Puig-alter
el Puig-alter vist des del puig Gater

Avui es planteja una excursió circular pel Bages, concretament pel terme municipal de Callús, per pujar al Puig-alter, cim d’aquesta nova fornada de muntanyes que han passat a engrossir la llista del repte de la FEEC. Aquest és un cim de no gaire alçària, però la seva situació fa que sigui una excel·lent balconada, amb extenses vistes que inclouen des de Montserrat al Pirineu i des del Montseny i el Puigsacalm al Montsec.
Fer cim no ha de ser una feina complicada. Tot el territori és farcit de pistes, senders, i fins i tot carreteres de terra, que en faciliten la feina. Aquest recorregut, tret d’un tall al cap de poc temps de començar a caminar i alguna altra llicència que em prenc, es fa per camins i pistes senyalitzades de diverses formes, sobretot pintura.
Tampoc cal complicar el recorregut. Els passos pels cims del turó de Roma i serrat de Roma, o turó dels Moros, són del tot innecessaris, a més a més d’incòmodes de fer, en no haver-hi camí. Tots dos cims, així com el del puig Gater, manquen d’interès, però bé, són allà, així que, depenent del temps disponible i les ganes que tinguem de complicar-nos la vida, es poden fer. No és que sigui una feina difícil ni impossible, però déu-n’hi-do.
Al puig Gater s’hi puja bé per sender fins a la plana cimera, després trobar el cim ja són figues d’un altre paner. Més complicat és arribar al turó de Roma, aquí la vegetació ho posa bastant més difícil. Al turó dels Moros no hi ha res. Penso que tothom va a descobrir la necròpolis, però allà sembla que no hi ha res. S’hi pot anar per un vell camí o per antigues feixes, però molts altres caminaires, igual que jo, van recular sense premi. Cap d’aquests tres cims són per anar a conquerir-los en pantaló curt.
En aquesta proposta faig una extensió del recorregut per anar fins a Viladelleva. Totes les ressenyes parlen de la bellesa del lloc, sobretot l’església de Santa Maria i de les tines de Viladelleva. Jo m’uneixo a aquesta valoració. Pel camí, se suposa que es passa també per la necròpolis de Viladelleva, però jo tampoc hi vaig trobar res.
Per als amants de les cabanes de pedra seca, en aquesta proposta es passa per dues: una que em vaig trobar de camí al cim del puig Gater i l’altra de camí a Viladelleva, aquesta una mica apartada del camí però ben visible.
Per arribar al lloc d’inici de la caminada hi ha dues possibilitats, totes dues de bon fer amb un turisme normal. La més curta i que es fa per millor pista és la que neix al carrer de la Vinya, de Callús, que més endavant es converteix en carrer de Viladelleva. Una altra alternativa és sortir de la carretera C-55 per la sortida que mena al polígon industrial de Callús i a Sant Mateu de Bages. Per aquesta pista es passa per la rectoria Godmar i l’església antiga de Sant Sadurní. De totes maneres, Google Maps ja us dirà com arribar-hi.

Referències aproximades dels punts de pas.

aturades incloses

Punt de pasLongitut ELatitut NTemps parcialTemps acumulatAlçària metresDistància parcialDistància total
Clot de les Ànimes1.793587041.797343000:00:0000:00:0032700
Bosc del Cortès1.789159041.800791000:13:1900:13:19361673673
Puig-alter1.785529941.813964000:42:5800:56:175212.0532.726
Puig Gater1.790110041.816037000:19:4401:16:015236613.387
Turó de Roma1.793621041.812621100:18:3401:34:355146724.059
Turó dels Moros1.794772041.816373000:34:2402:08:594501.2525.311
Sta. Maria de Viladelleva1.799419941.820617100:28:2502:37:244121.3846.695
Pont de Cal Pasqual1.801987041.814441900:15:2502:52:493599287.623
Inici trialera1.802416041.809855000:12:4803:05:373415378.160
Clot de les Ànimes1.793636141.797171000:32:4903:38:263272.13010.290

Fitxa tècnica

Dades obtingudes de l’anàlisi d’una traça gravada amb un GPS TwoNav Anima + i els pendents amb el web IBPindex.

  • Toponímia:  Nomenclàtor of. Catalunya
  • Punt d’inici:  clot de les Ànimes
  • Itinerari senyalitzat: parcial
  • Tipus d’activitat: senderisme
  • Fonts d’aigua: no
  • Dificultat física:  baixa 
  • Altura màxima:  523 metres
  • Pendent mitjà de pujada:  5,35%
  • Cartografia: ICGC
  • Com arribar-hi: veure a Google Maps
  • Tipus de terreny: pistes i senders
  • Tipus de recorregut: circular
  • Temps aturat: 49 minuts
  • Dificultat d’orientació: moderada
  • Altura mínima:  325 metres
  • Pendent mitjà de descens:   5,55%
  • Mapa: full 70-27 e:1/25.000
  • Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle normal per pista de terra
  • Itinerari fet en sentit: horari
  • Temps caminant: 2 hores 50 minuts
  • Obstacles: trams sense camí
  • Ascens positiu:  292 metres
  • ibpindex:  35  consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 25 de gener de 2023, data de realització del recorregut.

He aparcat a la confluència del camí de Callús a Viladelleva amb el camí de les Comes. Inicio la caminada per aquest últim, en sentit de pujada i atent a un senyal de pintura amb ratlla blanca, blava i blanca. Per aquesta pista arribo a un pal de direccions des d’on continuo recte en direcció a les Comes. Al cap de poc deixo aquest destí i agafo una altra pista que agafa orientació nord-est. Tampoc camino gaire per aquesta pista perquè al cap de poc agafo un sender, senyalitzat amb una fita de pedres, desmuntada però evident.
Aquest sender és una drecera que evita fer per la pista. Es camina per dins d’un bosc jove de pins molt agradable, però mes endavant es converteix en una mena de pista trialera i comença a picar fort. Vaig per dins del bosc del Cortès i el camí ara planeja, ara remunta pendent de valent. Travesso una pista i el sender és fa més carener encara i em porta per diverses cotes fins que trobo una pista quan soc sota els fils d’una línia elèctrica.
M’hi incorporo i la segueixo, en pujada i sentit nord-est, fins que fa un gir en sentit nord i perd pendent. En aquest punt trobo senyals de pintura de PR (grogues i blanques) així que les segueixo i pujo al cim desitjat, el Puig-alter. Tothom parla de molt bones vistes. Jo no en vaig gaudir. La calima o boirina no em va deixar. Marco el waypoint i continuo. Un corriol, de vegades molt pendent, en fa baixar a un coll molt ample, tant que algú l’ha batejat com a plaça Catalunya.
Aquí agafo un aperduat sender que transita, en suau pujada, pel pla de Roma. A partir d’aquest punt el camí, ja a la plana propera al cim, es difús. La vegetació ho ha guanyat tot. Cercant el llocs amb menys arbusts trobo una cabana de pedra seca. Al final arribo al lloc a on algú ha fet una fita de pedra, així que decideixo que soc al cim. Com que vaig bé de temps em decideixo per anar al turó de Roma. Ja havia llegit que no seria una feina fàcil però anava amb pantaló llarg (he, he, he).
Certament se’m va girar feina. El primer terç del recorregut va ser complicat. La vegetació dificulta molt l’avanç, després s’obre una mica i em trobo un terreny farcit de murs, desmuntats i caiguts, de pedra. Aquests murs ajuden a avançar entre la vegetació. Finalment apareix el cel obert en arribar a un coll. Ja amb el destí clavat a la vista i amb el camí prou més clar faig cim perquè una altra fita de pedres em fa pensar que soc al més alt.
La baixada ja és més normal. Un camí, que costa de trobar al començament, baixa de la plana cimera en sentit sud-oest primer i sud-est després, ja amb la pista que ve de la plaça Catalunya a la vista. Quan hi arribo la segueixo en sentit nord-est per fer després un revolt en sentit nord-oest. Començo a gaudir de la visió del proper destí, el turó dels Moros, i una mica més enllà, de Viladelleva.
Al cap de poc arribo a una bifurcació de la pista. Agafo el trencall de la dreta, que fa baixada. Un parell de revolts i arribo al lloc que em permet desviar-me a la recerca del turó dels Moros i la seva necròpolis. Un anar infructuós i tornar. De nou a la pista hi veig un senyal de pintura de PR que decideixo seguir. No era la meva intenció anar a Viladelleva, però la veig molt a prop.
El PR fa una traçada de 180º i em baixa als camps de vinya de Viladelleva. Pel camí visito un cabana de pedra seca i més endavant m’incorporo al camí de les Comes, encara que al cap de poc, els senyals del PR em fan deixar-lo per continuar per sender, en direcció a la necròpolis de Viladelleva. Res, que no es veu cap vestigi. Finalment, amb els senyals de pintura, arribo a les tines de Viladelleva, a l’església de Santa Maria i als edificis del voltant.
Una vegada vist el lloc, continuo en direcció a Callús, per pista, que és el camí de Viladelleva a Callús, ara de ciment, ara de grava, ara de terra. Aquesta pista ja no l’abandono fins que arribo al camp de Cogoma. Aquí es pot continuar pel PR, que és carretera de terra, o fer com jo, agafar un sender que corre paral·lel a aquesta infraestructura. Al final tots dos camins s’ajunten. Encara es podria continuar fent dreceres, però decideixo seguir per la pista, de nou amb senyals de pintura amb la forma aquella de la ralla blanca, blava i blanca, que em porten fins al lloc a on tinc el cotxe aparcat.

Pots triar imprimir o capturar un document PDF

Mapa amb la traça i el perfil del recorregut

Altres informacions d'interès

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.