Pico del Lobo

Dades GPS Valoració segons M.I.D.E.
Icona DescripcióValorIcona DescripcióValor
Horari sense aturades4 hores 05 minutsDificultat medi natural3
Severitat del medi natural

1. El medi no és exent de riscos
2. Hi ha més d'un factor de risc
3. Hi ha uns quants factors de risc
4. Hi ha bastants factors de risc
5. Hi ha molts factors de risc

Desnivell positiu929 metresDificultat orientació2
Orientació en l’itinerari

1. Camins i encreuaments ben senyalitzats
2. Hi ha traça clara de camí i senyalització
3. Exigeix la identificació d'accidents geogràfics i punts cardinals
4. Exigeix tècniques d'orientació i caminar fora de traça
5. El camí és tallat per obstacles que s'han de voltar

Desnivell negatiu929 metresDificultat desplaçament3
Dificultat en el desplaçament

1. Marxa per superfície llisa
2. Marxa per camins de ferradura
3. Marxa per senders esglaonats o terrenys irregulars
4. És necessari l'us de les mans per a mantenir l'equilibri
5. Hi ha passos d'escalada

Distància 11 kmEsforç necessari3
Quantitat d'esforç necessari

1. Fins a una hora de marxa efectiva
2. D'una a tres hores de marxa efectiva
3. De tres a sis hores de marxa efectiva
4. De sis a deu hores de marxa efectiva
5. Més de deu hores de marxa efectiva

Tipus de recorregutcircularVisualitzar document107
Alçàries segons topografia oficial I.G.N.
El punt més alt es troba a 2.273 metresEl punt més baix es troba a 1.500 metres
CartografiaMapa topogràfic IGN col·lecció MTN 25 quadrícula nombre 432-3

La serra d’Ayllón, oficialment denominada Sierra Norte de Guadalajara, es promociona amb l’eslògan publicitari següent:
“El racó eurosiberià del Sistema Central a Castella-la Manxa”
S’hi localitzen tres espais naturals protegits: el Parque Natural del Hayedo de Tejera Negra, la Reserva Natural del Pico del Lobo-Cebollera i la Reserva Fluvial del Río Pelagallinas.
Pel que fa a l’aspecte muntanyenc, el relleu d’aquesta serra és molt accidentat en incloure diverses serres i massissos, en destaquen els tres cims de major altitud de Castella-la Manxa: el Pico del Lobo (2.273 m), el Cerrón (2.199 m) i la Peña Cebollera Vieja o Tres Provincias (2.129 m), encara que en el triangle imaginari que configuren aquests tres cims hi ha moltes més cotes que superen els 2.000 metres, i s’alcen per sobre dels dos últims, encara que potser no es consideren com a cims en no tenir, pel que sembla, un topònim oficial. Totes elles es poden “trepitjar” en un recorregut de poc més de 20 km i la majoria es troben al llarg de la Cuerda de la Pinilla i la Cuerda de las Mesas.
Centrant-nos en el Pico del Lobo, màxima altura de la província de Guadalajara i al seu torn sostre autonòmic de Castella-la Manxa, cal esmentar que el major nombre d’ascensions es fa en època hivernal, aprofitant les parets i canals septentrionals per arribar al cim, però tampoc escassegen les propostes d’altres estacions, partint majorment de la zona de les instal·lacions de les pistes d’esquí de la Pinilla, o del Puerto de Quesada, encara que també s’expliquen recorreguts de molta més envergadura.
L’ascens a aquest cim en època hivernal requereix material tècnic específic d’aquesta estació, a més de saber utilitzar-lo correctament, però en qualsevol altra època, el recorregut pels diferents vessants i camins no hauria de suposar cap més problema que superar els forts pendents que protegeixen el cim. Una altra dificultat, aquesta més mental que tècnica o física, és fer un recorregut, d’ascens o de descens des de la Pinilla, evitant les pistes d’esquí

Ressenya del recorregut

He deixat el cotxe a l’aparcament superior de la Pinilla, el que es troba a la carretera SG-114. Desfaig uns pocs metres per introduir-me a la pineda, però el més normal hauria estat seguir per l’asfalt, en direcció a l’alberg. En sortir del bosc, la major part de ressenyes proposen recórrer l’asfalt per fer una gran llaçada. Jo trobo una senda que tal com està orientada segur que m’estalvia caminar per l’asfalt.
Agafo aquest sender i, tal com esperava, em porta a connectar amb la pista més amunt, just en un clar del bosc. Segueixo ara per la pista, sempre en ascens fins que trobo una cadena i un cartell de fusta que m’informa que vagi en una determinada direcció per anar cap al Pico del Lobo, a 4,5 km. Un dipòsit no impedeix que la pista estigui totalment xopa. Encara que s’intueixen, i hi ha, dreceres que retallen les llaçades de la pista, no n’agafo cap i faig la totalitat de la pista ja que, crec, els diferents senders que es mostren són dels corredors de BTT que em conduirien al Gran Plató, final del telecabina de les instal·lacions d’esquí.
Per la pista, finalment, arribo al Collado del Aventadero i a la carena de la muntanya. Un altre cartell de fusta informa que el cim del Pico del Lobo dista d’aquest punt 2 km.
Es pot seguir a tota cresta, que s’intueix fàcil, però hi ha un evident sender que l’evita. Planeja en primera instància i més endavant ofereix dues possibilitats. Pujar per l’antic llit d’un rierol o continuar per la traça més evident fent una llaçada, totes dues propostes ens deixen al Collado de las Peñuelas, amb ascens opcional al cim, de 2.215 m.
Sobrepassat el coll ja s’obté la vista del cim objectiu del dia, el qual s’aconsegueix gairebé sense adonar-nos-en.
Una vegada hem fet tot el que s’acostuma a fer al cim, toca plantejar com continuar. Hi ha qui recorre tota la Cuerda de las Mesas per caminar pels diferents cims de las Buitreras, sembla que tres en total. Hi ha també qui recorre la Cuerda de la Pinilla i es desvia més endavant fins a trepitjar el Cerrón. El més ressenyat o la informació que jo més he llegit parla de desplaçar-se fins a la canal de las Mesas i baixar per allà.
En el meu cas, em desplaço fins al que sembla que es diu, en l’argot muntanyenc, Alto de las Mesas
per ascendir al seu punt més alt i visitar, en el descens, una espècie d’altar dedicat a la que sembla verge de les Neus, per la seva aurèola en forma de floc de neu.
De nou en el camí evident, m’acosto a la canal de las Mesas, punt pel qual moltes propostes fan el descens al Gran Plató, zona de capçalera de pistes i restaurant.
Com que no és la meva intenció baixar per allà, continuo per la senda per ascendir a una altra cota sense nom.
Per seguir amb la proposta s’ha de recórrer un tram de corriol que resulta la part més tensa del dia. La traça s’estreny i s’acosta en excés al caire de la muntanya, però amb cautela se supera sense problemes. Així arribem a un coll on s’ofereixen diferents possibilitats. Es pot fer un anar i tornar al Cerrón, es pot baixar cap a les pistes d’esquí, o es pot anar una mica més enllà i pujar al Cervunal, cosa que faig.
Aconsegueixo arribar al cim en un passeig. Com que les vistes són més del mateix torno al coll anterior i ara sí que segueixo el caminoi que baixa, en flanqueig, a les pistes. Unes fites m’ajuden a continuar pel bon camí. Així arribo a la tanca que barra el perímetre de les pistes. Passar a l’altre costat és fàcil ja que el personal de manteniment ha eliminat el fil inferior. Vaig per l’evident sender fins que veig el Gran Plató. Com que no m’interessa baixar fins allà abandono la traça i baixo per la pista denominada “Perifèric” fins al final.
Cansat ja de pista decideixo aventurar-me per un ramal que he vist per Google Earth i que sembla que em portarà a destí. Així em dirigeixo a las Cancheras, on connecto amb un evident sender que em dona esperances d’èxit.
Aquest corriol, clar i evident, acaba per enllaçar amb un dels molts recorreguts de descens en BTT que hi ha en aquesta estació d’esquí. Més avall arribo a un punt en el qual la pista es bifurca. Un cartell de tela informa que una de les pistes està tancada. No en faig cas i hi vaig. Comença un vertiginós descens, que es va accentuant segons es va avançant. Finalment s’arriba a la base de les pistes i al telecabina que puja a la zona del Gran Plató.
Ja només queda aconseguir sortir del lloc per tornar al bosc ja caminat a l’inici del dia i per aquí, a l’aparcament, per donar així per finalitzat el recorregut.

 Pots triar imprimir o capturar un document PDF

Localització del lloc d'inici

Coordenades (lat/long; graus decimals; WGS 84) del lloc a on vaig aparcar i iniciar la caminada:

 41.205141ºN 3.471250ºW

Mapa amb el recorregut

En aquest enllaç hi ha la traça, per si te la vols descarregar.

FITXA TÈCNICA

Mapa utilitzat
Mapa topogràfic IGN.
col·lecció MTN 25
quadrìcula nombre 432-3
CONCEPTE DADA
Distància 11 km
Desnivell 929 metres
Altitut Màxima 2.274 metres
Mínima 1.500 metres
Temps (1) 4 hores 05 minuts
Senyalització Parcial
Punt d'inici Estació d'esquí de la Pinilla

(1) sense aturades

Valoració MIDE
3 2 3 3

Altres informacions d'interès

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.