi ha senyals, però cal localitzar-les.
Ja en pista o sender més evident, passem pel clot de les Rovires. Més endavant cal deixar la pista i baixar, per l’esquerra, seguint ja els senyals més evidents, al serrat del Canal. En el proper encreuament anirem per la dreta, sempre en baixada, en sentit sud-oest i després un altre punt en el qual hem de deixar de banda un corriol a la dreta i un altre a l’esquerra. Aquest últim ens tornaria al Quer, en el cas que haguéssim deixat allà el cotxe.
Seguim, doncs, recte camí avall, pel PR, i passarem pel punt en el qual neix la canonada d’aigua i els esgraons que hem fet servir al matí. Un cop passats sortim de nou a l’oratori i a la pista de ciment i ja sols resta desfer el camí per tornar a l’aparcament.