Pollegó Superior

Sortim de la plaça de Gósol i enfilem ja pel carrer de Picasso, el del Raval de la Guàrdia, el passatge de la Guàrdia i carrer Pedraforca fins que trobem l’inici del sender que, senyalitzat amb un cartell de fusta, ens mena al coll de la Guàrdia. El camí és moderadament pendent i pedregós. No arribem ben bé al coll de la Guàrdia ja que uns metres abans d’arribar-hi trobem un pal indicador a on deixem per l’esquerra un trencall que ens serviria ja que se’n va cap al coll del Verdet pel PR C-123, però nosaltres continuem en sentit nord-est.
A partir d’aquest punt, el camí es torna més costerut travessant el bosc de la Muga fins que dona un respir en arribar al sector del prat Gran i ja puja una mica més suau per la costa del prat Gran i acaba per trobar el PR C-123 en un punt indeterminat entre el prat Sobirà i la carena del Camaril.
Aquesta carena és entretinguda, però fàcil i sense compromís, només demana atenció a on posem els peus ja que és molt pedregosa, però sense més risc que un bon cop si ens entrebanquem amb arrels o pedres. Passem molt i molt a prop del forat de les Gralles, molt fondo, així que és millor mirar a on posem els peus. Transitem per tot el Camaril, flanquegem el cap del coll del Verdet i baixem a l’estètica collada del Verdet.
Tenim excel·lents vistes cap a Gósol i cap al mirador de Gresolet amb la Tosa d’Alp dominant l’horitzó però el cap, sí o sí, tendeix a contemplar la paret que tenim al davant, coronada pel cim Nord del massís.
D’aquí al cim, poca literatura. Per superar el que hi ha pel davant et caldrà certa experiència, o anar amb companys que en tinguin, en fer grimpades d’un cert compromís, cap amb sensació aèria però sí que són força dretes i la pedra és molt esclafinyada pel pas de tanta gent que hi transita, així que una caiguda segur que no comporta res de bo. Tot i aquestes condicions, la roca ofereix bones presses així que, amb seny, ja ets al cim.
Ja has vist tot el que es veu i fet tot el que es fa a un cim, així que cal baixar. En el nostre cas ho fem en direcció a l’Enforcadura. Hi ha diverses opcions però s’acostuma a baixar per la canal més directa. De nou cal molta calma i assegurar els peus, i alguna mà per major comoditat, i ja ets avall, a l’estètica enforcadura entre els dos Pollegons, a més a més del fals Pollegó Inferior i el Calderer. Aquí s’ha de continuar aquesta baixada pel cantó de la tartera de Gósol, davallant a la dreta, en sentit oest. Si a la part final de la baixada del cim, ja fora de la canal, no has relliscat, compte a partir d’ara.
La tartera de Gósol és força pendent i hi ha un alt percentatge de probabilitats de relliscar, així que de nou, calma. La baixada és molt directa i ens fa passar pel coll de Cabra, seguir la carena de la serra de la Tossa fins a l’imperceptible prat de la Tossa i baixar vertiginosament fins a creuar (en el nostre cas) l’eixut torrent de l’Arrubinat. D’aquí a Gósol, temps per comentar i rememorar tot el viscut al llarg la jornada.